Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
oposició
Política
Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
En els règims de democràcia parlamentària l’oposició és legal, és a dir, autoritzada per la llei o la constitució, o els costums constitucionals, i àdhuc institucionalitzada, com és el cas de la GranBretanya, on l’oposició ve a ésser un contragovern que fins i tot cobra per exercir les seves funcions crítiques Quan l’oposició no compleix els requisits que exigeix la llei és declarada illegal En els sistemes totalitaris de partit únic no és tolerada i es converteix en clandestina i és perseguida en un grau més o menys fort
Georg Leo Caprivi
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
General i polític alemany.
Comte de Caprivi Fou cap de la marina alemanya 1883-88 i el 1890 substituí Bismarck com a canceller de l’Imperi En política exterior renovà 1891 la Triple Aliança i es distancià de Rússia Cedí Zanzíbar a la GranBretanya a canvi de Heligoland 1890 i obtingué la possessió de l’anomenada llenca de Caprivi Per tal d’estimular el comerç rebaixà els aranzels, fet que provocà una forta oposició dels terratinents Augmentà els efectius de l’exèrcit alemany 1893 En desacord amb la política absolutista preconitzada per Guillem II, es retirà el 1894
Saddam Ḥusayn
© U.S. Departament of Defense
Política
Polític iraquià.
Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…
Andries Wilhelmus Jacobus Pretorius
Història
Política
Pioner, polític i militar bòer.
Després d’endinsar-se a Zululàndia, el 1838 anihilà els zulús en la batalla que tingué lloc a Blood River i fundà la república del Natal Annexat aquest estat per la GranBretanya, fracassà 1848 en el seu intent d’independitzar Orange, però aconseguí de fer-ho amb el Transvaal 1852, la capital del qual, Pretòria, fou creada en memòria d’ell El seu fill Martinus Wessel Pretorius Graff Reinet 1819 — Potchefstroom 1901 fou president de la república del Transvaal 1857-59 i 1864-71 i de l’estat lliure d’Orange 1860-63 i dirigí, amb SJP Kruger, el moviment bòer
Georges Pompidou
Història
Política
Polític francès.
Professor a les universitats de Marsella i París, entrà al servei del govern francès a l’exili, del general De Gaulle Fou funcionari del consell d’estat 1946-54 i director general de la banca Rothschild 1956-58 Cap del gabinet del president De Gaulle 1958-59, tornà al seu càrrec de la banca Fou primer ministre 1962-68 i, en retirar-se De Gaulle, elegit president de la República 1969, càrrec en el qual mantingué la política del seu antecessor, bé que permeté l’entrada de la GranBretanya al mercat comú i s’acostà a l’OTAN
Rudolf Hess
© Fototeca.cat
Política
Polític alemany.
Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la GranBretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat
Marià Maspons i Labrós
Història
Política
Polític.
Germà del folklorista Francesc Maspons i l’escriptora Maria del Pilar Maspons Llicenciat en dret, fou diputat per Granollers són destacables les seves intervencions a les corts en la discussió de la política duanera amb la GranBretanya i les bases del codi civil Fou un dels signants del manifest dels conservadors catalans a Cánovas Manresa, 1875 El 1885 presidí la comissió que anà a Madrid per presentar a Alfons XII el Memorial de Greuges, i féu el parlament de presentació del document Fou mantenidor dels Jocs Florals 1885, i collaborà al Diari de Barcelona , La…
Thaksin Shinawatra
Política
Empresari i polític tailandès.
Pertanyent a una pròspera família de comerciants, feu estudis de dret i el 1973 ingressà al cos de policia, on tingué càrrecs de comandament i es retirà el 1987 Aquest any creà una empresa de telecomunicacions que el convertí en la primera fortuna del país El 1994 s’incorporà a la política com a ministre d’Afers Estrangers fins el 1996 pel partit Phalang Dharma i vice-primer ministre 1996-97 en el govern de Chavalit Yongchaiyudh El 1998 fundà el seu propi partit, Thai Rak Thai TRT, que guanyà les eleccions del 2001, després de les quals esdevingué primer ministre d’un govern de coalició Des d…
Albert I de Bèlgica
© Fototeca.cat
Història
Política
Rei dels belgues (1909-34).
Segon fill de Felip, comte de Flandes, succeí 1909 el seu oncle Leopold II Fou membre del senat, del 1893 al 1898 L’any 1900 es casà amb Elisabet de Wittelsbach Home de gran coratge, prengué el comandament de les tropes belgues quan Alemanya, no havent respectat la neutralitat garantida per Prússia al tractat de Londres 1893, envaí Bèlgica 1914 Aleshores Albert traslladà el seu govern a Le Havre i participà amb els aliats en les operacions d’alliberament del seu país 1918 Molt afeccionat a l’estudi, feu nombrosos viatges culturals, especialment a Amèrica, la Gran…
George Cadle Price
Política
Polític de Belize.
Es graduà en dret al Saint John's College de l’aleshores Hondures Britànica, i durant l’època d’estudiant s’uní al moviment per la independència El 1947 fou elegit alcalde de la capital de la colònia i el 1950 cofundà el Partit de la Unitat Popular, del qual fou líder del 1956 al 1996 Primer ministre de la cambra legislativa autònoma des del 1961, negocià la independència de Belize amb la GranBretanya 1981 Posteriorment ocupà el càrrec en 1981-84 i 1989-93 Considerat el pare de la independència de Belize, fou membre des del 1982 del Consell Privat del Regne Unit, l’…