Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
longobard | longobarda
Història
Individu d’un poble germànic que procedia de les terres del baix Elba (s IV).
En llur migració vers el SE els longobards travessaren la vall del Morava i la Nòrica i s’establiren a la Pannònia 526-546 Fou un dels pobles germànics que sortí més tard del seu endarreriment La ruta comercial Bàltica-Adriàtica els enriquí i els aportà les primeres i llunyanes influències d’aquí vingué llur conversió a l’arianisme 489 Venceren els gèpides 567 i signaren un tractat amb els àvars 567 El rei Alboí, fill d’Audoí, aprofità la política de Justinià i decidí d’emprendre la conquesta d’Itàlia 568 Travessaren els Alps pel Friül, on trobaren una escassa resistència per…
Baltasar Marrades i de Vic
Història
Militar
Militar.
Fill de Gaspar Marrades i Soler, senyor de la baronia de Sallent de Xàtiva, i d’Anna de Vic i besnebot de Gaspar Marrades i de Soler, lloctinent de Mallorca Castellà d’Amposta 1635 Serví a les guerres de Milà i el Piemont i, després, de Flandes 1594, des d’on passà al servei dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II en les guerres a Hongria i Transsilvània contra els turcs 1605 i al Friül contra els venecians 1617 Participà en la Guerra dels Trenta Anys a Bohèmia 1618, Hongria 1623 i Alemanya 1624 Ferran II el nomenà comte del Sacre Imperi, i l’envià d’ambaixador seu a Munic…
àvar | àvara
Història
Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central, d’origen turc o mongòlic, que prengué el nom d’àvar al segle V.
Els àvars, impellits devers occident, dominaren les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Sotmeteren i s’incorporaren tribus dels huns, s’establiren al nord del Caucas i s’oferiren al servei de Bizanci L’emperador Justinià els prengué a sou contra els búlgars i els eslaus i els autoritzà 561 a establir-se a la península Balcànica Vencedors, els àvars avançaren cap a occident S'aliaren amb els longobards contra els gèpides, que foren derrotats 567 aleshores ocuparen la conca del Danubi-Tisza, on establiren el centre de llur domini, que, sota el kan Baian ~565-602, s’estenia…
Maximilià I
© Fototeca.cat
Història
Arxiduc d’Àustria, rei de romans (1486-93) i emperador romanogermànic (1493-1519).
El matrimoni amb Maria de Borgonya 1477 augmentà les seves possessions amb el Franc Comtat, Brabant, Hainaut, Luxemburg, Holanda, Zelanda, l’Artois, Flandes i el Charolais Ja emperador, procurà de reforçar la seva autoritat, i, així, a la dieta de Worms 1495 feu aprovar la creació d’una cambra de justícia imperial, amb seu permanent a Frankfurt també feu aprovar la creació d’un impost gemeine Pfennig , ‘diner comú’ per tal de sufragar les necessitats imperials Més tard, intentà la creació d’una administració comuna als seus estats patrimonials i a l’Imperi la cancelleria àulica Hofkammer…
Berenguer I
Història
Rei d’Itàlia, emperador d’Occident i marquès del Friül.
Net de Lluís I el Piadós A la mort de Carles II el Gros obtingué el regne d’Itàlia 888 i, malgrat les oposicions, fou coronat emperador d’Occident 915 Vençut el 923, morí assassinat per Rodolf de Borgonya
tractat de Campoformio
Història
Tractat signat entre França (negociat per Bonaparte i ratificat pel Directori) i Àustria el 1797 a Campoformio (Friül), que posà fi a la Guerra d’Itàlia.
Àustria reconeixia a França la possessió dels Països Baixos austríacs, es comprometia a cedir-li un sector de terres alemanyes a l’esquerra del Rin i reconeixia la República Cisalpina França, per contra, li atorgava el marge esquerre de l’Àdige amb Venècia, Ístria i Dalmàcia
Venècia Euganea
Història
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a l’actual Vèneto, llevat de la província d’Udine, integrada en el Friül-Venècia Júlia.
república de Venècia
© Fototeca.cat
Història
Entitat política sorgida entorn de la ciutat de Venècia.
La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el s VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de naus L’…
imperi Carolingi
© Fototeca.cat
Història
Imperi establert, com a continuació de l’Imperi Romà d’Occident, quan, la nit de Nadal del 800, el papa Lleó III col·locà damunt el cap de Carlemany
la corona imperial.
Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del s X L’estructura dels òrgans de govern…
Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…