Resultats de la cerca

La capital és Agen

Hom sol considerar que és format per la unió de tres canals o barrancs d’Es Puis, procedent del S de Ribereta, del SW, i de Pomèro, de l’W, d’aigües predominantment superficials però gairebé allí mateix brolla una deu càrstica potent de 2 a 10 m 3 /s, als ulls del Joèu , on reapareixen, després d’uns 3,5 km de curs subterrani, les aigües de les glaceres de la Maladeta que haurien de constituir la capçalera de l’Éssera, i que se soterren al forat dels Aigualluts A poca distància i a la dreta del riu arrenca una conducció subterrània de 3,25 km que acondueix una part de l’aigua al salt d’eth…

Comprenia els departaments d’Arièja, Alta Garona, Alts Pirineus, Avairon, Gèrs, Tarn, Òlt, i Tarn i Garona La capital era Tolosa Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió de Llenguadoc-Rosselló i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània

La capital és Tolosa Fou creada el 2016 a partir de la fusió de les antigues regions de Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rossellò Comprèn els departaments de l’Arieja, Alta Garona, Alts Pirineus, Gèrs, Tarn i Garona, Òlt, Avairon, Losera, Gard, Erau, Tarn, Aude i Pirineus Orientals, aquest darrer coincident amb la Catalunya del Nord Tot i el nom oficial de la regió administrativa, inclou només una part de l’ Occitània  pròpiament dita, a més del territori català

Neix a l’altiplà de Lanamesan i passa per Auch i Florença Desemboca a la ribera esquerra de la Garona, a 10 km d’Agen

La capital és Bordeus Comprèn els departaments històricament i culturalment occitans dels Pirineus Atlàntics llevat de la part SW, que correspon al territori basc de Lapurdi, les Landes, Òlt i Garona, la Gironda, Dordonya, la Corresa, Cruesa i l’Alta Viena i, a la part sud, Charente, i els departaments francesos de Charente Marítim, Deux-Sèvres i Viena Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionaven les regions de Poitou-Charentes, Llemosí i Aquitània

Hom pot distingir-hi una zona pirinenca estricta, integrada per la Baixa Cerdanya, la Vall d’Aran i els sectors septentrionals de l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i una de prepirinenca, integrada per la resta de les darreres comarques i, a més, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça Hidrogràficament coincideix amb la conca alta fora de la capçalera, corresponent a l’Alta Cerdanya, i la conca alta i mitjana de la Valira, a Andorra i part de la mitjana del Segre i amb les capçaleres de l’Éssera Alta Ribagorça i la Garona Vall d’Aran Als Països Catalans és, amb…

És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi arribà a…

De 72 km de longitud, té una amplada de menys de 5 km a l’entrada Hi ha el port mercant de Bordeus i el petrolífer de Paulhac