Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Francesc Serra de Gayeta i d’Asprer
Historiografia catalana
Historiador.
Com a investigador, centrà la seva activitat en l’estudi de la història de Pollença Collaborà en diferents revistes especialitzades, com Lluc i el BSAL ,itambé en la premsa local de Pollença, com Atalaia i El Gall Entre la seva bibliografia cal destacar “Informacions dels llibres de consensus Arxiu Diocesà de Mallorca s XVI-XVII”, BSAL 1972 “L’atac del corsari Dragut a la vila de Pollença l’any 1550”, BSAL 1973 “Guillemona de Pollença reina de Tuni història o llegenda”, BSAL 1976 “La Història no comença avui La qüestió regionalista a Mallorca a principis de segle”, Lluc 1977 “…
comtat de Melguelh
Història
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell de Melgor, sobre l’estany de Mauguiò.
Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…
Capella de Bruguers Vell (Gavà)
Art romànic
Situació Un dels escassos vestigis del que fou la capella F Baltà Les ruïnes són al cim d’un penyal erm i ventós 349 m d’altitud, al sud del castell d’Eramprunyà S’hi accedeix des del peu del castell, per un corriol que hi va pel dret Mapa 36-17448 Situació 31TDF128741 Història Les notícies referides a la primitiva capella de Bruguers són tardanes, com una àpoca del 1321 feta per Guillemona, que n’era deodata, o la designació d’un prevere per celebrar-hi la missa el 1328 El 1347, Pere Marc II hi fundà un benefici i el dotà Es reservà per a ell i per als seus hereus el dret de…
Rocafort
© CIC-Moià
Poble
Poble i antic centre del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages), situat en un contrafort nord-occidental de la serra de Sant Llorenç, a l’esquerra de la riera de Mura.
Rocafort és una població d’estiueig i segona residència de moltes famílies manresanes o de les ciutats del Vallès i de Barcelona L’església parroquial, titulada de Santa Maria, és un edifici modest del final de l’època gòtica construït damunt el solar d’un temple romànic anterior, del qual es reutilizaren alguns elements En aquell moment se'n canvià l’orientació original E-W per l’actual, amb l’eix en direcció N-S Ampliada als segles XVI-XVII amb dues amples capelles al costat de llevant, ha estat molt restaurada L’únic element artístic important de l’interior és el sarcòfag ossera de Pere de…
Jaume Marc
Història
Funcionari reial.
Fill de Pere Marc Lo Prohom , senyor de la baronia d’Eramprunyà Pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’ Ausiàs i Arnau Marc Entrà força jove al servei de la corona el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l’administració de les cavallerisses reials El 1326 Jaume II li va concedir l’escrivania de Vilafranca del Penedès Heretà del seu pare el senyoriu d’Albalat dels Sorells Fou jurat 1338-1345 i conseller 1347 de València Fidel a Pere III el Cerimoniós durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a Quartell, possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por…
Pere Marc
Història
Diplomàtic, conseller i membre de les corts dels reis Jaume II, Alfons III i Pere III.
Fill del notari barceloní Pere Marc La seva actuació s’estén del 1298 al 1338 Ocupà diferents càrrecs palatins, com el d’escrivà 1298-1300, escrivà de ració 1300-08 i tresorer reial de Jaume II 1308-25 i mestre racional d’Alfons III 1333-35 Intervingué en nombroses activitats diplomàtiques, tant de caràcter internacional com de política interior L’any 1319 rebé l’encàrrec de Jaume II d’escriure en nom seu una lletra a Sanç I de Mallorca per tal de dissuadir-lo de trencar el vassallatge al rei d’Aragó El 1331 participà en les negociacions entre Alfons III i el rei de França per a organitzar…
Castell d’Arraona (Sabadell)
Art romànic
Les primeres referències d’Arraona com a terme són de final del segle X Amb tot, l’existència del castell no queda demostrada fins a mitjan segle XI, quan el 1049 Bernat Amat dóna a Ramon Seniofred la fortalesa d’Arraona Tot i amb això la propietat degué retornar a Bernat Amat ja que pocs anys després el mateix Bernat el tornarà a vendre de nou a Guillem Bernat i Ermengardis Aquests l’encomanaren a Bernat Amat de Rubí, castlà també del castell de Rubí El 1062 el mateix matrimoni el confià a Arbert Bernat Tot just un any després tornem a trobar Guillem Bernat i Ermengardis encomanant els…
Fenollet
Llinatge feudal sortit del vescomtat de Fenollet, que li donà nom.
Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill de Pere V de…
Castell de Rocafort (el Pont de Vilomara i Rocafort)
Art romànic
Situació Un pany de mur que resta encara dempeus F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell són situades dalt un pujol que, envoltat per erms i pinedes de pi blanc, es dreça proper a la carretera del Pont de Vilomara a Rocafort i a un quilòmetre escàs d’aquesta darrera població, la qual ocupa un dels extrems nord-orientals del terme Long 1°55’32” - Lat 41°42’59” L’accés al castell es fa per la carretera de Manresa al Pont de Vilomara Poc abans d’arribar a aquesta població i a mà esquerra, hom troba un trencall on s’inicia la carretera que mena a Rocafort Poc després d’haver traspassat la…
La catedral de Barcelona
Art gòtic
Portalada de Sant Iu de la catedral de Barcelona Aquesta porta lateral, de vers el 1329, va ser la principal de la catedral fins al final del segle XIX El timpà és presidit per la imatge de santa Eulàlia i a banda i banda de la porta hi ha dues làpides commemoratives de l’inici de les obres de la catedral, el 1298 Va esdevenir model d’altres portades monumentals, com la de la parròquia del Pi, que segueix la mateixa estructura, d’un cos lleugerament sobresortint Es creu que les mètopes del segle XIII que decoren la porta a l’altura de les impostes procedeixen d’una portada anterior, del final…