Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Joseph Lancaster
Educació
Pedagog anglès.
Seguidor del sistema mutu ideat per Andrew Bell, l’aplicà a la GranBretanya 1798 Escriví Improvements in Education as it Respects in the Industrious Classes of the Community 1803, i The British System of Education 1810
escola comprensiva
Educació
Centre educatiu que atén tota la població en edat d’escolarització secundària obligatòria a partir d’un tronc curricular comú, amb una formació polivalent.
Sorgí a la GranBretanya al final dels anys seixanta del segle XX amb el propòsit de democratitzar l’educació en no fer la separació entre escoles més elitistes acadèmicament grammar schools i les de formació professional technical school o fins i tot les modern schools Es volia evitar la segregació de l’alumnat de la mateixa edat que estava escolaritzat en escoles de tipus diferent segons la seva capacitat o la seva classe social Per tant, es considera una solució més democràtica i progressista
Amadou-Mahtar M’Bow
Educació
Política
Pedagog i polític senegalès.
Estudià a París i en 1951-66 ensenyà en universitats i escoles superiors de diversos països Ministre d’educació i cultura 1957-58, d’educació 1966-68 i de cultura, joventut i esports 1968-70 Posteriorment fou director general adjunt d’educació de la UNESCO 1970-74 i director general 1974-87 d’aquest organisme En desacord amb la seva gestió, els EUA i la GranBretanya abandonaren la UNESCO el 1984 i el 1985, respectivament És autor de nombrosos llibres i articles de pedagogia
public-school
Educació
Escola privada secundària de la Gran Bretanya de gran prestigi per la qualitat de l’ensenyament que imparteixen, per la selectivitat (hi requereixen un examen d’entrada) i per les quotes que hom hi paga.
El terme public-school nasqué al s XVIII, en què els nobles i propietaris volgueren que llurs fills fossin educats separadament dels altres
canceller | cancellera
Educació
Càrrec universitari, el més alt de la jerarquia acadèmica, representant de l’autoritat papal o règia.
No té caràcter executiu Al s XII el canceller del capítol catedral era generalment cap de l’ensenyament diocesà com a director i professor de l’escola de la catedral examinava els candidats al professorat, atorgava llicència per a ensenyar dins la diòcesi, concedia els títols o graus universitaris En formar-se les universitats s XII i XIII, el canceller n'esdevingué cap suprem, com a representant del bisbe, amb les mateixes prerrogatives, que aviat s’anaren limitant a favor del rector, i el càrrec es convertí així en títol honorífic A les Universitats de l’Església Catòlica, el càrrec adquirí…
Joan Triadú i Font
© Fototeca.cat
Educació
Literatura
Escriptor, pedagog i activista cultural.
Vida Fill de pares obrers A setze anys obtingué el títol de professor de català, i el 1938 ocupà oficialment una plaça d’ensenyament primari a Granollers Ingressà a la Universitat de Barcelona 1939 i es llicència en llengües clàssiques l’any 1942 Durant el seu pas per la universitat començà l’activitat catalanista i antifranquista, orientada molt especialment vers la defensa de la llengua i la cultura catalanes, aleshores prohibides per la dictadura, causa en la qual s’uní a condeixebles, entre els quals hi havia Josep Palau i Fabre, Frederic-Pau Verrié i Josep Romeu El 1942 assistí a les…
,
universitat
Educació
Institució docent integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, segons els països, on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents.
Desenvolupament general És regida per un rector, amb l’assistència d’una junta de govern o d’un organisme similar Les universitats medievals s’organitzaren com a comunitats de professors, anomenades universitas magistrorum París, o comunitats d’estudiants, denominades universitas scholarium Bolonya En les primeres els professors s’agrupaven en facultats i elegien les autoritats acadèmiques degans, a les quals corresponia el govern de la institució En les segones, els estudiants, repartits en nationes , segons llur procedència, formaven corporació o gremi i elegien llurs representants…