Resultats de la cerca

Aprengué dibuix amb FTremulles i escultura amb Carles Grau El 1771 ingressà a l’escola de San Fernando de Madrid, i estigué a Roma del 1773 al 1780, que fou nomenat director de l’Escuela de Nobles Artes de Granada En la seu d’aquesta diòcesi obrà el sepulcre de l’arquebisbe Moscoso El 1805 passà a ocupar el mateix càrrec a l’escola barcelonina, i cessà en renunciar a jurar l’adhesió a les autoritats napoleòniques Se n'anà a Mallorca, on, entre altres obres, influïdes de neoclassicisme, efectuà treballs a l’església de la cartoixa de Valldemossa En tornar Ferran VII fou reposat en…

Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca educativa, molt…

Estudià dret a Barcelona i a Granada i, establert a Madrid 1863, s’identificà amb les idees krausistes de Julián Sanz del Río, Fernando de Castro i Nicolás Salmerón, fins al punt que renuncià la seva càtedra de dret internacional 1866 quan aquests foren destituïts de la universitat per raons polítiques Sota la revolució del 1868, restituït a la seva càtedra, participà en les reformes de l’ensenyament i fundà el “Boletín-revista de la Universidad de Madrid” 1873 La Restauració el deportà a Cadis però, de nou a Madrid, fou un dels fundadors de la Institución Libre de Enseñanza 1876…

El 1794 participà com a capità en la Guerra Gran 1793-95 El 1802 esdevingué secretari particular de Carles IV, i l’any següent, conseller d’Índies Li fou encarregada la creació 1806 del Real Instituto Pestalozziano de Madrid Fou deixeble de Francesco Voltel El 1807 fou ascendit a coronel, màxima graduació militar que aconseguí Es distingí com a afrancesat en la guerra contra Napoleó i ocupà importants càrrecs sota el govern de Josep I, del qual fou, com a conseller d’estat 1808, un dels inspiradors de la política interior fou diputat a Baiona 1808, governador de Santander 1808, comissari…

Després del seu pas per l’administració pública com a interventor municipal de Ciutadella Menorca, fou funcionari colonial a Santa Isabel de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, i també procurador a Corts 1976-77, càrrec des del qual participà en els debats de la Llei de reforma política Expert en dret local, destacà sobretot per la seva dedicació a la modernització de l’administració pública i també al dret aplicat al medi ambient, les noves tecnologies i el seu impacte urbanístic i territorial, temes sobre els quals fou un dels principals introductors a l’Estat espanyol Rector de…

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia…

Format a Llotja i al taller d’Eusebi Arnau Viatjà pensionat a Roma, Florència, París i Brusselles En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on obrí taller Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, que començà de rebre a partir del 1918, aviat es convertí en un dels més destacats conreadors de l’estatuària monumental a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol També té obres a l’Amèrica del Sud Intervingué en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l’Exposició Internacional del 1929 Entre els monuments que efectuà, dins un característic classicisme, cal…