Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Fernando Solanas
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic i polític argentí.
Després de rodar dos curtmetratges de ficció, el 1968 realitzà amb Octavio Getino el tríptic documental La hora de los hornos , exponent del cinema llatinoamericà d’alliberament de considerable repercussió Militant peronista, amb Getino realitzà el 1971 dos documentals sobre l’exili de Juan Domingo Perón, de caràcter apologètic, com ho fou també la ficció històrica Los hijos de Fierro 1973-77 Amenaçat per l’extrema dreta, l’any 1976 s’exilià a París, on rodà Le regard des autres 1980, documental sobre la immigració a França Retornat a l’Argentina el 1983, sobre l’exili dels argentins a…
Fernando Ulloa
Cinematografia
Actor.
Vida Seguint l’estela del seu germà Alejandro, el 1939 i un cop acabada la guerra, marxà a Barcelona, on treballà als estudis de doblatge de la Metro-Goldwyn-Mayer, i després a Voz de España, sense estar mai fix enlloc Prengué l’alternativa quan, el 1940, interpretà per primer cop la veu de James Stewart, al qual quedà lligat durant tota la seva carrera, a més de doblar actors com ara Robert Young, Charles Aznavour i Robert Donat També exercí de director i ajustador a Orphea Film, activitat que no reprengué fins molts anys després, cap al 1991 Durant la dècada del 1950 participà al Teatro…
Fernando Rey
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut l’actor cinematogràfic Fernando Casado d’Arambillet.
La Guerra Civil Espanyola l’obligà a interrompre els estudis d’arquitectura Començà la carrera d’actor en el teatre i passà aviat al cinema, com a extra El seu primer paper important fou a Eugenia de Montijo 1944, de José Luis Rubio Posteriorment esdevingué un dels actors més cotitzats del cinema espanyol de postguerra i protagonitzà, entre d’altres, Locura de amor 1948 i Agustina de Aragón 1950, de Juan de Orduña i Cómicos 1954, de José Luis Bardem Posteriorment actuà en un gran nombre de produccions, entre les quals cal destacar La Duda 1972, premi al millor actor al Festival de Sant…
Fernando Trueba
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és conegut el realitzador cinematogràfic espanyol Fernando Rodríguez Trueba.
Dirigí alguns curtmetratges i exercí la crítica cinematogràfica abans de renovellar la comèdia espanyola amb Ópera prima 1980 Posteriorment realitzà, entre altres films, Mientras el cuerpo aguante 1981, Sal gorda 1984, El año de las luces 1986, Belle Époque 1992, amb el qual obtingué el premi Sant Jordi 1993 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera 1994, Two Much 1995, La niña de tus ojos 1998, premi Goya a la millor pellícula l’any 1999, el documental sobre jazz Calle 54 2000, El embrujo de Shanghai 2002, el documental El milagro de Candeal 2004, premiat amb un Goya el 2005, El baile de…
Fernando Meirelles
Cinematografia
Director de cinema brasiler.
Els anys en què estudiava arquitectura s’introduí en el cinema amateur, i realitzà videos experimentals Posteriorment treballà en televisió i publicitat El 1990 fundà O2 Filmes, que es convertí en la productora de cinema publicitari més important del Brasil Debutà en el cinema amb Menino Maluquinho 2 A Aventura 1998, al qual seguiren Domésticas 2001 i Cidade de Deus 2003, film gairebé documental sobre els barris marginals a les grans ciutats brasileres basat en la novella homònima de P Lins i que obtingué una gran acollida internacional fou nominat a quatre Òscars Posteriorment rodà The…
Fernando Colomo
Cinematografia
Productor i realitzador cinematogràfic castellà.
Amb una àmplia experiència en el camp dels curtmetratges, realitzà Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978, La mano negra 1980, Estoy en crisis 1982, El caballero del dragón 1985, La vida alegre 1987, Miss Caribe 1988, Bajarse al moro 1989, Los años bárbaros 1998, El cuarteto de La Habana 1999, Al sur de Granada 2003, El Próximo oriente 2006 i Rivales 2008 Per a la televisió dirigí també la sèrie televisiva Las chicas de hoy en día 1989 i la producció de La Cubana Cegada de amor 1998, entre d’altres
Fernando Lopes
Cinematografia
Director de cinema portuguès.
Mentre cursava estudis tècnics, s’introduí en els cercles del cineclubs de Lisboa, i el 1957 s’incorporà com a director de muntatge a la Radiotelevisió Portuguesa, en la qual, després de la dictadura, ocupà càrrecs directius El 1959 estudià, becat, a Londres i a Hollywood En tornar a Portugal fou un dels principals renovadors del cinema portuguès dins del moviment anomenat Cinema Novo, que tingué en Belarmino 1964, documental sobre un boxejador de Lisboa, un dels punts culminants Dirigí una trentena de produccions, sovint adaptacions de novelles, a més de curts, documentals i sèries de…
Fernando Guillén Gallego
© Academia del Cine
Cinematografia
Teatre
Actor.
Començà estudis de dret però es decantà pel teatre Debutà l'any 1952, i actuà en les companyies de Conchita Montes i de Fernando Fernán Gómez, i malgrat que fou conegut sobretot pel cinema i la televisió no abandonà mai la carrera teatral, de la qual es va retirar l'any 2008 Des del 1950 actuà en sèries de televisió i en telefilms, que li donaren una gran projecció Destacaren, sobretot, les interpretacions a Estudio 1 1966-2000, La saga de los Rius 1976-77, per la qual rebé el TP de Oro, La huella del crimen 1985, Brigada Central 1989 i Hospital Central 2002-03 Bé que havia debutat en el…
Fernando Fernán Gómez
© 20M
Cinematografia
Teatre
Actor, director cinematogràfic i teatral i escriptor castellà.
Fill natural de l’actriu Carola Fernán Gómez, nasqué quan aquesta feia una gira per l’Amèrica Llatina Inscrit a l’Argentina, conservà la nacionalitat d’aquest país fins el 1970 S'inicià en el teatre interpretant papers secundaris, i el 1943 debutà en el cinema, en el qual, l’any següent, interpretà el primer paper important a El destino se disculpa , de JL Sáenz de Heredia La seva ductilitat dramàtica li permeté adoptar una gran diversitat de registres, capacitat que el convertí en un actor habitual en produccions destacades del cinema espanyol, entre les quals destaquen Esa pareja feliz ,…
Fernando León de Aranoa
Cinematografia
Realitzador i guionista cinematogràfic castellà.
Després d’escriure els guions de comèdies com ara Por fin solos 1994 i Los hombres siempre mienten 1995, d’A del Real, el productor Elías Querejeta li donà l’oportunitat de dirigir Familia 1996, basada en un guió propi Les seves pellícules posteriors demostraren la seva voluntat de retratista social de la classe obrera Barrio 1998, el documental Caminantes 2001, Los lunes al sol 2002, guanyadora de cinc premis Goya i Coquilla d’Or a la millor pellícula al Festival de Cinema de Sant Sebastià, Princesas 2005, guardonada també amb tres premis Goya, Amador 2010, Un día perfecto 2015, que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina