Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Erik Aæs
Cinematografia
Teatre
Escenògraf cinematogràfic danès.
Es formà a Berlín i a París i collaborà amb els avantguardistes Realitzà la part millor de la seva obra amb Marcel L’Herbier Feu Mathias Pascal , 1925, Alberto Cavalcanti, Bertolt Brecht i Carl Dreyer Dies irae , 1943, i Ordet , 1955
star system
Cinematografia
Fórmula comercial consistent a utilitzar la fama i popularitat d’alguns actors i actrius per tal d’assegurar l’èxit del film amb la consegüent explotació socioeconòmica i política d’aquests fenòmens.
Començà a Europa Dinamarca i Itàlia amb Lyda Borelli i Francesca Bertini, el 1912, i després ha estat explotat sistemàticament pels nord-americans Adolf Zukor en fou el capdavanter, seguit per Lillian Gish, Theda Bara, Mary Pickford, Douglas Fairbanks, Rodolfo Valentino, etc
Benjamin Christensen
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic danès.
El 1913 realitzà Det hemmelighedsfulde X ‘L’invisible X’, precedent de James Bond La seva obra cabdal, bàsica en el gènere, és Häxan ‘La bruixeria a través del temps’, 1920-22 El 1924 es traslladà a Alemanya, i el 1926, a Hollywood, on realitzà una sèrie terrorífica no mancada d’humor El 1930 tornà a Dinamarca, on filmà tres “cròniques familiars”
Asta Nielsen
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica danesa.
Actuà a Dinamarca i a Alemanya, en films melodramàtics Afgrunden , 1910, en films vagament reivindicatius en l’aspecte social Die Suffragette, 1913, en comèdies Engelein , 1913 i en films basats en obres literàries Hamlet , 1920 Fräulein Julie , 1921 Vanina Vanini , 1923 Hedda Gabler , 1924 Fou un dels primers símbols eròtics del cinema europeu En el seu segon període interpretà personatges de més profunditat psicològica, sobretot dones madures i sensuals Die freudlose Gasse , ‘El carrer sense alegria’, 1925 Dirnentragödie , 1927 Unmögliche , ‘Impossible’, 1932
Gabriel Axel
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de Gabriel Mörch, autor i director teatral i cinematogràfic danès.
Cresqué a París i, a divuit anys, tornà a Dinamarca, on estudià a l’Escola d’Actors, i s’inicià com a actor, productor i director Contractat per la Nordisk Films Kompagni el 1955, realitzà Altid ballade 1955, En kvinde er overflöding ‘Una dona és supèrflua’, 1957, Guld or gronne skove ‘Els diners ho són tot’, 1958, Den Röde Kappe ‘L’abric vermell’, 1967, Det kaere legetöj ‘L’estimada joguina’, 1968, Amour 1970, Babettes gaestebud ‘El festí de Babette’, 1986, adaptació d’un conte d’Isak Dinesen que obtingué l’Oscar a la millor pellícula estrangera i una menció especial a Canes,…
cinema danès
Cinematografia
Cinema realitzat a Dinamarca.
Fins el 1920, que la competència de Hollywood es feu sentir a Europa, la cinematografia danesa fou, juntament amb la francesa i la sueca, una de les més importants del vell continent El seu capdavanter fou Ole Olsen, que el 1906 fundà la productora Nordisk Film Kompagni La característica principal d’aquesta breu i brillant carrera del cinema danès fou l’erotisme Els realitzadors danesos foren els primers a portar a la pantalla tota una sèrie de temes i de pràctiques amoroses que escandalitzaren els contemporanis crearen també la mítica figura de la ‘dona fatal’ vamp en la persona de l’…
Rodolf Sirera i Turó
Teatre
Cinematografia
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Autor teatral, guionista i gestor cultural.
Vida i obra Llicenciat en història per la Universitat de València, el 1970 fundà, amb altres companys, el Centre d’Estudis Teatrals de València, del qual se separà el 1972 per fundar amb el seu germà Josep Lluís Sirera El Rogle, grup actiu fins el 1977 d’actitud molt radical i que només actuà en català Les seves obres d’aquest període posaren en qüestió la Renaixença valenciana Homenatge a Florentí Montfort , 1971, amb Josep Lluís Sirera i assenyalaren la repressió de l’última postguerra Plany en la mort d’Enric Ribera 1975, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975,…
,
cinema polonès
Cinematografia
Cinema realitzat a l’estat de Polònia.
Les primeres pellícules poloneses daten del 1902, bé que la seva producció regular es desenvolupà a partir del 1908, en constituir-se la societat Sfinks El gran impuls cinematogràfic vingué a partir del 1918, en refer-se l’estat polonès Malgrat tot, els films nacionals ocuparen un lloc discret entre l’allau de films nord-americans i alemanys D’aquesta època, però, cal citar A Hertz, W Biegański i E Puchalski, entre altres directors El 1929 fou fundat el grup Star, que originà la producció dels films més importants fins aleshores i que durà fins al començament de la Segona Guerra Mundial El…