Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
ducat de Francònia
©
Història
Territori feudal constituït l’any 840 pel testament de l’emperador Lluís I el Piadós.
Aquest fet provocà una llarga lluita per la seva possessió entre els leopoldins i els conradins , guanyada per aquests L’any 906 el futur Conrad I de Germània prengué possessió del ducat, que passà al seu germà Eberard 918 En rebellar-se aquest contra el rei de Germània Otó I el Gran, duc de Saxònia 936, i ésser mort a Andernach 939, el rei s’apropià del ducat i després en repartí una bona part entre els bisbes de Würzburg, que portaren el títol de ducs de Francònia des del 1168, i Bamberg i l’abadia de Fulda la resta fou dividida en dos ducats, l’oriental i l’occidental, que…
Albert I Aquil·les de Brandenburg
Història
Príncep elector de Brandenburg (1470-76), fill de l’elector Frederic I, a la mort del qual heretà el marcgraviat d’Ansbach (1440).
S'enfrontà a la ciutat de Nuremberg i hagué de reconèixer les seves exigències d’autonomia Lluità contra Baviera, Bohèmia i el Palatinat L’any 1464 heretà el marcgraviat de Bayreuth-Kulmbach a causa de la mort del seu germà Joan anomenat l' Alquimista El 1470 obtingué la marca i el títol d’elector de Brandenburg per renúncia del seu germà Frederic II Promulgà la Dispositio Achillea 1473, segons la qual la marca i l’electorat passaven indivisos al primogènit mentre els territoris de Francònia es repartien entre els altres fills Abdicà en el seu fill el 1476, però conservà la…
Karl Theodor von Dalberg
Història
Baró de Dalberg.
Arquebisbe elector de Magúncia i gran admirador de Napoleó I, fou traslladat a Ratisbona el 1803 Fou primat de Germània 1806, arxicanceller de la Confederació del Rin, president de la Dieta i gran duc de Frankfurt 1810 Cedí Ratisbona a Baviera D’idees illustrades, reformà la justícia i l’administració, suprimí els servents, establí la llibertat religiosa i de treball i protegí diversos artistes
Albert Kesselring
Història
Militar
Mariscal alemany.
Fou un dels creadors de la Luftwaffe i n'esdevingué cap d’estat-major 1936 Del 1939 al 1941 comandà la primera i la segona flotes aèries a les campanyes contra Polònia, França i Rússia Més tard fou destacat a la Mediterrània Fou condemnat a mort per un tribunal britànic 1947, però el 1952 li fou commutada la pena
Johan Balthasar Neumann
Arquitectura
Història
Militar
Arquitecte i enginyer militar alemany.
Es formà a la Bohèmia alemanya, on fou influït pel barroc italià Entrà al servei del bisbe de Würzburg, que el nomenà el seu mestre major i l’orientà definitivament vers l’arquitectura Per a ell projectà la capella, l’escala d’honor i la sala imperial de la Residenz de Würzburg 1719 i la seva residència d’estiu 1731 Però on millor es manifestà la seva capacitat creadora fou en els projectes per a esglésies, les quals reeixí a dotar d’espectaculars efectes espacials mitjançant una perfecta conjunció dels elements constructius, decoratius i de distribució de la llum n'és el millor exemple l’…
Frederic I de Brandenburg
Història
Elector i marcgravi de Brandenburg (1417-40) i burggravi de Nuremberg (Frederic VI) (1398-1440).
Fill i hereu del burggravi Frederic V Fou l’iniciador de la grandesa dels Hohenzollern i reuní per herència o compra les senyories de Bayreuth Ansbach i Culmbach El 1396 salvà la vida del rei Segimon I d’Hongria, elector de Brandenburg, a la batalla de Nikòpolis Fou partidari de l’elecció d’aquest com a rei de Germània, el qual, en premi, el nomenà governador de Brandenburg, 1411-15 i el 1417 li cedí l’electorat i marcgraviat
regne de Germània
Història
Nom donat a un dels estats sorgits de l’imperi Carolingi pel tractat de Verdun el 843.
Comprenia Saxònia, Turíngia, Francònia, Alamània, Baviera i les marques orientals, i en fou el primer rei Lluís el Germànic El regne desaparegué al segle XV, però els sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic continuaren portant el títol de reis de Germània fins que foren coronats emperadors
Conrad II
Història
Emperador romanogermànic (1027-39), rei de Germània (1024) i d’Itàlia (1026).
Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors
elector
Història
Príncep, civil o eclesiàstic, del Sacre Imperi que tenia a càrrec seu el govern d’un electorat i elegia l’emperador.
El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del…
Conrad III de Germània
Història
Rei de Germània i dels romans (1138-52), fundador de la dinastia Hohenstaufen o de Suàbia.
Fill de FredericI, duc de Suàbia, fou duc de Suàbia i de Francònia 1115, el 1127 s’oposà a l’emperador Lotari II i fou coronat temporalment rei d’Itàlia 1128 Fou elegit rei a la mort de Lotari II, enfront d’Enric X el Superb, duc de Baviera i de Saxònia, cap dels güelfs Això provocà una devastadora guerra civil, origen de les lluites entre güelfs i gibellins El 1142, fou convinguda a Frankfurt una pau molt inestable Participà en la segona croada i, en tornar-ne 1149, començà de nou la guerra civil contra Enric XII el Lleó, fill d’Enric el Superb Morí sense haver aconseguit de…