Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
James Gibbs
Arquitectura
Arquitecte escocès, deixeble de C.Fontana.
Seguint la tradició de CWren, collaborà en la reconstrucció de les esglésies de Londres Saint-Mary-le-Strand i Saint-Martin-in-the-Fields Escriví A Book of Architecture
Mikel Smith Gibbs

Mikel Smith Gibbs
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1991-95 procedent del Mayoral Maristes de Màlaga Guanyà la Lliga 1992 i l’Eurolliga 1994, i disputà 143 partits de la Lliga ACB amb el Joventut Jugà 16 partits amb la selecció espanyola i disputà l’Eurobàsquet 1995
funció de Gibbs
Física
Funció termodinàmica G definida per l’equació G = U-TS+pV = H-TS (U essent-hi l’energia interna, T la temperatura absoluta, S l’entropia, p la pressió, V el volum i H l’entalpia).
Anomenada també entalpia lliure , és una funció d’estat del sistema considerat Una propietat important és que, per a un sistema en equilibri, la funció de Gibbs específica té el mateix valor per a les fases líquida i gasosa Una conseqüència d’aquesta propietat és la regla de les fases o de Gibbs fase
Cecil Armstrong Gibbs
Música
Compositor anglès.
Estudià història i música al Trinity College de Cambridge i un cop acabada la seva formació es dedicà a la docència, activitat que portà a terme a les institucions de Copthorne School, East Grinstead School i The Wick School El 1919 conegué el director Adrian Boult, que el convencé perquè es dediqués professionalment a la composició, i ingressà al Royal College of Music, on estudià aquesta disciplina amb R Vaughan Williams i direcció amb A Boult Entre el 1921 i el 1939 fou professor en aquest mateix centre i el 1937 fou nomenat vicepresident de la British Federation of Music Festivals, càrrec…
distribució de Gibbs
Física
Llei estadística, establerta el 1911, que dóna la probabilitat wnque un cos macroscòpic qualsevol, considerat com una part relativament petita d’un gran sistema aïllat, resti en un estat d’energia En.
És expressada per la fórmula w n = Ae - E n / k T , A essent-hi la constant de normalització obtinguda de la condició Σ w n = 1, T la temperatura absoluta i k la constant de Boltzmann
Josiah Willard Gibbs
Física
Matemàtiques
Fisicoquímic i matemàtic nord-americà.
Estudià a les universitats de París, Heidelberg i Berlín, i el 1871 fou nomenat professor de física matemàtica a Yale Els seus estudis versaren sobre termodinàmica química aplicació de la primera llei de la termodinàmica i de la segona en l’estudi de l’equilibri de substàncies heterogènies Establí les bases teòriques de la fisicoquímica i descobrí, juntament amb Helmholtz, l’equació que porta llur nom, com també la regla de les fases
equació de Gibbs-Helmholtz
Física
Equació que, per a un sistema que evoluciona a pressió i a temperatura constants, pren la forma
.
A essent-hi el treball efectuat pel sistema descomptant-hi el treball d’expansió, H 1 i H 2 les entalpies inicial i final, respectivament, p la pressió i T la temperatura absoluta del sistema
equació de Gibbs-Duhem
Física
Equació que dóna les condicions sota les quals, en un sistema format pels components 1, 2, 3, ..., m, es pot produir una evolució reversible.
Si μ 1 , μ 2 , , μ m són els potencials químics dels diferents components del sistema i n 1 , n 2 , , n m el nombre de mols de cadascun d’ells, les variacions d μ i dels potencials químics en la transformació reversible han de satisfer
afinitat
Química
Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament, que ve mesurada per la disminució de l’ energia lliure de Gibbs
que la reacció, a temperatura i a pressió constants, provoca.
Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’'inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al s XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les forces de gravitació…
estàtica química
Química
Part de la química que estudia els estats d’equilibri al qual tendeixen els sistemes que experimenten una reacció reversible.
Hom anomena reversibles les reaccions que poden progressar en un sentit o en el sentit invers, i arriben en ambdós casos a un mateix estat d'equilibri químic, que és caracteritzat pels valors de les concentracions dels productes de la reacció i de les substàncies reaccionants que encara hi resten presents, i és modificat conformement a les lleis de JW Gibbs i HL Le Chatelier quan hom altera diverses variables, com les concentracions inicials, les pressions parcials o totals i la temperatura L’estudi quantitatiu de l’estàtica química es desenvolupà a partir de la llei d’acció de massa acció de…