Resultats de la cerca

Fill d’un empresari català establert a les Filipines i d’una filipina d’origen espanyol, després de residir un temps a Barcelona el 1954 s’establí amb la seva família a Madrid Abans de centrar-se sobretot en la música, es dedicà també a la pintura i al cinema, activitats que juntament amb la literatura continuà al llarg de tota la seva vida El 1963 anà a París, on feu algunes exposicions, i el 1967 participà en la Biennal de São Paulo i participà també en el rodatge d’algunes pellícules L’interès per Bob Dylan i Georges Brassens i la bona acollida de cançons que havia escrit per a la seva…

Féu concerts a Cuba 1865-74, a l’Argentina, al Paraguai 1886-91 i a les Filipines 1893-95 Compongué danses i música d’església És autor de Teoría musical 1875

Com a cantant, fou intèrpret d’operetes catalanes Dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra 1926 i de La legió d’honor 1930, de Martínez i Valls, i d’altres obres líriques catalanes destacades Actuà també per l’Amèrica del Sud i les Filipines

Estudià als EUA amb Ernst Bloch i a París amb Ernesto Halffter A 14 anys debutà a San Francisco com a director d’orquestra Estrenà una simfonia amb piano concertant al Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona 1936 Escriví l’òpera Paul Gauguin per estrenar-la a Barcelona però, a causa de la guerra civil de 1936-39, l’estrena no tingué lloc, i l’òpera restà inèdita fins el 1948 El seu concert per a violí i orquestra 1943 ha estat enregistrat en disc El 1948 tornà a les Filipines

Deixeble d’Aquilino Amezua, esdevingué director dels tallers d’aquest, al passeig de Gràcia de Barcelona, l’any 1895, i el seu propietari a partir del 1896 Introduí a la península Ibèrica el secret  de pistons, la mecànica pneumàtica i, més tard, el sistema elèctric Construí prop de 200 instruments, dos dels quals a Filipines i d’altres a l’Amèrica del Sud A Catalunya se’n conserven, entre d’altres, el de la Basílica de Montserrat, el de la capella del Santíssim de la parròquia de la Concepció Barcelona, el de la Seu d’Urgell i el del Sant Esperit de Terrassa És pare del també…

Els expedicionaris de Magalhães 1521 hi observaren molts instruments musicals autòctons, especialment del tipus de la flauta i de percussió, bé que també n'hi havia de corda La música es basava en escales tetratòniques o hexatòniques, i era més rítmica que melòdica L’activitat musical principal eren les danses rituals, religioses o bé civils, com la kalinga dansa nupcial Moltes han perdurat fins avui sense gaires modificacions les illes del nord, però, han rebut més influència occidental a Mindanao hi ha més influx de la Xina i d’Indonèsia La colonització castellana hi afavorí la creació d’…

Se l’anomena “el rei dels instruments" L’harmonització clàssica comporta una baixa pressió d’aire a ple vent Unes ventalloles, uns canals i uns conductes uneixen, en el secret o salmer de fusta preferentment el de corredores, els tubs amb la mecànica de tecles i tiradors Les transmissions pneumàtica i elèctrica, bones només per a registrar, permeten combinacions fixes, lliures i ajustables dels jocs Els teclats “de finestra” formen útilment un sol moble amb l’orgue no els de “consola” fixa o mòbil, a distància Els manuals, curts i escalonats, d’unes 4 octaves i mitja, s’acoblen entre ells i s…