Resultats de la cerca

Fill de Felip III i d’ Elisabet d’Aragó , es casà amb Joana I , reina de Navarra i comtessa de Xampanya, i fou coronat rei el 1286 En el tractat de Tarascó 1291 i en el d’Anagni 1295 conclogué la seva lluita amb els reis catalanoaragonesos, heretada del seu pare, que era adversa als francesos Intentà, però, de reservar-se la Vall d’Aran, que no fou restituïda al rei català fins el 1298 Lluità contra els anglesos, i les treves de Vyre-Saint-Bavon, el 1297, i la pau del 1303 amb Eduard I li proporcionaren importants places a la Guiena i a Gascunya També lluità contra Flandes i els reis alemanys…

Tercer fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, succeí el seu germà Felip V Donà suport al papa Joan XXII contra l’emperador romanogermànic Lluís IV de Baviera, i també el seguí en el favor prestat a l’infant Felip de Mallorca, tutor de Jaume III, contra els designis de Jaume II de Catalunya-Aragó El 1324 dugué a terme dues fructíferes campanyes al ducat d’Aquitània guerra de Saint-Sardos S'extingí en ell la línia masculina dels Capets directes La reivindicació dels drets del seu nebot Eduard III d’Anglaterra inicià la guerra dels Cent Anys

Segon fill de Lluís XVI, en morir aquest els reialistes el reconegueren com a rei de França, però la Comuna el posà sota la tutela del sabater Simó, el qual l’educà com un fill del poble Morí d’escròfula, i fou enterrat en secret al cementiri de Santa Margarida Entorn de la seva suposada supervivència circularen moltes llegendes

Fins a la seva proclamació tenia el títol de comte d’Artois En començar la Revolució emigrà, i fou un dels dirigents del reialisme a Anglaterra des del 1795 El 1814 tornà a França, on encapçalà el partit ultra A la mort de Lluís XVIII pujà al tron 1824 i dugué a terme una política d’implantació de l’absolutisme monàrquic Després d’un breu període d’una certa liberalització ministeri Martignac, tornà novament als procediments absolutistes ministeri Polignac, període en el qual foren dictades les ordenances de Saint-Cloud juliol del 1830, que dissolien la cambra, modificaven la…

Fill del comte Carles d’Angulema i de Lluïsa de Savoia Heretà la corona del seu cosí Lluís XII i es casà amb Clàudia, filla d’aquest i d’Anna de Bretanya així restà unida definitivament la Bretanya a França Inicià el regnat amb les guerres d’Itàlia i obtingué de Carles V el Milanesat Presentà la seva candidatura a l’Imperi, però amb l’ajut dels crèdits dels Fugger l’elecció recaigué en Carles V 1519 Durant tot el seu regnat fou rival d’aquest, no sols per les seves idees polítiques antagòniques Carles V tenia l’ambició imperial medieval i Francesc I un nacionalisme francès d’…

Es casà 1572 amb Margarida, germana de Carles IX de França el 1599 obtingué l’anullació d’aquest matrimoni i es casà amb Maria de Mèdici Es pogué escapar de la matança de Sant Bartomeu 1572 i es feu catòlic, però més tard tornà a dirigir els hugonots El 1584, en morir el duc d’Alençon, germà d’Enric III, esdevingué hereu de la corona, però la Lliga catòlica i Felip II de Castella s’oposaren a la seva candidatura S’alià amb els protestants alemanys i amb Elisabet I d’Anglaterra i assetjà París, però la intervenció espanyola no li permeté d’ocupar París ni Rouen Els estats…

Fill de Robert II i associat amb ell en el tron des del 1027, el succeí malgrat l’oposició de la seva mare i dels nobles, dirigits per Eudes de Blois Lliurà el ducat de Borgonya 1032 al seu germà Robert, que havia estat proposat com a hereu de la corona Ajudà el futur Guillem d’Anglaterra en les lluites contra els barons de Normandia, però més tard s’enemistà amb ell i fou vençut a Mortemer 1054 i Vareville 1058

Fill de Lluís el Tartamut, el qual succeí, conjuntament amb el seu germà gran, Lluís III ambdós cediren al rei de Germània la part de Lorena que correspongué a Carles el Calb pel tractat de Mersen del 870, i es repartiren el regne el 880 li correspongué Aquitània i Borgonya, amb llurs marques Restà rei únic a la mort del seu germà 882

Fill d’Enric II i de Caterina de Mèdici —la qual exercí la regència en 1560-63 i tingué una gran influència sobre ell—, succeí el seu germà Francesc II Després de la pau de Saint-Germain 1570, que posà fi a la lluita entre catòlics i hugonots, protegí aquests d’acord amb el seu favorit Gaspard de Coligny Però, induït per Caterina de Mèdici, ordenà la matança de la nit de sant Bartomeu 24 d’agost de 1572, fet que sembla que l’obsedí la resta de la seva vida Protegí la Pléiade i l’acadèmia de Baïf, i ell mateix escriví poesia i un Traité de la chasse royale 1625

Fill de Felip II August i d’Elisabet d’Hainaut, es casà 1200 amb Blanca, filla d’Alfons VIII de Castella El 1214, quan encara era delfí, derrotà Joan I d’Anglaterra a la Roche-aux-Haines El 1215 li fou oferta la corona anglesa pels barons rebels desembarcà a Anglaterra, però fou derrotat a Lincoln 1217 El 1224 expulsà els anglesos del Poitou i la Gascunya, i el 1226 participà en la croada albigesa