Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Instituto de Reformas Sociales
Sociologia
Organisme encarregat de l’estudi dels problemes socials a Espanya i de la preparació de projectes legislatius per a regular el món del treball.
Fou creat per Silvela per l’abril del 1903, després d’un projecte de Canalejas de l’any anterior El seu antecedent principal fou la Comissió de Reformes Socials, creada per Moret el 1883 Era regit per 30 membres posteriorment la xifra fou ampliada fins a arribar a 60 el 1919, els uns nomenats pel govern sobretot el president i els altres elegits per associacions de la Patronal i de la classe obrera Constituïen l’aparell operatiu les seccions de preocupació legislativa, inspecció del treball i serveis jurídics, investigació sociològica fins el 1919, que foren creades dues direccions generals…
corporativisme
Economia
Sociologia
Doctrina i sistema socioeconòmics basats en la constitució jerarquitzada d’associacions professionals (patronals i obreres) per a controlar els problemes econòmics i laborals.
El corporativisme sorgí enfront de l’individualisme de l’estat liberal i contra el sindicalisme de classes de caire marxista i anarcosindicalista, inspirant-se en els gremis medievals i pretenent d’evitar, amb intervenció de l’estat, la lluita de classes Promogut pel moviment social catòlic del s XIX comte de Mun i La Tour du Pin, a França, i Ketteler, a Alemanya, reflectit als documents pontificis sobre la qüestió social especialment de Lleó XIII i Pius XI, el corporativisme fou institucionalitzat sobretot pel feixisme, el qual establí una correlació entre estat feixista i estat corporatiu…
nomenclàtor
Sociologia
Demografia
En demografia, font estadística que es distingeix per donar informació sobre qualsevol àrea habitable d’àmbit intramunicipal, clarament diferenciada i coneguda per una denominació específica.
El primer nomenclàtor publicat a Espanya data del 1858, i els posteriors s’han anat publicant coincidint amb els censos Es tracta d’una font poc coneguda, però inestimable per al coneixement detallat del poblament del territori
il·lustríssim | il·lustríssima
Història
Sociologia
Tractament donat a partir del s XVII generalment a aquelles persones que abans tenien el d’il·lustre.
Avui dia és donat, entre d’altres, als fills no primogènits dels grans d’Espanya, als títols del regne i llurs primogènits, als bisbes, coronels, membres de corporacions nobiliàries i acadèmics i posseïdors de certs càrrecs i condecoracions
protesta global
Sociologia
Protesta social i política d’àmbit internacional, que se serveix de les xarxes socials com a element de comunicació i mobilització.
Les mobilitzacions de la Primavera Àrab que portaren diferents règims a sucumbir davant la pressió popular i el clima de protestes —indignats—, que es van viure simultàniament en diferents països al llarg de l’any 2011 –Estats Units, Espanya o Israel—, han portat alguns sociòlegs com Michel Wieviorka o Manuel Castells a emfatitzar el caràcter global d’unes mobilitzacions que han disposat d’internet i de les xarxes socials com a mitjans imprescindibles i eficaços per a la internacionalització de les seves activitats i demandes
pla Beveridge
Sociologia
Pla de reforma social britànic que es desprèn del Report on Social Insurance and Allied Services (1942), formulat per la comissió presidida per William H. Beveridge-.
El pla Beveridge pretenia de redistribuir la renda nacional a través de les assegurances socials i els subsidis familiars, els quals variaven en funció del nombre, de l’edat i del sexe dels membres de la família La contribució al finançament del programa anava a mitges entre els patrons i els treballadors, d’una banda, i els ingressos procedents dels imposts, de l’altra Aquest pla, considerat una fita molt important en l’establiment del Welfare State, fou plenament incorporat a la legislació anglesa en tres lleis promulgades el 1946 i el 1948, i tingué un ampli ressò, principalment a França…
síndic de greuges | síndica de greuges
Dret administratiu
Sociologia
Persona designada per una entitat, una empresa o una institució pública per a defensar els interessos, els drets i les llibertats d'un col·lectiu amb qui aquesta mateixa entitat, empresa o institució té relació o al qual proveeix serveis.
El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir La figura del síndic de greuges té l’origen en l’ordenament juridicoadministratiu suec, i ha estat adoptada amb noms diferents per les administracions en la majoria de països amb governs democràtics síndic de greuges a Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears, justícia a l’Aragó, raonador del ciutadà a Andorra, defensor del poble a Espanya, médiateur a França i ombudsman o ombudsperson als països…
mont de pietat
Economia
Història
Sociologia
Establiment benèfic que fa préstecs, generalment pignoratius, de béns mobles, amb interès mòdic.
El primer fou creat pels franciscans Bernardino da Feltre i Barnaba da Terni, el 1462, a Perusa Itàlia, per evitar que la gent humil caigués en mans d’usurers Lleó X consultà el concili V del Laterà i publicà 1515 una butlla reconeixent la licitud dels interessos Aleshores floriren els monts de pietat a Savona, Màntua, Florència, Bruges i Lilla Amb el temps, en lloc de treballar amb llegats, els monts de pietat treballaren amb els diners produïts pels interessos Al segle XVIII tingueren greus dificultats a França i a Espanya per problemes d’usura Als Països Catalans les…
associació
Sociologia
Dret
Unió de diverses persones amb un vincle jurídic per a un fi comú; en aquest concepte són compreses totes les manifestacions del fenomen associatiu (societats, sindicats, etc).
Les associacions són grups que existeixen per assolir uns propòsits específics, segons un sistema explícit de normes que determinen clarament la conducta de cada individu Sociològicament l’associació és una de les formes cabdals de l’estructuració dels grups humans Hom empra sovint el mot alemany Gesellschaft per a denotar aquest sentit sociològic del terme La forma de sociabilitat oposada a l’associació és la comunitat o Gemeinschaft Aquesta distinció, esdevinguda clàssica, és de Ferdinand Tönnies A l’antiga Roma, durant la república, existí una àmplia llibertat d’associació Constitueix,…
Joan Estruch i Gibert
© Fototeca.cat
Sociologia
Sociòleg.
Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…