Resultats de la cerca

James Comey, director de l’Oficina Federal d’Intelligència dels Estats Units, és destituït per ordre expressa del president Donald Trump La Casa Blanca dona com a explicació "seriosos errors" en la investigació dels correus electrònics de l’exsecretària d’Estat i ex-candidata demòcrata a les eleccions presidencials Hillary Clinton, però l’oposició demòcrata assegura que la destitució va ser provocada per les investigacions de l’FBI sobre els contactes de l’ex-assessor de seguretat de Trump, Michael Flynn, amb el Govern rus En la declaració en la comissió del senat 8 de juny,…

James Comey, director de l’Oficina Federal d’Investigació FBI, declina presentar càrrecs contra la candidata a la presidència dels Estats Units i exsecretària d’estat, Hillary Clinton, pels correus electrònics interceptats dels seus comptes privats en els quals transmetia informació confidencial per a la qual hauria d’haver utilitzat la xarxa del Govern La conclusió de Comey és que Clinton va actuar d’una manera "extremament descurada" tot i que no hi observa indicis d’un mal ús intencionat o de negligència en la informació

Creat el 1908, depèn del departament de justícia la seva missió consisteix en la investigació d’infraccions de les lleis federals, i se centra fonamentalment en tot allò que fa referència a la seguretat interior traïció, espionatge, sabotatge, etc Collabora estretament amb la CIA Central Intelligence Agency

Llicenciat en dret per la Universitat George Washington de Columbia 1940, el 1941 entrà a l' FBI , on fou director associat quan es produí el cas Watergate  1972 Al maig del 2005, féu públic, a través de la revista Vanity Fair , que ell havia estat Deep Throat , l’informador secret de l’escàndol Watergate que obligà el president Nixon a presentar la seva dimissió el 1974

Es definí com un partit trotskista d’acció, obrer, socialista, antiburocràtic i internacionalista que es proposava crear un front únic obrer Al febrer de 1980, l’assassinat a Madrid a mans de pistolers feixistes de la jove militant Yolanda González li donà una gran notorietat mediàtica En les eleccions legislatives de 1982 20099 vots integrà en les seves llistes candidats del Partido Obrero Revolucionario de España Des de 1983 concorregué a totes les eleccions en solitari, amb els següents resultats 5384 vots en les autonòmiques de 1984 11540 vots en les legislatives de 1986 5794 vots en les…

Al final d'octubre, Albert II de Mònaco va ser demandat als Estats Units per Robert Eringer, exespia de l'FBI, que li reclamava mig milió de dòlars per salaris impagats arran de la seva contractació set anys enrere per organitzar una agència personal d'intelligència econòmica i de contraespionatge en missions contra la corrupció

Des d’una òptica marginal, amb els seus documentals de muntatge denuncià diversos aspectes de la política del seu país, com el maccarthisme Point of Order , 1963, la guerra del Vietnam In the Year of the Pig , 1968 i el president Richard Nixon Millhouse A White Comedy , 1971, entre d’altres El seu últim film fou Mr Hoover and I 1989, sobre el FBI

La policia mexicana localitza més de 120 persones enterrades en dues fosses comunes en dos ranxos de Ciudad Juárez, a la frontera amb Texas, localitat que és un dels centres de distribució de droga cap als Estats Units La troballa s’ha fet gràcies a un informador de l’FBI, i els cadàvers corresponen a víctimes dels narcotraficants Dades sense confirmar informen que entre les víctimes hi ha almenys 22 nord-americans i que s’han detingut vuit persones

Un Boeing 767 de la companyia egípcia Egypt Air cau a l’oceà Atlàntic una hora i mitja després d’haver-se enlairat de l’aeroport JFK de Nova York En l’accident moren els 217 passatgers de l’avió, 129 dels quals eren nord-americans Els enregistraments del so de la cabina de l’avió conservats a la caixa negra fan sospitar a l’FBI que l’accident va ser provocat per un copilot suïcida que hauria desconnectat de manera voluntària el pilot automàtic de l’aparell

Eric Harris i Dylan Klebold, dos nois de 17 i 18 anys respectivament, disparen a discreció contra els seus companys d’institut a Littleton, a la perifèria de Denver Colorado, i causen la mort de 13 nois i noies abans de suïcidar-se en veure’s acorralats pels agents de l’FBI Els agressors, que també havien collocat 30 bombes a l’institut, pertanyien a un grup conegut com “la Màfia de les Gavardines”, que feia ostentació de símbols nazis La matança es produeix l’endemà de l’aniversari del naixement de Hitler i de l’atemptat d’Oklahoma City del 1995