Resultats de la cerca

Hom hi afegeix, generalment, cintes i flocs i diverses menes de figuretes fetes de sucre i de pastisseria És costum que els padrins regalin les palmes i els palmons a llurs fillols Arreu dels Països Catalans se celebren fires i mercats de palmes i palmons els dies anteriors al diumenge de Rams a Barcelona, a la rambla de Catalunya i a la plaça de la Sagrada Família a València, a la plaça de la Seu, etc Per les dimensions i la projecció, ha adquirit una gran importància el Mercat del Ram de Vic Originàriament sorgit de la venda de palmes i palmons a la plaça Major, aviat se centrà…

En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes…

L’agricultura és la base econòmica del municipi Es conreen 690 ha, més de la meitat de les quals són de vinya 457 dedicades a la producció de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 174 ha d’hortalisses al regadiu 51 d’escaroles, 28 d’espàrrecs, 24 d’enciams, 16 de tomàquets, 12 de julivert, 7 de carxofes, 6 de pastanagues, 2 de coliflors Hi ha dues cooperatives vinícoles, amb una capacitat de 600 000 hl Hi funciona una incipient indústria metallúrgica i d’embalatges La població gairebé doblà al s XIX, disminuí durant la primera meitat del s XX i creix ràpidament per l’extensió de…

Deixeble de Pons i Gallarza a l’Institut Balear, estudià després filosofia i lletres a Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, el qual ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicat Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina Preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada pel seu amic Jeroni Rosselló, i des del 1900 fou director tècnic de la Comissió Editora Lulliana, constituïda el 1896 A més de preparar els tres primers volums de l' Obra de Ramon Llull 1906, edità en volums separats…

La seva determinació permet conèixer com s’ha desenvolupat el conreu Així, per exemple, en el conreu del blat els factors de rendiment són el nombre de mates per unitat de superfície, el nombre d’espigues per planta, el nombre de grans per espiga i la massa dels grans El producte de les mitjanes dels tres primers factors esmentats dóna el nombre mitjà de grans per unitat de superfície I el producte de la mitjana del nombre de grans per superfície i la massa mitjana dels grans dóna el rendiment mitjà d’un camp de blat Existeix una certa plasticitat entre els factors del rendiment Així, un…

Malgrat que l'any 840 es menciona una vila Curtis Curtes , 860 villa Cortis , Curtis , 968 entre les possessions de l’abadia de Cuixà, que hom suposa referida a aquest lloc —on el monestir hi explotava una mina de ferro menerio in terminis de Cortz , 1280—, no és fins al segle XIV que hi ha la primera datació escrita que relaciona Corts com a dependent del monestir Al lloc, s'hi conserva l'antiga església de Sant Valentí, restaurada al principi d'aquest segle, que la gent de la contrada coneix com la torre de Corts per la seva estructura en baluard És un edifici romànic d'una nau bastit…

És anomenada també Pasqua de Resurrecció , Pasqua Florida i primera Pasqua Bé que el mot grec páskha assimilat a páskhein , ‘sofrir’ s’aplicà de moment a la commemoració de la passió, aviat segle IV inclogué ja la vetlla nocturna del dissabte al diumenge i, al segle V, indicà només el diumenge de resurrecció La celebració de la mort i resurrecció fou anomenada tridu pasqual , que al començament incloïa només el Divendres Sant, el Dissabte Sant i la vetlla pasqual, com a aspectes diversos d’un únic misteri Avui el tridu inclou també la missa vespertina del Dijous Sant Ja des del segle III la…

Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en…

La llarga dominació musulmana 714-1149 feu perdre tota traça de la primitiva catedral El 1149, tot just conquerida la ciutat, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà com a catedral la mesquita dita de Santa Maria l’Antiga, prop de la Suda, que li havia estat donada per Ramon Berenguer IV amb la resta de les mesquites de la ciutat i llurs pertinences en resta la façana i part del seu àmbit a l’ala nord dels actuals claustres de la Seu Vella El bisbe Gombau de Camporrells, el 1193, decidí de fer construir una nova catedral, la Seu Vella, que inicià el mestre solsonès Pere Sacoma el 1203, al…

La catedral anterior a la conquesta cristiana, la que existia des del s VI, en temps del primer bisbe conegut, Justinià 531-46, que el 546 celebrà un concili a València, es trobava prop de l’actual, a l’àmbit de l’antiga basílica i fòrum romans Ho confirmà el 1906 la troballa d’una làpida fragmentada, amb deu hexàmetres llatins, que commemorava la reconstrucció d’un temple magnífic maltractat pels segles Aparegué en aterrar-se una casa a la plaça de l’Almoina, davant la catedral actual Molt abans 1770 s’havia descobert prop del mateix lloc una làpida funerària amb un crismó Per bé que en…