Resultats de la cerca

Els dos pobles de Sant Feliu d’Amunt i Sant Feliu d’Avall degueren formar-se a l’entorn d’una església primitiva dedicada a sant Feliu, advocació, cosa curiosa, que no es correspon ni a la de l’església de Sant Feliu d’Amunt, dedicada a santa Maria, ni a la de Sant Feliu d’Avall, que es troba sota l’advocació de sant Andreu Segurament l’església de Sant Feliu era la que subsistia encara al segle XV en el territori de Sant Feliu d’Amunt amb el nom de “Sant Feliu lo Vell”, de la qual seria…

Dins el terme parroquial de Sant Joan Despí hi havia una capella dedicada a sant Feliu, que no és documentada fins el 1059 tot i que el 1002 és esmentat el lloc que anomenen Sant Feliu Tot i que no era parròquia, l’església havia de tenir una certa importància des del moment que el 1012, Salla, net del fundador de Sant Benet de Bages, en donar a la canònica barcelonina la parròquia de Sant Joan Despí, l’esmenta com església de Sant Joan i Sant Feliu Sembla que va entrar en decadència després del 1280, que, per sortejar el fet que no s’hi podia dir missa…

Sort apareix com a topònim en diversos instruments del segle X En canvi, la primera referència, malgrat que indirecta, de l’església parroquial de Sort data de l’any 1055, en què la comtessa Ermessenda donà a la canònica de Santa Maria de la Seu la vila de Sort, amb totes les esglésies i parròquies, entre les quals es pot considerar que hi havia la parròquia de Sant Feliu Aquesta donació fou confirmada posteriorment, per part dels comtes Ramon V i Valença, l’any 1069, pel comte Sunyer de Pallars l’any 1079, i per la butlla del papa Urbà II, l’any 1099 Tot i així, els sagrers de…

Aquesta església, totalment desapareguda, és esmentada en un document de l’any 1369, segons el qual dins el delmari de l’església parroquial de Santa Coloma de Finestret, vers ponent, hi havia un altre temple, dedicat a sant Feliu Del record d’aquella església ha restat el topònim Sant Feliu, que designa un extens paratge

El lloc, esmentat al s XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada

Vallcebollera és una caseria que es troba al sud-est d’Osseja, a la capçalera de la Llavanera La seva església depengué de la parròquia de Sant Pere d’Osseja i, a través d’aquesta, de la canònica de Santa Maria de Lillet És mencionada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere d’Osseja del 2 de novembre de 1219 Segons aquest document, el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, subjectà la parròquia de Sant Pere amb les seves sufragànies Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig, a Santa Maria…

Una de les primeres referències instrumentals que hom té de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols data de l’any 1184, amb motiu del testament que Dolça, senyora de la vall i el castell d’Hostoles, atorgà el dia 17 de setembre del susdit any En l’acta testamentària és consignat que Dolça tenia en aquesta parròquia dos masos, els quals havien estat donats en altre temps a la seva filla Ermessenda pel seu pare Miró, però que ella havia tornat a la seva mare perquè en fes d’ells la seva voluntat “ …Ego predicta Dulcia habeo duos mansos et scilicet de Longa folia et de Crossis, qui…

Fundat el 1995, participà en la Lliga Catalana durant més d’una dècada Desaparegué l’any 2004 Jugaven al Camp de les Grasses

L’església de “Sancti Felicis de Locustaria” apareix documentada l’any 855 entre les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa Durant la primera meitat del segle XI la comtessa Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, la restituí al bisbe de Girona Berenguer, juntament amb altres possessions L’any 1103 la parròquia de Sant Feliu torna a aparèixer en la cessió d’un alou que el comte Ramon Berenguer III féu al monestir de Sant Feliu de Guíxols L’edifici actual és una construcció d’estil gòtic tardà, dels segles XV-XVI, amb una sola nau molt espaiosa i una…

Feliu Formosa publica Semblança