Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
Emília Trepat Riba
Carlos Pérez de Rozas / Arxiu Fotogràfic de Barcelona - Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) / EuropeanaPhotography / CC BY-NC
Atletisme
Atleta.
Membre del Club Femení i d’Esports, impulsà l’atletisme femení a Catalunya amb Rosa i Mercè Castelltort i Maria Morros Fou campiona d’Espanya dels 80 m 1933, 1935 i els 300 m 1933, 1935, i de Catalunya dels 80 m 1935, 1936, 150 m 1933, 300 m 1935, 1936 i 4×100 m 1933, 1935 Millorà els rècords de Catalunya i d’Espanya dels 60 m 1933, els 300 m 1935 i els 4×100 m 1933
Emilia Salvador Esteban
Historiografia catalana
Historiadora.
És catedràtica d’història moderna de la Universitat de València, des del 1979, i especialista en la València foral moderna Inicià els estudis d’història a la Universitat de Valladolid 1955-57 i els acabà a la UV 1957-60, on rebé les ensenyances d’Antonio López Gómez, Antonio Ubieto i Joan Reglà, i on ha desenvolupat la seva carrera docent des del 1960 És directora de la revista Estudis des de la seva fundació 1971, acadèmica corresponent de la Real Academia de la Historia des del 1994, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana des del 1998 i membre fundador de l’…
Emilia Cano Camacho
Atletisme
Marxadora.
Formada a l’escola de marxa atlètica de la seva població per Rafael Sánchez Fou campiona d’Espanya de 5 km 1985 i 10 km 1987, 1991 Disputà dos Campionats d’Europa 1990, 1994 i del Món 1987, 1991, a més dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, sempre en la prova dels 10 km En pista coberta, disputà dos Campionats del Món 1987, 1991, es proclamà campiona d’Espanya de 3 km marxa 1985, 1991 i establí dos rècords estatals de 3000 m el darrer el 1987, amb 1302,41 min Fou vint-i-tres vegades internacional amb Espanya, i aconseguí una medalla de plata en el Campionat Iberoamericà 1990 Es retirà l’any…
Anzolla Dell’Emilia
Ciutat
Ciutat de la província de Bolonya, Itàlia, 13 km al NW de la capital.
Nummi Emilià Dextre
Història
Noble romà, fill de Pacià, bisbe de Barcelona.
Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus , on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia , que s’ha perdut Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395 És l’única data certa que hom en coneix Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats Els fragments de Cronicó de Dextre , publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error
Emilia Pardo Bazán
Literatura
Novel·lista, assagista i feminista gallega.
De noble família el seu pare, José Pardo Bazán y Mosquera, obtingué del papa el comtat de Pardo Bazán per la defensa de la religió a les Corts revolucionàries del 68, s’inicià en la lectura dels clàssics des de la seva infància La preocupació literària, social i política marcà la seva obra i la seva vida En el pròleg de la seva primera novella Viaje de novios , 1881, es declarà partidària del realisme El 1883 publicà setmanalment, al full literari de La Época , La cuestión palpitante , on exposà les seves opinions sobre el naturalisme francès i esbossà una teoria de la novella Del 1883 és…
Marc Emili Emilià
Història
Emperador romà (253).
Governador de Mèsia, derrotà els gots i prometé a les seves legions una indemnització, per la qual cosa el nomenaren emperador Anà cap a Itàlia i, després de derrotar Trebonià Gal a Terni, fou reconegut pel senat L’assassinaren els seus soldats en no complir el pacte promès
Reggio de l’Emília
Divisió administrativa
Província de l’Emília-Romanya, Itàlia.
La capital és Reggio de l’Emília
Emília Baró i Sanz
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
L’any 1899 intervingué ja a les sessions del Teatre Íntim, i el 1900 formà part del repartiment que estrenà La filla del mar, de Guimerà, al teatre Romea Viatjà a Madrid amb la companyia d’Enric Borràs, i després tingué una participació destacada en els Espectacles i Audicions Graner Entre d’altres obres, estrenà, com a protagonista, Nausica 1912, de Joan Maragall, i L’auca del senyor Esteve 1916, de Santiago Rusiñol
Emília Guiu i Estivella
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu, després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’Academia Cinematográfica de Celestino Gorostiza i aviat s’inicià…