Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Estivella
Estivella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, estès la major part a la dreta del Palància.
El sector occidental és muntanyós el Garbí, 654 m alt i cobert per boscs de pi blanc L’agricultura és la principal font econòmica El regadiu taronges i arbres fruiters és a la vora del riu i aprofita l’aigua de la séquia d’Algar, i també n'hi ha prop de la font de Beselga Hi predomina, però, el secà garrofers, ametllers, oliveres, vinya Hi ha bestiar oví, però els pasturatges són arrendats als ramats transhumants de la vall de Sogorb Hi ha petita indústria de la fusta, dues petites serradores i dues fàbriques de fertilitzants Hi té importància l’estiueig, que ha desenvolupat el sector de la…
tossal d’Estivella
Cim
Cim (2.337 m alt.) de la serra de Port del Comte, al nord-est del Pedró dels Quatre Batlles, dins el terme de la Coma i la Pedra (Solsonès), damunt el coll de Port (o port del Comte); els prats d’Estivella, entre el tossal i la tossa Pelada, són una extensa zona de pasturatge d’estiu.
Baselga
Nucli
Nucli del terme municipal d’Estivella (Camp de Morvedre), situat a 261 m d’altitud, al vessant N del Garbí.
Fou lloc de moriscs, annex a la parròquia d’Estivella A prop hi ha les ruïnes del castell de Baselga
castell de Beselga
Castell
Antic castell del municipi d’Estivella (Camp de Morvedre), a l’oest del poble.
Antic lloc de moriscs, era habitat per 35 famílies el 1609 fou repoblat després de l’expulsió Actualment hi han estat construïdes cases d’estiueig
el Garbí
Cim
Cim (670 m alt.) de la serra Calderona, al municipi d’Estivella (Camp de Morvedre), sobre la riba esquerra del Palància.
És un punt excursionístic de primer ordre hom hi practica l’ascensió des de la Serra Camp de Túria La muntanya és completament coberta de pins
Castellví
Armes dels Castellví
Llinatge de l’estament militar, establert al Regne de València arran de la reconquesta al segle XIII.
En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví mort vers el 1391, primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei El llinatge es dividí en diverses línies Línia troncal de Carlet fundada per Galceran de Castellví i Maçana , tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, net de Gonçal El seu besnet, Galceran de Castellví i Vic , setè senyor de Carlet, vinculà els seus estats establint un vincle agnatici Al seu net Jordi de Castellví i López de Mendoza , desè senyor de Carlet i de Tous i Terrabona, li fou concedit el títol de comte de comtat de Carlet el 1604 serví Felip II de Castella…
séquia major de Morvedre
Canal principal de regadiu del Camp de Morvedre, que pren l’aigua del Palància a l’assut d’Algar i prossegueix per l’esquerra del riu fins poc abans d’Estivella.
En arribar a la riba dreta es deriven les séquies d’Albalat i d’Enmig, i poc després, la de Gausa Prop de Petrés se'n deriva la de Montúver, i prop de Sagunt, la de la Vila, que passa a la banda esquerra del riu per un sifó La séquia major mor a la desembocadura del Palància, dins el terme de Canet de Berenguer, després d’un recorregut de 25 km Les aigües són administrades per una junta de regants amb un tribunal de les aigües, un sequier, dos tinents de sequier i cinc guardes
Barraix
Centre turístic, format per nombrosos xalets d’estiueig i un hostal, a la serra de la Calderona, al vessant septentrional del Garbí, dins el terme municipal d’Estivella (Camp de Morvedre).
És situada al límit amb el de Serra de Portaceli Camp de Túria, al voltant de la font de Barraix , d’aigües minero-medicinals