Resultats de la cerca

Abans del 1632 ja tenia taller a Barcelona, on realitzà encàrrecs d’importància Són obra seva un Sant Pau per a Santa Maria del Mar 1639 donat per Pau Ferran, l’escultura del retaule major del Bonsuccés 1639 i un riquíssim sagrari amb quaranta-vuit figures 1641 Entre el 1644 i el 1658 féu els retaules del Roser de Sant Vicenç de Llavaneres, de la Mare de Déu de l’Aigua a Vilafranca del Penedès, del Roser a Calella, un Sant Jeroni per a Sant Jeroni de la Murtra, el retaule major de Collbató, el de la Porciúncula al claustre dels franciscans de Barcelona i el de Sant Francesc a la catedral…

S'incorporà a la quadrilla de Tristany en ésser executat el seu pare, Pere Massacs, pels liberals durant la primera guerra Carlina Lluità novament en el bàndol carlí durant la segona, amb el grau de tinent, i encara durant la tercera, amb el de tinent coronel En l’acció de Vallbona lluità contra les forces del Xic de les Barraquetes

Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a Tortosa El 1415…

Conegut entre el 1365 i el 1398 Treballà en les pintures del palau de Tortosa 1365-70 i pintà el retaule de la confraria dels pagesos de la ciutat 1366 Se sap que pintà el retaule de l’església d’Albocàsser 1373, que fou taxat per Llorenç Saragossa No hi ha més notícies sobre contractes de retaules Pintà penons, senyals, ciris i brandons per a la seu, el consell i les confraries de Tortosa Per la cronologia del pintor caldria collocar l’obra —avui desconeguda— dins la influència italianitzant, bé que no es pot concretar si fou parallela a la dels Serra o anterior ChRPost identificà el retaule…

Ensenyà teologia a la Universitat de Santo Tomás de Manila 1841 i en fou rector i canceller 1855-74 Intervingué en la campanya contra la laïcització de l’ensenyament 1868 Publicà Memoria sobre la universidad de Santo Tomás de Manila 1861 i traduí del català La iglesia de Cristo 1870, de Jaume Pontí

Vidu, abraçà l’estat eclesiàstic Hom destaca la seva facilitat en el dibuix Té obres a la parròquia de Sant Esteve de València, al convent de Sant Pasqual de Vila-real Plana Baixa Mort de sant Pasqual Bailón , i a l’església parroquial de Llucena Sant Nicolau La seva Trinitat amb Sant Joaquim i Santa Anna Boston, coll particular denota la influència d’Espinosa

L’any 1706 féu oposicions per al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona Deixà treballs teòrics i nombroses composicions religioses i, especialment, villancicos També es destaquen el salm Benedictus Dominus , a onze veus, i un Tiento per a orgue El 1718 residia a Lleida, des d’on intervingué en una polèmica suscitada per la missa Scala Aretina , de Francesc Valls

Especialitzat en papers còmics i en obres per a infants, actuà preferentment al Teatre Romea de Barcelona i aconseguí una gran popularitat

S’ignora on realitzà la seva formació musical La primera notícia de la seva activitat apareix el 1706, amb motiu d’un tiento compost per a l’oposició al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1715 fou admès com a organista de la seu de Lleida, on cobrí la vacant deixada per Francesc Vidal, i l’any següent en fou nomenat mestre de capella, en substitució del seu antic posseïdor, Gabriel Argany Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort Les obres conservades a la seu lleidatana i la Biblioteca de Catalunya palesen un bon coneixement de la música del seu temps En dos…

Donzell, el 1639 era sergent major de la Coronela de la ciutat de Barcelona Combaté en la guerra de Separació participà en la batalla de Montjuïc i en el setge de Lleida publicà Preludis militars Barcelona 1640, una obra didàctica destinada a la formació de capitans naturals del país El 1674 fou publicada en castellà per Jacint Ayom probable pseudònim de Jacint Moià