Resultats de la cerca

Estudià medicina a Estrasburg i fou metge militar a Metz Deixà, però, la seva carrera i començà a estudiar física a París 1816 Es dedicà especialment a l’estudi de les freqüències i de les vibracions de les cordes, de les taules harmòniques i de la veu, i a la recerca de les relacions entre la sonoritat i la matèria que la produeix També ha passat a la posteritat pels estudis que feu, juntament amb el físic, astrònom i matemàtic JB Biot, sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric Fou professor al Collège de France Entre els seus escrits destaquen Mémoires sur la construction des…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare, cantor i compositor en una sinagoga berlinesa El 1935, amb el partit nacionalsocialista al poder, la família Werder abandonà Alemanya i s’installà temporalment a Anglaterra El 1940 es traslladaren a Austràlia, on durant quatre anys estigueren internats en un camp de concentració com a presoners de guerra Fou durant aquest temps que compongué les primeres obres El 1955 l’Orquestra Simfònica de Sydney estrenà la seva obra orquestral Balletomania Considerat un dels màxims representants de l’avantguarda musical australiana, exercí la docència i la…

Es formà al Conservatori de Viena, on tingué com a mestre A Bruckner El 1876 fou contractat com a director assistent al primer festival celebrat a Bayreuth i posteriorment en fou el director 1888-1902 Esdevingué un dels directors wagnerians més preuats i les seves interpretacions destacaren per la claredat, l’energia i la delicadesa Com a compositor escriví tres òperes, una de les quals, Agnes Bernauer 1880, fou estrenada a Weimar gràcies a les gestions de F Liszt Del 1881 al 1903 fou director al Teatre d’Òpera de Karlsruhe i de la Societat Filharmònica, institucions on elevà notablement el…

Estudià a la Universitat de Viena amb Guido Adler, i l’any 1926 es doctorà amb una tesi sobre la forma sonata en F Schubert També realitzà estudis de direcció a l’Akademie für Musik, però la influència més decisiva en la seva formació vingué dels seus estudis privats amb H Schenker El 1940 s’establí a Nova York, on esdevingué professor i més tard director al Mannes College of Music, centre on Hans Weisse havia introduït l’ús de mètodes derivats de les idees de Schenker per a l’aprenentatge de la teoria de la música Posteriorment fou professor al Queens College de la Universitat de Nova York…

Estudià piano amb E Steuermann i teoria amb H Gál, F Salzer i O Jonas Inicià la seva carrera com a docent al Conservatori de Graz 1936-39 En 1939-41 dirigí a l’Òpera de Duisburg i del 1941 al 1943 ho feu al Teatre de l’Òpera Alemanya d’Estrasburg Després d’una breu etapa a Praga, el 1946 tornà a Viena, on es feu càrrec de la direcció musical de la Volksoper fins el 1955, activitat que combinà amb la docència Posteriorment actuà a les òperes d’Hamburg 1955-61, Viena 1962-65 i Kiel 1965-74 Ocasionalment es presentà al Festival de Salzburg i en diversos teatres sud-americans També realitzà…

Es destacà com a director dels concerts de la Wagnerverein de Viena i com a director d’escena del primer festival de Bayreuth 1876 Dirigí l’Òpera de Karlsruhe 1881-1903, on fou cèlebre pel fet d’escollir un repertori modern Actuà per tot Europa i dirigí 1905-11 l’Òpera de Munic És autor d’òperes Agnes Bernauer , 1880, lieder , etc

Obtingué els diplomes de piano i composició als conservatoris de Bilbao i Sant Sebastià El 1968 se n'anà a París, on fou deixeble de MDeutsch, HDutilleux i MOhana i on participà en les activitats del Groupe de Recherches Musicales En la seva música són visibles les influències de MOhana i de FGuerrero, sobretot pel que fa a la seva intrínseca expressivitat i el seu rigor Algunes obres seves són Aitaren Etxea 1971, Brisas 1980, Abyssal 1982, Erys 1984-85, Irritz 1986, etc

Estudià musica i cant a l’Escolania de Montserrat amb el mestre Mas i Serracant També estudià a l’Acadèmia Granados, on fou un deixeble destacat i obtingué el premi de piano Més tard, es donà a conèixer, al Palau de la Música Catalana de Barcelona 1912, amb l’obra Canción de la Rosa Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fundà l’Orfeó Català i el conservatori, que duu el seu nom, a la ciutat de Camagüey Arran de l’èxit aconseguit, obrí representacions del conservatori a les ciutats de Nuevitas Camagüey, Ciego de Àvila i Morón Ciego de Ávila, Gibara Holguín i Holguín Músic ben actiu, fou…

De família jueva, culta i rica, rebé una formació artística i científica de qualitat Deixeble del pianista LBerger i del compositor KFZelter, estudià estètica des del 1827 amb Hegel a la Universitat de Berlín El 1829 anà a Anglaterra, país que l’acollí favorablement El 1829 dirigí la Passió segons sant Mateu , de JSBach, primera audició pública des de la mort del seu autor, l’interès pel qual es desvetllà des d’aleshores El 1835 fou nomenat director musical dels concerts de la Gewandhaus, de Leipzig, on estrenà obres contemporànies i clàssiques oblidades Els anys 1841-44 organitzà per al rei…

S’establí cap al 1750 a Leipzig, on havia estudiat teologia i filologia Bé que no visqué de la literatura era recaptador d’impostos, portà una intensa activitat com a poeta, llibretista, editor i crític A partir de models anglesos i francesos, escriví llibrets dins el gènere de la komische oper influïts per Charles-Simon Favart i tenyits d’un sentimentalisme rousseaunià, amb els quals obtingué una bona acollida de públic però comentaris desfavorables de la crítica, motiu pel qual el 1774 abandonà l’activitat de llibretista Gairebé totes aquestes operetes foren musicades per Johann Adam Hiller…