Resultats de la cerca

Dominicà, fou predicador famós i director espiritual, sobretot de comunitats femenines Fou deixeble del mestre Eckart i, com ell, conreador de la mística especulativa de l’escola renana, centrada en la recerca de Déu en el fons de l’ànima, més enllà dels sentits i de l’enteniment discursiu Els seus ensenyaments es troben en els Sermons , recopilats per algunes de les seves oients, mentre d’altres obres que li han estat atribuïdes són rebutjades per la crítica

Estudià teologia i filologia clàssica a Estrasburg i a París fins el 1926 Fou professor d’exegesi i d’història de l’Església antiga a les facultats de teologia d’Estrasburg 1930, i Basilea 1938 i París 1953, i també a la Sorbona 1954 De les seves obres cal destacar Christus und die Zeit ‘Crist i el temps’, 1946, Petrus, Jünger, Apostel, Märtyrer ‘Pere, deixeble, apòstol, màrtir’, 1952, La Tradition 1953, Die Christologie des Neuen Testaments 1957, Katholiken und Protestanten 1958, Heil als Geschichte ‘Salvació com a història’, 1965, en les quals analitzà els punts…

Sacerdot de l’Oratori, fou alumne de Louis Duchesne i des del 1918 fins al 1956 professor a la Universitat d’Estrasburg Són d’especial importància les seves edicions dels Ordines romani i del Pontifical Romà per a entendre l’evolució de la litúrgia des del s VI fins al XV

Deixeble de L-ASabatier i d' ERenan , fou pastor calvinista a Estrasburg i dedicà la seva vida a l’estudi de Francesc d’Assís, que presentà en la seva Vie de Saint François 1893 com un renovador de l’Església que pouava la força no pas de la institució eclesiàstica, sinó de la pròpia experiència religiosa Dirigí les sèries documentals Collection de documents pour l’histoire religieuse et littéraire du moyen- âge 1898-1909 i Opuscles de critique historique 1901-08 Fundà la Società Internazionale di Studi Francescani a Assís 1902 i la British Society of Franciscan Studies 1908 a…

Militar 1878, abandonà l’exèrcit i se n'anà a explorar el Marroc 1883-84 Fruit d’aquest viatge, escriví Reconnaissance au Maroc 1888, que li valgué la medalla d’or de la Société de Géographie Convertit, a París 1886, ingressà a la Trapa de Notre-Dame des Neiges 1890 Ordenat sacerdot 1901, dedicà la resta de la vida a l’apostolat de l’exemple entre els tuàregs d’Algèria, especialment a Tamanrasset, on morí assassinat Intentà, sense èxit, de fundar una comunitat religiosa, bé que s’inspiren en el seu esperit els Germanets de Jesús, les Germanetes de Jesús i les Germanetes del Sagrat Cor del…

Prior del convent dominicà de Colònia 1472 i inquisidor de Magúncia i Trèveris 1481, es dedicà a perseguir aferrissadament les bruixes, contra les quals escriví el tractat titulat Malleus maleficarum 1489

Coadjutor a Estrasburg 1760, més tard anà a París Fou nomenat ambaixador extraordinari a Viena 1772, cardenal 1778 i arquebisbe d’Estrasburg 1779 El 1785, víctima d’una conxorxa cortesana i del seu desig d’assolir influència, fou detingut perquè comprà un collar sota la garantia —falsa— de la reina Maria Antonieta, per a la qual creia que feia la gestió Jutjat 1786, fou desterrat Elegit diputat dels Estats Generals 1789, topà amb els revolucionaris per la qüestió religiosa i no trigà a tornar a Estrasburg

Escriví i illustrà amb la seva comunitat l' Hortus deliciarum , recull de diversos temes El manuscrit fou cremat el 1870 durant el saqueig d’Estrasburg hom en coneix alguns dibuixos

Estudià a Estrasburg En 1666-86 residí a Frankfurt, d’on fou degà i on fundà els primers collegia pietatis En el seu Pia desideria oder Hertzliches Verlangen nach gottgefälliger Besserung der wahren Evangelischen Kirche ‘Pia desideria o Anhel fervent en favor del millorament de la vertadera Església evangèlica’, 1675 indicà el camí de reforma del luteranisme en l’experiència mística i en la interioritat Predicador a la cort de Dresden 1686, organitzà a Halle an der Saale el seminari del pietisme germànic

Des del 1484 fou mestre de cerimònies pontifici, i bisbe d’Orte i de Cività Castellana 1503 És autor d’un dietari força detallat, que comprèn tots els seus anys a la cúria 1484-1506, el Liber notarum , i que constitueix una de les primeres fonts per a l’estudi de l’època dels Borja, dels quals és un aferrissat detractor En collaboració amb A Patrizzi dei Piccolomini escriví el primer Ordo servandus per sacerdotem in celebratione Missae 1495