Resultats de la cerca

Estudià cant al Conservatori Superior de Música Òscar Esplà d’Alacant, on fou deixebla de D Pérez Posteriorment amplià la seva formació amb I Penagos i M Zanetti a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Després d’haver guanyat diversos premis, l’any 1994 debutà com a Abigaille Nabucco a Palma i inicià una trajectòria que l’ha dut a Bilbao Hamburg, Munic, Marsella, Buenos Aires, Florència, etc, a més del Gran Teatre del Liceu de Barcelona El 2000 protagonitzà en aquesta sala la polèmica versió d' Un ballo in maschera , dirigida escènicament per C Bieito, i el 2001 intervingué en la mateixa…

Estudià cant al conservatori d’Alacant i es perfeccionà a València i Madrid Féu el seu debut operístic al Teatre Principal de Palma el 1994, cantant Nabucco , de Verdi, compositor al qual s’ajusta particularment bé el seu registre de soprano dramàtica Il trovatore , Don Carlo , Aida i La forza del destino han estat altres títols importants del seu repertori, que també inclou òperes de Mozart Don Giovanni , Wagner Lohengrin i Richard Strauss Elektra És acadèmica numerària de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València i el 2009 fou guardonada amb l’Encomienda de Número del…

Estudià a Madrid amb el mestre López i amb L de Armedillo El 1957 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid amb Madama Butterfly , i de seguida fou contractat per J Tamayo per al protagonista masculí de Doña Francisquita El 1965 inicià una gira per països llatinoamericans amb una companyia de sarsuela i, de nou a l’Estat espanyol 1968, fou contractat per la Compañía Lírica Nacional i, posteriorment, de nou, per la de J Tamayo El 1975 participà en l’estrena d’ El pirata , d’Ò Esplà, i el 1982 cantà amb gran èxit La vida breve , de M de Falla, al Teatro de la Zarzuela, abans de presentar-la en…

El 1876 fundà a Alacant la banda La Lira dirigí la Societat de Sextets d’Alacant des de la seva fundació 1885 i les orquestres dels teatres Principal i Circ d’Alacant És autor de sarsueles, com La clau del pit 1884 Foren fills seus Ramon Gorgé i Samper Alacant 1898, violinista i director d’orquestra, i Pau Gorgé i Samper Alacant 1881 — Barcelona 1945, baix cantant i germans seus, Ramon Gorgé i Soler Alacant 1853 — Elda, Alt Vinalopó 1925, director de la banda municipal d’Elda, i Francesc Gorgé i Soler Alacant 1863 — 1933, contrabaix i constructor de pianos

Vida Membre d’una família de músics, després d’iniciar els seus estudis a Lucca, i encoratjat pels premis rebuts, el 1872 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb AF Marmontel i composició amb Bazin Després s’incorporà a la classe de composició de Bazzini al Conservatori de Milà Aquest l’introduí al cercle artístic de Clara Maffei, al qual acudien altres músics com Arrigo Boito i Franco Faccio, i on conegué les obres de Wagner Quan Giovannina Lucca li encarregà una òpera, trobà un llibret de Carlo D’Ormeville i compongué Elda , obra que no s’estrenà fins el 1880 A…

Rebé les primeres lliçons de música en l’àmbit familiar i quan tenia catorze anys substituí la soprano protagonista de Maruxa A Vives a Elda V Lleó la contractà poc després per a cantar al Teatre Ruzafa de València, on interpretà el gran repertori operístic El 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela de Madrid i l’any següent estrenà al Teatre Alcázar d’aquesta ciutat El collar de Afrodita , de J Guerrero Posteriorment actuà amb èxit al madrileny Teatre Apolo i més tard passà al Teatre Calderón El 1932 participà en l’estrena de Luisa Fernanda , de F Moreno Torroba, de qui després…

A Occident, el concepte de música, a causa de la tensió entre teoria i pràctica, del canvi constant de formes i de la permanent aparició de música nova, n’inclou en ell mateix la història La música, en la seva historicitat, és un fenomen que tan sols existeix en la cultura occidental Davant d’aquesta concepció apareix contraposada la formació natural del so, prehistòrica i premusical HH Eggebrecht, és a dir, no influïda per la cultura europea, que no pot denominar-se pràctica, ni coneix la teoria, i que es caracteritza per la seva relativa ahistoricitat La història de la música occidental va…

Les úniques dades que es tenen de la música valenciana a l’edat antiga són les que provenen de les restes pictòriques prehistòriques de València i Alacant Al principi del segle VIII, els sarraïns arribaren al territori i al segle IX la tradició musical cordovesa s’havia estès a València i a Xàtiva Els documents musicals més antics conservats a València són les epístoles farcides i el Cant de la Sibilla , del segle XIII Entre els drames litúrgics medievals destaca el Misteri d’Elx, que es representa a l’església arxiprestal de Santa Maria d’Elx Al segle XVI els corrents musicals renaixentistes…