Resultats de la cerca

Aquest temple és esmentat en l’inventari de Sant Pere d’Àger, de mitjan segle XII, com a nom de partida i en les afrontacions d’una terra per on discorria el camí de Miravet

Aquesta església és documentada en l’inventari de Sant Pere d’Àger de mitjan segle XII Es localitzava a la partida homònima, vora un camí

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

L’antic poblat de Perpella era emplaçat al capdamunt de la serra homònima, molt espadada, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, a llevant del terme El castello de la Perpella és documentat l’any 1094, quan era en poder de Galceran Erimany i formava part del terme del castell de Soriana A mitjan segle XVI l’indret de Perpella consta encara com a lloc de senyoria laica, integrat dins el comtat de Ribagorça El lloc és de molt difícil accés hi ha les restes del poble, de l’església i del castell

Aquesta capella era situada a migdia del terme, a la riba esquerra del Guart Els vestigis actuals, tot i la presència d’un arc toral apuntat, demostren que té uns orígens romànics No es tenen notícies històriques sobre aquest temple

Situació Capella propera al poble de Casserres, prou ben conservada malgrat el seu estat d’abandonament ECSA - JA Adell L’abandonada església de Santa Sofia de Casserres és al costat mateix de la pista que porta de Casserres a Entença i Siscar, uns 3 km al nord-oest de Casserres JAA Mapa 32-12 289 Situació 31TBG975577 Història No disposem de cap notícia directa que pugui documentar Santa Sofia en època romànica Potser aquesta església és esmentada genèricament entre les “esglésies de Casserres”, que Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda donaren a Sant Pere d’Àger l’any 1059…

Situació Detall de la decoració de tipus llombard de l’absis, una de les parts de l’edifici que encara resta dempeus ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria són a la part alta del poble abandonat de Casserres, que és en estat de ru’ïna total, la qual cosa dificulta l’accés a l’església Mapa 32-12 289 Situació 31TBG981569 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que el descrit en la monografia anterior JAA Història La parròquia de Santa Maria de Casserres estigué vinculada a la canònica de Sant Pere d’Àger des que l’any 1059 Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda dotaren…

Als peus d’Estopanyà, vora la font de la Canal i la capçalera del Reguer, hom pot trobar el primitiu emplaçament d’aquesta església i veure’n els carreus reaprofitats en les parets dels horts Hi ha qui creu que fou un antic monestir, altres opinen que es tractava d’una església dels templers La seva fundació potser va estar relacionada amb el cavaller Galceran Erimany, ja que el testament consigna heretats al riu Reguard i al “mont de Sega” 1094 En l’inventari de Sant Pere d’Àger de mitjan segle XII figura una terra a Sant Cristòfol d’Estopanyà que afrontava amb una…

Situació Església del nucli abandonat de Soriana, construcció del final del segle XI o l’inici del XII ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere, ara dedicada a santa Marina, es troba en un esperó rocallós, a l’extrem de llevant del nucli abandonat de Soriana Mapa 32-12 289 Situació 31TBG976550 S’hi arriba pel mateix itinerari que el descrit en la monografia del castell de Soriana Església Es tracta d’un edifici que ocupa un emplaçament molt ajustat, arran dels penya-segats, fet que motiva en part la seva irregularitat geomètrica La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó…

Pere d’Estopanyà obtingué de Ramon Berenguer III de Barcelona, per a quan el conquerís als musulmans, el castell i el pontatge d’aquest lloc però Alfons I d’Aragó s’avançà i se n'emparà el 1130 El 1145, tanmateix, Pere d’Estopanyà governava el castell El pont pertanyia el 1338 als hospitalers