Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
lleterassa
Lleterassa
zanskar (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les euforbiàcies, d’1 a 2 m d’alçària, laticífera, de fulles lanceolades enteres i de flors en inflorescències umbel·liformes.
Es fa en roquissars i rosts del litoral mediterrani, i, dins el litoral català, únicament al Rosselló, al cap de Creus, a Mallorca i a Menorca
cagamuja
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les euforbiàcies, del grup de les lleteroles, de tija fistulosa, robusta, erecta, de 50 a 100 cm d’alçada, de fulles lanceolades, oposades, enteres, d’inflorescències agrupades en umbel·la i de fruits en càpsula molt grossa, tricarpel·lar i llisa.
Es fa en terrenys incultes, en camps no lluny de llocs habitats
ponsètia
ponsètia
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les euforbiàcies, de fins a 4 m d’alt, de fulles lanceolades o ovatoel·líptiques, enteres o dentades, originària de Mèxic i cultivada per les seves flors vermelles o roses.
Les fulles superiors, més estretes i de marge enter, varien de color a l’època de la floració final de tardor i hivern, tornant-se vermelles, rosades, grogues o blanquinoses Als Països Catalans s’ha convertit en una típica planta d’interior que adorna les cases durant les festes nadalenques
lleteresa vera
Lleterasa vera
salix (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les euforbiàcies, de 30 a 80 cm, tomentosa, glauca, de fulles lanceolades enteres i d’umbel·les multiradiades.
Es fa en indrets secs, a la regió mediterrània
eufòrbia
Fulles i flors d’eufòrbia
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o arbustives, de la família de les euforbiàcies, de fulles simples, de flors unisexuals típicament disposades en una inflorescència pseudàntica anomenada ciati, de fruits capsulars i de llavors amb carúncula.
Les epècies d’eufòrbia que creixen als Països Catalans, generalment herbàcies, solen segregar un làtex blanquinós, per la qual cosa reben el nom genèric de lleteresa i d’altres de semblants
euforbiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les tricoccals integrada per unes 8.000 espècies d’arbres, arbusts o herbes d’hàbit molt divers i sovint amb làtex, esteses per tot el món.
Tenen fulles simples, flors unisexuals, generalment disposades en inflorescències complexes, i fruits sovint en càpsula trilocular Euforbiàcies més destacades Chrozophora tinctoria tornassol Codiaeum variegatum cròton Euphorbia sp eufòrbia , lleteresa, lletera, lleterola Euohorbia characias lleteresa xera Euphorbia dendroides lleterassa Euphorbia lathyris cagamuja Hevea brasiliensis hevea Manihot glaziovii maniot Manihot utilissima mandioca Mercurialis sp mercurial , malcoratge Mercurialis annua melcoratge Mercurialis perennis melcoratge de bosc Ricinus…
Les euforbiàcies
Euforbiàcies 1 Euphorbia helioscopia a aspecte general x 0,5 b detall d’un ciati amb la càpsula tricoca en fase de maduració i els estams ja despresos x 3 c quatre fases en la maduració d’una flor masculina del ciati x 10 2 Euphorbia segetalis detall d’un ciati amb la flor femenina, les masculines i les glàndules en forma de « croissant » x 3 3 Melcoratge Mercurialis annua a fragment d’un peu masculí amb les inflorescències espiciformes allargades x 0,5 b detall d’una flor masculina x 3 c detall d’un estam x 14 d fragment d’un peu femení x 0,5 e aspecte del fruit cobert de pèls rígids,…
Joan Coder
Botànica
Farmacèutic i botànic.
Les seves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacional Collaborà amb Philippe Picot de La Peyrouse al qual envià nombroses plantes, que aquest donà a conèixer com a pròpies en la seva Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813 Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l' Euphorbia Fou el descobridor de l' Alyssum Pyrenaicum , que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms Deixà inacabada una flora del Rosselló que ha estat retrobada
euforbi
Farmàcia
Resina extreta, per incisió, de l’Euphorbia resinifera i d’altres plantes del mateix gènere.
Es presenta en forma de masses irregulars groguenques És una mescla de distintes resines amb glucòsids Hom l’empra en el tractament de l’asma i la bronquitis
candelilla
Química
Cera de color bru, translúcida, obtinguda de la fulla i la tija de les plantes dites candelilla
, principalment de l’espècie Euphorbia antisyphilitica
.
Hom l’empra especialment en productes destinats a polir pells i mobles, per a fer candeles i com a enduridor d’altres ceres