Resultats de la cerca

Per primera vegada des de la signatura dels acords de pau al mes d’agost del 1996, l’exèrcit rus bombardeja posicions estratègiques dels afores de Grozni, la capital de Txetxènia, en el marc d’una operació per a frenar els atemptats terroristes que grups islamistes han dut a terme el darrer mes a Moscou i en altres ciutats de la Federació Russa Segons les autoritats txetxenes, l’atac ha provocat sis morts El Kremlin assegura que no té intenció de dur a terme cap ofensiva terrestre a gran escala per a ocupar Txetxènia

L’explosió de cinc míssils llançats per l’exèrcit rus mata almenys 60 persones al centre de Grozni, la capital de Txetxènia Les explosions afecten parcialment una maternitat i un mercat, dos edificis propers a la seu de la presidència del país, que era l’objectiu del míssil L’atac, que forma part de l’ofensiva de l’exèrcit rus per a conquerir Txetxènia, es repeteix els dies següents i provoca nombroses víctimes entre la població civil

Una unitat de soldats de l’exèrcit rus metralla un comboi de refugiats txetxens prop de la ciutat de Goiti, al sud de la capital de Txetxènia, Grozni L’atac causa la mort d’una cinquantena de civils, gairebé tots els que viatjaven en un autobús El mateix dia, l’exèrcit rus pren el control de la ciutat d’Argun, i l’endemà aconsegueix completar el setge sobre Grozni, una ciutat que pateix un intens bombardeig des de fa dies

Els reis de Suècia, Carles Gustau XVI i Sílvia, fan el lliurament dels premis Nobel 1999 en una cerimònia celebrada a la Sala de Concerts d’Estocolm Unes quantes hores abans, l’organització Metges Sense Fronteres MSF rep de mans dels reis de Noruega, Harald V i Sònia, el premi Nobel de la pau En el discurs d’acceptació, el president del consell internacional de MSF, el canadenc James Orbinski, aprofita l’acte per fer una crida a Rússia perquè posi fi als bombardeigs sobre Grozni, la capital de Txetxènia

Al maig es va celebrar una trobada entre les institucions europees i Rússia per a restablir relacions polítiques i econòmiques © Comunitat Europea Després de l'agitat any anterior, sembla que Rússia va intentar recuperar una certa normalitat, més necessària que mai, atesa la forta crisi econòmica que l'afecta Segons l'FMI, l'economia russa va decréixer el 7,5% el 2009, tot i que el mateix organisme va preveure que l'any següent el PNB podria recuperar xifres positives i situar-se en l'1,5% de creixement Les ferides obertes a Geòrgia l'any 2008 van anar tancant-se progressivament El Govern de…

Els “feliços anys vint” no van durar gaire El crac de la Borsa de Nova York del 1929 va posar en el primer pla de l’actualitat una realitat en la qual feia temps que es covava una perillosa caiguda dels ritmes de creixement de l’economia dels països industrialitzats, que, a la dècada del 1930, se’n diria la Gran Depressió La societat catalana, en bona part inserida en l’Europa industrialitzada i urbanitzada, en crisi i fortament connectada amb països americans, que també tenien plantejats problemes greus, va assajar diversos tipus de resposta a la crisi del 1929 Una resposta fou l’Estatut d’…

Les dimensions de la Unió Soviètica en feien el país més gran del món, tot ocupant gairebé la vuitena part de la superfície emergida del planeta aquesta immensitat no es reflecteix en la seva població, uns 145 milions d’habitants, amb una relativa homogeneïtat ètnica, ja que d’aquests habitants es declaren nacionalment i lingüísticament russos prop del 82% La gran varietat nacional de Rússia ha condicionat tradicionalment la cultura russa, avesada a combatre, assimilar i conviure amb cultures diferents, que han acabat influint poderosament en la formació de la pròpia nació Tanmateix, els més…