Resultats de la cerca

Es distingí en la primera guerra Carlina, i el 1840 fou ascendit a mariscal de camp Conspirà contra Espartero 1841 i hagué d’exiliar-se el 1843 contribuí a enderrocar-lo Fou ministre de la guerra El 1847 manà un cos d’exèrcit que apaivagà a Portugal un aixecament contra Maria II l’èxit li valgué el títol de marquès del Duero, amb la grandesa d’Espanya Fou capità general de Catalunya 1845-46 i 1848-49 intervingué en la liquidació de la segona guerra Carlina i fou rebut a Barcelona com a triomfador maig del 1849 Milità en la Unió Liberal i féu costat a O'Donnell durant el seu…

Fill d’Alfons I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea Heretà de la seva mare les baronies de Rubinat i de Sant Antolí Hagué d’obligar al seu germà Francesc la baronia d’Orcau 1584 i vendre-li la d’Anglesola 1597 Fou gentilhome de Felip II i de Felip III, reis de Castella, actuà com a lloctinent del governador de Catalunya en la persecució de bandolers i en la lluita contra els francesos al Rosselló Obtingué el títol de comte d’Erill 1599 i ingressà a l’orde de Calatrava 1607 Fou batlle general de Catalunya i lloctinent de capità general Fortificà el Pallars i l’Urgell Nomenat majordom de…

Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…

Frenà la reconquesta a la vall del Duero, però hagué de fer cara a diverses insurreccions muladís ‘Umar ibn Ḥafsūn , Banū Qasī

Hom diu que dels belends belendi sortiren els pelèndons, els quals entraren a la península Ibèrica i s’establiren a la conca del Duero

S’allistà a l’exèrcit republicà l’octubre del 1937, i, el juny del 1938, caigué pres al front d’Aragó Inicià aleshores un periple per diversos camps de concentració acadèmia militar de San Gregorio Saragossa, Miranda de Ebro Burgos, Urduña Biscaia i Aranda de Duero Burgos, i per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda Burgos, la provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero Saragossa, la Model de València i la de Castelló Enquadrat el 1942 al batalló disciplinari de soldats treballadors penats número 95 per fer treballs forçats a Arcos de Jalón Sòria,…

Conspirà contra el seu pare, que el tancà al castell de Gozón però els seus germans l’alliberaren, destronaren el pare i es repartiren el regne Es dedicà a repoblar la regió del Duero

Aglutinador dels refugiats i naturals contra el domini musulmà fou Pelagi, probablement un noble got, enfrontat amb el governador musulmà de Gijón, Munusa Perseguit, es refugià a les muntanyes i fou reconegut cabdill o príncep 718 Una expedició contra ell fou finalment derrotada a Covadonga ~722 Pelagi mort el 737 pogué mantenir la independència del primer nucli de la Reconquesta hispana S'establí a Cangas de Onís i fou cap d’una dinastia, bé que electiva, vinculada a la seva família Alfons I 739-757 consolidà el regne astur i inicià la seva expansió Incorporà part de Galícia, la Liébana, la…

Té origen en la reconquesta peninsular, quan una part del terreny recuperat era tancat i dedicat a pastura per a les vacades Podia ésser de propietat privada o d’explotació comunal Durant el s XVIII, època d’expansió agrícola a la Península, moltes deveses foren dedicades a conreus Tanmateix, encara avui la devesa és un element característic del paisatge rural d’Extremadura i de les terres de la frontera del Duero

Comprenia l’alta conca del Duero arevacs i pelèndons, les valls del Jalón, del Jiloca i part de la conca central de l’Ebre belles, tites i lusons i les terres de més al nord d’aquesta part de l’Ebre fins als límits d’Aragó i Navarra celtibers en sentit estricte Hom distingia la Celtibèria ulterior, ocupada pels pelèndons i els arevacs, de la Celtibèria citerior, on hi havia els altres pobles esmentats Per desconeixement geogràfic, alguns autors clàssics anomenen Celtibèria tota la Meseta castellana celtiber