Resultats de la cerca

Afectat en part pel pla parcial del 1962, s’ha convertit en zona residencial urbana semiintensiva 500/600 h/ha, malgrat que el 1953 havia estat classificada com a ciutat jardí intensiva 200 h/ha Dins el barri hi ha el parc de la o de Can Guineueta 1968 Entre la via Favència i la carretera Alta de les Roquetes hi havia el nucli de Can Guineueta Vell o la Guineueta Vella , conjunt no urbanitzat de cases d’una sola planta, sorgit els anys quaranta, que foren expropiades durant els anys setanta per a construir en aquell indret el polígon o barri de Canyelles

Conté 62 astres visibles a ull nu, dels quals no n'hi ha cap de les tres primeres magnituds i només n'hi ha un de la quarta L’estel principal, α - Vulpeculae , és un gegant vermell de magnitud visual 4,63, situat a una distància de 270 anys llum

Comprèn, en una superfície d’unes 700 ha, deu barris creats al principi dels anys cinquanta, quan l’onada immigratòria sobre Barcelona motivà la urbanització de gairebé tot el territori les Roquetes, el Verdum, la Prosperitat, la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, la Torre del Baró, Vallbona, la Ciutat Meridiana, la Guineueta i Canyelles La seva orografia montuosa ha estat sempre un obstacle per a la comunicació amb la ciutat, que millorà des del 1981, en arribar-hi el ferrocarril metropolità

Perfeccionà els estudis a Leipzig i a Viena Dirigí l’escola d’orgue de Brno 1881-1919, que transformà en conservatori 1919, des del qual exercí un mestratge remarcable per la seva modernitat Recollí, d’una banda, el folklore moravià, i d’altra banda, evolucionà cap a un expressionisme, sense abandonar mai la música nacionalista Especialment notables són les seves òperes, com Jenufa 1904 estrenada a Barcelona el 1965, Kata Kabanová 1921 basada en una obra d’Ostrovski i estrenada a Barcelona el 1973, Příhody Lišky Bystroušky ‘La guineueta astuta’, 1924 i Z mrtvého domu ‘De la casa…

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona 1937-38, on fou després professor de 1963 a 1985 Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès 1952 En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la xilografia i…

L’estel principal, anomenat Vega , es un dels més brillants del cel boreal, té una magnitud aparent visual de 0,0 i és situat a una distància de la Terra de 81 parsecs Aquesta constellació conté la nebulosa planetària NGC 6720 M57, d’aspecte anular molt característic

És una de les 48 constellacions descrites per Ptolemeu a l’ Almagest Conté 28 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel principal, α Sagittae o Sham , és un estel supergegant de magnitud 2,37 i situat a una distància de 540 anys llum Entre els astres importants de la constellació cal assenyalar una nova recurrent, catalogada com a N-Sagittae 1913, la qual l’any 1946 presentà una explosió que la feu augmentar 11 vegades de brillantor

Conté l’estel Deneb, de primera magnitud, que amb Vega i Altair forma l’anomenat triangle d’estiu, una radiofont coneguda per Cigne A , així com la font de raigs X Cigne X-1 , que hom considera la millor evidència d’un forat negre , i l’estel doble 61 Cygni, la distància a la Terra del qual fou la primera en ser mesurada, per FW Bessel el 1838 11,4 anys llum En formen part les nebuloses  Nord-amèrica i Pelicà S’hi han detectat prop d’un centenar de supernoves  des de la segona dècada del segle XX El nom és allusiu a la forma de cigne que adoptà Zeus per a seduir Leda i Nèmesi en la mitologia…

Conté 116 estels visibles a ull nu, entre els quals un és de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Pegasi , anomenat també Markab , té una magnitud visual de 2,57, pertany al tipus espectral B9 i és situat a una distància de 102 anys llum Conté també un cúmul de galàxies, format per unes cent galàxies És característic del Pegàs el quadrat quasi perfecte que determinen els estels α Pegasi Markab, β Pegasi Scheat, γ Pegasi Algenib, i l’estel Sirrah d’Andròmeda