Resultats de la cerca

Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474 El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari, amb Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Pere Vilaspinosa i Francí Joan Poculull A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de l’…

Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474 El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari, amb Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Pere Vilaspinosa i Francí Joan Poculull A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de l’…

El 1450 fou jutge en una tençó entre Francí Joan Pocurull i Joan Fogassot Se n'han conservat dues composicions amoroses, elegants i apassionades, adreçades a una dama coneguda pel senyal “cors magnífics”

Autor de la convocatòria en vers d’un certamen poètic per a promoure una croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició el 1450 mantingué una tençó amb Joan Fogassot, d’un interès molt relatiu

Possiblement pertanyia a la família dels comtes de Cardona És autor de dos poemes amorosos, Amant amor, d’amor suy ben amats i Lo vostre sguart ences l’autrir greu flama , en què descriu els turments de la passió amorosa que pateix per una dama desconeguda El 1450 intervingué com a jutge en una tençó entre Joan Fogassot i Francí Joan Poculull

El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, era escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II

Vida i obra El seu veritable nom era Francí de Sitges Ciutadà de Barcelona, fou escrivent del mestre racional i reboster del rei 1458 Fou nomenat jutge per Joan Fogassot en el seu debat poètic amb Antoni Vallmanya entre el 1454 i el 1458 Fidel a Joan II, fou ennoblit després de la guerra i del 1473 al 1479 figurà com a promotor del consell del futur rei Ferran II Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Notari de València des del 1458 Fou diverses vegades conseller de la ciutat 1480, 1481, 1489 i 1495 i majoral dels notaris Del 1454 al 1458, encara escrivent, intercanvià tençons amb el notari barceloní Joan Fogassot Participà, el 1486, en el certamen poètic valencià organitzat per Ferran Dies, amb unes cobles Dedicà al mestre de Montesa i lloctinent de València Lluís Despuig una Salve regina en estrofes de vuit heptasíllabs catalans, impresa a València i reimpresa el 1482

Vida i obra Autor de la convocatòria en vers d’un certamen poètic per a promoure una croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició intitulada Arbre molt sant, en qual ha bé granat , en què el tema de la croada a Constantinoble és sobreentès en les llaors de la creu El 1450 mantingué una tençó amb Joan Fogassot, arbitrada per Ramon de Cardona i Lleonard de Sors, sobre el dilema de perdre la dama estimada o bé un amic També se’l considera autor del poema No sap ques fa sinó cell qui Déu prega , tradicionalment atribuït a Lleonard de Sors Bibliografia Bourland, CB…

Semblant a l’epitafi, l’elogi i l’encomi, el panegíric es desenvolupa com a gènere en la literatura clàssica al s V aC, a partir de la sofística Gòrgies En són exemples clàssics l' Olímpic de Lísies i el Panegíric i el Panatenaic d’Isòcrates La literatura catalana dels s XIII al XVI conservà el primitiu caràcter líric de l’elogi usat com a panegíric en la poesia cortesana de Cerverí de Girona, Andreu Febrer, Lleonard de Sors, Joan Fogassot, Pere Torroella o Romeu Llull Entre els humanistes destaca l' Apologeticon Panegyricon 1550 de Joan Baptista Anyes en defensa de sant Jeroni…