Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
mular
NASAs (CC0)
Zoologia
Cetaci del subordre dels odontocets, de la família dels delfínids, de 280 a 400 cm de llargada, semblant al dofí comú però que té el musell més curt, ample i dilatat, la mandíbula inferior més llarga que la superior, i l’aleta dorsal cap a la meitat del tronc, grossa, encorbada i sense punta.
És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans
delfínids
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Família de cetacis odontocets que, pel nombre dels seus representants, és la més important de totes.
Agrupa més de dotze gèneres i moltes espècies, que tenen una repartició cosmopolita, car hom en pot trobar tant en una mar tropical com en les latituds polars, a l’aigua dolça i a l’aigua salada Es caracteritzen per les dimensions reduïdes un màxim de quatre metres, per la possessió d’una aleta dorsal, dents a ambdues mandíbules i només quatre o cinc parells de costelles
aleta dorsal
El coleccionista de instantes (CC BY-SA 2.0)
Ictiologia
Aleta imparella del dors dels peixos i d’alguns cetacis que evita el basculament lateral del cos.
L’aleta dorsal es pot transformar en una ventosa, com en la rèmora pot ser allargada en forma d’esquer, com tenen els lòfids, o pot ser espinosa o verinosa, com en l’aranya
llobina heràldica
Heràldica
Representació de la llobina en forma estilitzada.
Es posen generalment per parelles, en pal, de perfil, adossades, corbades i, a diferència del dofí, sense treure la llengua
Edicions Destino
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1942 pel grup de la revista del mateix nom per a obres en castellà i en català.
En foren els principals impulsors Joan Teixidor , Ignasi Agustí i, especialment, Josep Vergés , el qual en fou gerent fins el 1989 Des del 1944 publica el premi Nadal de novella en castellà El 1946 inicià publicacions en català amb la collecció “El Dofí” assaig, novella, memòries, història Posteriorment publicà les colleccions “L’Àncora”, “El Trident” i “Llibres a mà” i, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra “Sunion”, dedicada a clàssics de la literatura universal També publicà monografies illustrades sobre temes catalans, les colleccions de llibres d’art i l’obra completa…
platanístids
Zoologia
Família de cetacis odontocets d’hàbitat majoritàriament fluvial.
Comprèn tres espècies asiàtiques Lipotes vexillifer, de la Xina, Platanista gangetica i Platanista indi , de l’Índia i tres d’americanes Steno delphis Pontoporia blainvillei , o dofí del Plata, Inia geoffroyensis , de la conca de l’Amazones i de l’Orinoco, i Sotalia fluviatilis , també de la conca amazònica Es caracteritzen per la manca de telescopització cranial i pel fet de tenir un rostre llarg i prim
Álvaro Palacios Muro
Enologia
Enòleg de La Rioja.
Estudià enologia a la Universitat de Talence, de Bordeus, i posteriorment continuà el seu aprenentatge a Napa Valley Califòrnia i a l’ESIC de Madrid El 1989 s’installà a Gratallops Priorat per posar en marxa el seu propi celler, on començà a produir les marques Les Terrasses, Finca Dofi i L’Ermita Sense deixar de banda el Priorat, l’any 1998 posà en marxa uns altres cellers a El Bierzo i posteriorment també assumí la direcció dels cellers familiars d’Alfaro
Thorkild Bjørnvig
Literatura danesa
Poeta i crític danès.
Collaborà en la revista literària existencialista Heretica Traductor de RM Rilke , n'experimentà la influència sobretot en Stjernen bag gavlen ‘Els estels darrere el frontis’, 1974 i en Anubis 1955, en el qual també hi ha influència de TS Eliot Publicà, a més, Figur og ild ‘Figura i foc’, 1959, Vibrationer ‘Vibracions’, 1966, Ravnen ‘El corb’, 1968, Opror mod neonguden ‘Revolta contra el déu de neó’, 1970 i Delfinen ‘El dofí’, 1975 Profundament analític, el seu estil és molt elaborat i contingut Com a crític estudià sobretot Rilke i MA Hansen L’any 1960 ingressà a l’Acadèmia…
Neptú
© Fototeca.cat
Mitologia
En l’antiga religió romana, déu de les aigües (sobretot de l’aigua corrent), després d’ésser identificat amb Posidó
, al s IV aC, de la mar.
Sembla que el seu culte arribà a Roma originari de Tàrent Honorat a l’urbs, les seves festes, les Neptunalia , se celebraven vers el 23 de juliol A partir de l’any 3 dC, aquestes festes foren ampliades amb la celebració de jocs ludi Neptunalicii , amb curses i naumàquies Neptú fou representat, plàsticament, amb el tipus grec de Posidó A Roma tingué diversos temples al circ Flamini i al camp de Mart És representat, en l’art i en l’heràldica, com un home nu, coronat a l’antiga, sostenint un trident i, sovint, una àncora, a cavall d’un dofí o assegut en una petxina bressolada per…
Posidó
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Divinitat grega, identificada pels romans amb Neptú.
Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop Venerat arreu en…