Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Cadme
Mitologia
Segons la mitologia grega, fill del rei fenici Agènor, que, en cerca de la seva germana Europa, fundà la ciutat de Tebes a Beòcia.
Casat amb Harmonia, foren convertits ambdós en serps Hom li atribuïa la introducció de l’alfabet a Grècia
Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional
Agència de la Unió Europea (UE) que té per objectiu promoure i desenvolupar la formació professional.
Fou creada l’any 1975 per la Comunitat Econòmica Europea CEE, antecessora de la UE Té la seu a Tessalònica Grècia
Jàfet
Segons l’esquema genealògic que després del diluvi sistematitza els pobles coneguts a l’Orient bíblic, tercer fill de Noè.
És tingut per pare dels diversos pobles que ocupaven el nord de Pèrsia, Armènia, Turquia, Grècia, Itàlia i el sud de la península Ibèrica
ducat d’Edimburg
Història
Títol de la casa reial britànica concedit el 1866 al príncep Alfred (mort el 1900), fill de la reina VictòriaI, i que després fou Alfred I, duc regnant de Saxònia-Coburg-Gotha.
El 1947 tornà a ésser concedit al príncep Felip de Grècia Felip Mountbatten, que es casà amb la primera hereva d’Anglaterra, la reina Elisabet II
Tocco
Llinatge d’origen napolità, la primera línia del qual (prínceps de Montemiletto) s’extingí el 1613.
La línia de Grècia s’inicià amb Lleonard I Tocco , enviat a Grècia l’any 1357 pel príncep Felip II de Tàrent, perquè conquerís l’Epir Conquerí Acaia, Etòlia i les illes de Lèucada, Cefalònia, Acarnània i Arta i es proclamà duc de Lèucada i comte palatí de Cefalònia Carles I Tocco mort el 1429, duc de Lèucada i comte de Cefalònia i Zacint 1381, es casà el 1388 amb Francesca Acciaiuoli, filla del duc Nerio I d’Atenes que, en morir 1394 li aportà les senyories de Corint i Mègara Hagué de lluitar per l’herència amb el cunyat de la seva muller, Teodor I Paleòleg, dèspota…
Wittelsbach
els Wittelsbach, reis de Suècia
Llinatge reial alemany que ha donat dinasties als regnes de Baviera, Dinamarca, Hongria, Suècia, Noruega, Bohèmia i Grècia i emperadors del Sacre Imperi.
Té per genearca el marcgravi Leopold mort el 907, probablement pertanyent al llinatge bavarès dels Huosi , que era cosí i general de l’emperador Arnulf I Fou pare dels ducs de Baviera Arnulf II mort el 937 i Bertold I mort el 947 Aquest darrer fou besavi del comte Otó I de Scheyern mort el 1072, el qual fou avi del comte Otó IV de Scheyern mort el 1156, dit també Otó de Wittelsbach Els Wittelsbach , perquè feu construir el castell de Wittelsbach, prop d’Aichach Alta Baviera, on passà a residir Tot i així, cap dels seus successors no emprà mai més el nom de Wittelsbach, bé que per a designar…
Erotòcrit
Epopeia nacional de la Grècia sotmesa al domini turc.
Composta per Vitzentzos Kornaros, esmentat al final del poema, entre el 1640 i el 1665, consta de més de deu mil versos i descriu la història i les vicissituds amoroses d’Aretusa i Erotòcrit, guerrer continuador de la tradició heroica dels grecs, que personalitza la defensa del sentiment nacional i de les tradicions del poble Sembla que l’obra s’inspirà en Paris et Vienne de Pierre de la Cypède, amb la possibilitat també d’influències italianes
Capítols d’Atenes
Història
Conjunt de proposicions presentades pels síndics i els consellers catalans reunits a Atenes el 20 de maig de 1380, que foren aprovades per Pere III de Catalunya-Aragó a Lleida l’1 de setembre del mateix any, en les quals el rei acceptava la sobirania dels ducats d’Atenes i Neopàtria i en proclamava la incorporació perpetual a la corona.
Redactats en llengua catalana, fou el text jurídic fonamental pel qual es regiren els catalans de Grècia Hom hi establia que el dret públic i privat fos el dels Usatges i dels Costums de Barcelona , i regulava la prohibició de matrimonis entre catalans i gregues i la prohibició de donar béns a l’església
la Farsàlia
Literatura
Poema èpic llatí, en hexàmetres, de Marc Anneu Lucà.
Consta de 10 llibres, tres dels quals foren publicats l’any 62, i els altres set, després de la mort de l’autor 65 Tracta de la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, i rep el nom de Farsàlia, ciutat de Tessàlia Grècia on tingué lloc la decisiva batalla en què Cesar vencé el seu enemic
Diplomatari de l’Orient Català
Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.
Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia