Resultats de la cerca
Es mostren 2413 resultats
Frederic III de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i Noruega (1648-70).
Fill de Cristià IV, fou primer bisbe de Verden 1623 i arquebisbe de Bremen 1634 El 1657 atacà Suècia, que lluitava contra Polònia, però fou vençut i perdé Escània, Halland, Bornholm i Trondheim per la pau de Roskilde 1658 Més tard, però, recuperà Bornholm i Trondheim per la pau de Copenhaguen 1660 En 1660-61 s’imposà als nobles i, comptant amb la burgesia, convertí la monarquia en absoluta i hereditària
Cristià VII de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1766-1808).
Succeí el seu pare, Frederic V A causa de les seves malalties i els seus desequilibris mentals, abandonà el govern a les mans de diversos consellers, fins el 1784, que, ja incapacitat físicament, cedí la regència al seu fill Frederic VI
Cristià V de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1670-99).
Fill de Frederic III, deixà el govern a les mans de Peder Griffenfelt, fins l’any 1676 Atacà Suècia durant el període 1675-79, però la intervenció del rei Lluís XIV de França l’obligà a la pau de Fontainebleau, per la qual restituí les conquestes
Frederic VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1808-39) i de Noruega (1808-14).
Fill de Cristià VII El 1784, per un cop d’estat, assumí la regència del pare La pressió armada anglesa bombardeigs de Copenhaguen, el 1801 i el 1807 El tractat de Kiel 1814 annexà Noruega a Suècia, però ell rebé el ducat de Lauenburg El 1834 el progrés de les idees liberals el menà a crear els estats provincials
Cristià X de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1912-47) i d’Islàndia (1912-44).
Succeí el seu pare, Frederic VIII La neutralitat danesa a la Primera Guerra Mundial li valgué el Slesvig septentrional El 1918 Islàndia aconseguí l’autonomia, i el 1944 fou proclamada república L’any 1940 es resistí a la invasió alemanya i es considerà presoner fins al 9 de maig de 1945, que restablí el règim democràtic
Cristià II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca, de Noruega (1515-23) i de Suècia (1520-23).
Fill de Joan I L’annexió de Suècia bany de sang d’Estocolm, 1520 fou desfeta per la revolta de Gustau I Vasa el 1523, any que fou destronat pel seu oncle Frederic I El 1532 intentà de recuperar el tron, però hi fracassà i fou empresonat fins a la seva mort
Valdemar IV de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1340-75) i duc de Slesvig des del 1325.
Fill del rei Cristòfor II , a la mort del qual 1332 es produí un domini dels comtes de Holstein com a administradors Fou educat a la cort de l’emperador Lluís IV i el 1340 reconegut rei després d’un acord amb els comtes de Holstein Es dedicà a unificar i consolidar el seu reialme i vengué Estònia als cavallers teutònics 1346 Hagué d’enfrontar-se a rebellions dels nobles 1350-60, però aconseguí la pacificació El 1361 envaí l’illa de Gotland i Escània, però perdé el ducat de Slesvig, a mans de la Lliga Hanseàtica
Joan I de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1481-1513), de Noruega (Joan I: 1481-1513) i de Suècia (Joan II: 1497-1501).
Fill i successor de Cristià I, s’apoderà del ducat de Holstein, el qual compartí amb el seu germà Frederic El 1497 succeí Sten I al tron de Suècia però, una revolta l’expulsà d’aquest país el 1501
Hardecanut I d’Anglaterra
Història
Rei de Dinamarca (Canut III) (1035-42) i d’Anglaterra (1040-42).
Fill de Canut II de Dinamarca I d’Anglaterra i d’Emma de Normandia Succeí el seu pare en la corona danesa i obtingué l’anglesa en morir el seu germà Harold I Fou impopular, per les fortes taxes que imposà al poble Amb ell s’extingí la dinastia danesa a Anglaterra
Felip d’Edimburg
Getty Images
Història
Príncep del Regne Unit (1957), duc d’Edimburg, comte de Merioneth i baró de Greenwich (1947).
Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort