Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Josep Feliu i Codina
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i periodista.
Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia, Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama, Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…
, ,
Feliu Formosa i Torres
© Òmnium Cultural
Literatura
Teatre
Escriptor i director escènic.
Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’assaig El gest i la paraula Assaigs 1969-2001 2022 Ha traduït poesia de…
,
Ermengol Goula i Catarineu
© Fototeca.cat
Teatre
Actor i director teatral.
Debutà el 1860 al Teatre Circ Barcelonès, i el 1865 al Romea, amb La creu de plata , de FPBriz Fou primer galant del Romea, pràcticament sense interrupció, del 1867 al 1910 Sovint fou director d’escena Es retirà el 1919
Pompeu Crehuet i Pardas
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1904 Aquell mateix any estrenà i publicà la seva primera obra i la més significativa, La morta , d’influència ibseniana i ambient negre i malaltís Després escriví Claror de posta 1905, peça de vague ressò maeterlinckià i no tan reeixida El 1907 feu una incursió en el teatre líric amb El mestre , musicada per Enric Morera Posteriorment es decantà cap a la moda de l’anomenada “alta comèdia”, en la qual s’havia iniciat el 1905 amb Comèdia d’amor En aquesta línia se situa bona part de la seva extensa producció posterior, amb obres com el…
,
Jaume Gras i Vila
Teatre
Autor teatral.
Cursà la carrera de dret, i tingué diversos càrrecs durant la Generalitat Escriví per al teatre La vida d’un home 1952 i Les golfes 1957, que representaren, sobretot la primera, un intent de renovació, fet amb tècniques realistes, en el pobre panorama teatral de l’època És autor també de la comèdia El casinet dels morts Emprà el pseudònim de Feliu Aleu
Carme Parreño i Gibert
Teatre
Actriu.
Filla d’un militar aragonès, a quatre anys anà a residir a Barcelona Debutà en teatre el 1876 i el 1880 es presentà al Romea com a dama jove Es féu cèlebre amb obres de Pitarra i altres autors catalans Fou la primera Marta de Terra baixa en català Tortosa, 1897 i actuà en l’estrena d' El nuvi , de Feliu i Codina 1908
Carlota de Mena
Teatre
Actriu.
El 1866 es presentà al teatre Odeon de Barcelona com a dama jove Actuà, en català, en funcions de la societat La Gata El 1870 passà a la companyia d’Antoni Tutau que, més tard, fou el seu segon marit, amb el qual actuà des d’aleshores, com a primera actriu Estrenà obres de Víctor Balaguer, Àngel Guimerà Galla Placídia , 1879, JPin i Soler Sogra i nora , 1890 i Feliu i Codina La Dolores , 1892, entre altres
Lluís Elias i Bracons
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Dibuixant i comediògraf.
Germà de Feliu i de Francesc Elias i Bracons Collaborà a Nanu 1915, La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , Papitu , etc, amb el pseudònim Anem Residí a París en 1920-31 en tornar-ne, es dedicà principalment al teatre amb obres de caràcter cosmopolita, una mica superficials, amb les quals assolí força èxits Madame 1932, Montparnasse 1934, Lilí vol viure 1935 Amb la represa del teatre català, assolí nous èxits Baltasar 1948, Bala perduda 1951, Joc de dames 1952 i Comèdia de dones 1953 Deixà inèdit un nomenclàtor de manufactures i marques de ceràmica de tot el món,…
Gerhart Hauptmann
© Fototeca.cat
Teatre
Dramaturg alemany.
Conreà poesia, drama i novella Fou el millor representant del naturalisme alemany, tot i que intentà de superar-lo amb un estil molt personal La majoria de les seves obres són drames socials, intensos i versemblants, el protagonista dels quals és el poble De la seva extensa producció cal esmentar Vor Sonnenaufgang ‘Abans de l’alba’, 1889, Die Weber ‘Els teixidors’, 1892 traducció catalana de Carles Costa i Josep MJordà, 1904, i de Feliu Formosa, 1971, Hanneles Himmelfahrt ‘L’ascensió de Hannele al cel’, 1893, Die versunkene Glocke ‘La campana submergida’, 1896 traducció catalana…
Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
Teatre
Escola fundada per Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany el 1960, com una secció del Foment de les Arts Decoratives, i dirigida pel primer.
Ha aportat nombrosos elements de renovació a la pràctica teatral, entre els quals el mètode brechtià, i ha influït d’una manera decisiva en el denominat teatre independent Hi han collaborat els millors directors joves, alguns dels quals s’hi han format, com Josep Montanyès, Francesc Nello, Josep Anton Codina, Josep M Segarra i Feliu Formosa Atenyé la seva etapa de major projecció el 1965 amb l’estrena de Ronda de mort a Sinera , de Salvador Espriu i Ricard Salvat L’any següent es formà la Companyia Adrià Gual, que en depèn, i actuà un parell de temporades en règim comercial, en…