Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Sebastian Brant
Filosofia
Literatura
Poeta i humanista alsacià.
Escriví el poema satíric en dialecte alsacià Das Narrenschiff ‘El vaixell dels ximples’, 1494, el qual, mitjançant l’allegoria, trasllada el problema cristià del pecat al terreny de la sàtira social
Hans Arp
Escultura
Pintura
Literatura
Escultor, pintor i poeta alsacià.
Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950, una estàtua…
Francesc Cambouliu
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura.
Fou professor a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i de Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura castellana i un Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, on mostrà la diferència, des de l’origen, entre el català i l’occità Féu estudis sobre els límits de la invasió cèltica i d’etimologia catalana Escriví tres novelles en francès Fou un dels fundadors i el primer president de la Société pour l’Étude des Langues Romanes 1869, destinada a l’enaltiment de les llengües occitana i catalana
Johannes Burckard
Literatura
Cristianisme
Escriptor i liturgista alemany.
Des del 1484 fou mestre de cerimònies pontifici, i bisbe d’Orte i de Cività Castellana 1503 És autor d’un dietari força detallat, que comprèn tots els seus anys a la cúria 1484-1506, el Liber notarum , i que constitueix una de les primeres fonts per a l’estudi de l’època dels Borja, dels quals és un aferrissat detractor En collaboració amb A Patrizzi dei Piccolomini escriví el primer Ordo servandus per sacerdotem in celebratione Missae 1495
Ermold el Negre
Literatura
Escriptor aquità.
Clergue o monjo, acompanyà Pipí I en la campanya de Bretanya el 824 L’emperador Lluís el considerà responsable de les seves dificultats amb Pipí i l’exilià a Estrasburg, on fou ben acollit pel bisbe Bernold Allà escriví entre el 826 i el 828, per obtenir el perdó, un poema llatí en dístics, imitant Homer, Virgili i Ovidi, sobre la vida i els fets de Lluís el Piadós durant el període 781-826, que conté, malgrat la intenció panegírica i propiciativa, una informació valuosa sobre fets de la història catalana, i especialment sobre la presa de Barcelona el 801 i la desgràcia del comte…
Miquel Servet
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Nom amb què és conegut l’humanista, metge i teòleg reformat aragonès Miguel Serveto Conesa.
Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat…
Johann Wolfgang Goethe
Filosofia
Literatura
Pensador i literat alemany.
D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual Herder, Wieland,…
poesia èpica
Literatura
Gènere poètic que narra fets heroics; la seva realització es concentra en l’epopeia.
Originàriament, el poema èpic reunia en una unitat estructurada una sèrie de narracions —variacions d’un mateix tema— transmeses per via oral generalment eren anònims, i en solia existir més d’una versió Al costat d’elements reals —l’acció sol estar situada en èpoques històriques notables per llurs fets guerrers— s’hi troben elements llegendaris i fantàstics els mateixos protagonistes solen ésser herois amb qualitats sobrehumanes A Egipte se'n conserven restes en texts fúnebres i màgics La poesia èpica mesopotàmica —sumèria i accàdia— narra aventures dels déus Enūma elīs , poema de la…
literatura alemanya
Literatura
Hom entén per literatura alemanya la literatura escrita en alt alemany, en les seves diverses formes en el temps i en l’espai.
La delimitació, però, no sempre és fàcil en relació amb el baix alemany hi ha alguns autors —el cas més conegut és el de Veldeke— que són estudiats tant en la literatura alemanya com en la literatura en baix alemany La literatura escrita en ídix , malgrat que aquest sigui un dialecte alt-alemany, no sol ésser inclosa en la literatura alemanya, ateses les circumstàncies especialíssimes en què s’ha desenvolupat El conreu literari de la llengua alemanya no s’ha limitat als països on aquesta llengua és vernacla té, i ha tingut des del Renaixement, un fort predomini en gran part del territori baix…
el Barroc
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…