Resultats de la cerca

Arribà a coronel per mèrits de guerra Fou comissionat pel ministeri de la guerra per a fer un mapa militar d’Europa Fou geògraf de la direcció de correus 1853-68 i director general de correus 1875, càrrec que declinà Fou comissari reial a l’exposició de Filadèlfia Presidí l’Ateneu Barcelonès 1875 Introductor del fotogravat a l’Estat espanyol, reproduí, per mitjà d’aquest procediment, la primera edició del Quixot 1873 Intervingué en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888

Fill de pare català i mare francesa, passà la seva infància a Girona Residí a Barcelona des del 1923 Es formà a Girona L’exposició que feu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató 1943 aportà un aire nou a l’art català de la postguerra Feu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament El 1950 exposà amb J Fin a París, on exposà reiteradament També presentà exposicions individuals a Suïssa, Barcelona 1971, Luxemburg, Worms 1972, Düsseldorf 1974, etc Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència…

Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra Començà estudis d’arquitectura i passà per Llotja i per l’acadèmia Hoyos de Barcelona Molt amic des de jove del seu futur cunyat Joan Llongueras —la seva primera obra d’envergadura fou un gran retrat seu—, compartí amb ell un taller al qual s’afegí Manuel de Montoliu i, esporàdicament, Ricard Opisso En aquesta època fou influït pel Modernisme de Casas i Rusiñol, que l’encoratjaren però poc més tard acusà la influència d’Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat, i conreà un Modernisme més simbolista Fou soci del Cercle…

Publicà caricatures a Papitu , L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia  i  El Mundo Deportivo Fou redactor de Mirador i La Publicitat En el llibre Cent ninots i una mica de literatura 1930 combinà caricatures i comentaris sobre personatges de la vida barcelonina Publicà unes biografies populars sobre L’inventor Narcís Monturiol 1935 i Pompeu Fabra 1938 Altres obres són Llibre dels llibreters de Vell i de Bibliòfils barcelonins d’abans i d’ara 1949, Homes i coses de la Barcelona d’abans dos volums, 1968 i 1974 i La Publicitat, diari català 1971

Estudià a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Especialitzat en disseny editorial, ha creat la imatge de diversos periòdics CAU , Arquitecturas Bis , Ciència , El Periódico de Catalunya , Diari de Barcelona , El Temps , etc , i de colleccions de nombroses editorials És autor, entre molts altres, del cartell oficial dels Jocs Olímpics de Barcelona i del logotip de la Universitat Pompeu Fabra Interessat en la història de la seva especialitat, ha publicat Les caplletres illustrades de Junceda 1983, Un Museu al Carrer 1984, El llibre dels anuncis 1985-87, la primera…

Fundador i director de la collecció de poesia Guaret , a Campos Els seus primers llibres, Home de primera mà 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi les Illes d’Or, l’acostaren cap al realisme líric amb influències cinematogràfiques A partir de Carn de vas, Esquena de gavinet i Ofici de sords tots de 1976, inicià una poesia més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i collectiva A continuació, obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals com Poemoteca 1978, Traus badats 1979, Carcelles d’allís 1979, Àlbum 1980, Terra de reganyols 1981…

Fill d’ Antoni López i Benturas Féu estudis, inacabats, d’enginyeria i de dret Se separà del negoci del pare —que era propietari de la Librería Española— i fundà una agència de publicitat i una impremta, on edità, entre altres obres, la Història nacional de Catalunya , de Rovira i Virgili, i el Diccionari general de la llengua catalana , de Pompeu Fabra El 1924 fundà, amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet, fundà la llibreria i editorial Catalònia Fou editor del magazín D’Ací i d’Allà i del setmanari Imatges També exercí el periodisme, com a redactor esportiu d’ El Poble…

Conegut per J Fin Nebot de P Ruiz Picasso Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1932 ja participà en una exposició collectiva a Barcelona El 1934 residí a Maó, on pintà una sèrie d’obres que exposà a Barcelona Una bona part de la seva obra primerenca fou destruïda en un bombardeig el 1937 Mobilitzat, anà al front, i el 1939 passà a França Retornà el 1940 i tractà molt M Hugué El 1943 exposà a Barcelona Galeries Reig amb el seu germà Xavier, A Fabra i R Rogent, en una mostra considerada com el primer revulsiu artístic de la postguerra a Barcelona Becat…

Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915  fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep…

Fill del lingüista Jaume Vallcorba i Rocosa , estudià filosofia i lletres a Barcelona Expert en literatura medieval, fou professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona i, entre el 1994 i el 2004, feu classes de literatura de tradició europea a la Universitat Pompeu Fabra Impulsor d’activitats diverses en el camp artístic i literari d’avantguarda, el 1979 fundà l’editorial Edicions dels Quaderns Crema i la revista Quaderns Crema , publicada fins el 1984 Com a poeta és autor d’ Onades i estels 1973, d’inspiració pròxima a la cançó pop A l’hivern preus especials 1976…