Resultats de la cerca

Estudià a Cervera i a Barcelona i exercí un quant temps a Guissona Fou metge militar i cirurgià de la família reial Durant la guerra del Francès passà a Mallorca El 1814 fou nomenat catedràtic d’obstetrícia del Colegio de San Carlos on havia professat ja el 1801 fou destituït per les seves opinions polítiques el 1824, i rehabilitat més tard Fou el principal autor del pla de reforma del 1827, que uní els ensenyaments de medicina i cirurgia Rebé el títol de marquès de la Salut 1846 Entre els seus escrits cal remarcar Memoria sobre el arreglo de la ciencia de curar 1836, exposició…

En un estil qualificat de pop-folk rural, debutà el 2007 amb la maqueta autoproduïda Per què es grillen les patates , guardonada amb el Premi a la creativitat del Club TR3SC, que reedità el 2012 com a disc i amb el qual introduí un estil folk amb arrels en la música tradicional i en el pop psicodèlic El 2009 publicà el seu primer disc oficial, i les sargantanes al sol , i, el mateix any,  Cançons de Nadal , compartit amb el grup Anímic El seu segon disc individual,  Vol i dol 2010, recrea un imaginari sinistre amb allusions al cicle vital i la mort, i inclou textos de Pere Quart i…

Fou creat l’any 1952 i installat a les mateixes dependències municipals L’any 1983 les colleccions es traslladaren a l’antic hospital, seu de la casa de cultura Després d’un important impuls a la recerca arqueològica i sota el patronatge d’un consorci presidit per l’alcalde de Guissona, el museu fou refundat i inaugurat de nou al novembre del 2000 Exposa les restes arqueològiques de la Guissona romana, Iesso, amb l’objectiu de donar a conèixer les formes de vida dels habitants de la zona fa 2000 anys, i des del 2011 fa les funcions de centre d’interpretació de l’…

El lloc és esmentat ja el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona

Possiblement fill de Pere I de Montcada, baró d’Aitona, atès que el rei el tractava de cosí el 1294 Fou elegit bisbe el 1295, però no prestà l’obediència canònica a l’arquebisbe de Tarragona fins el 1299 Sovint s’absentà de la diòcesi, en particular dos anys 1298-99, quan Bonifaci VIII el trameté d’ambaixador a Sicília Ordenà les distribucions econòmiques del clergat i assignà la pensió dels qui estudiaven fora Reestructurà els ardiaconats de la diòcesi i creà el nou ardiaconat de Cerdanya

Defensa central, jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1947-49, amb el qual disputà 30 partits a primera divisió La temporada 1949-50 passà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 6 partits de Lliga, i a continuació començà una llarga etapa al Real Madrid 1950-57, on fou dues vegades campió de la Copa d’Europa Després, jugà tres temporades amb el Jaén Fou una vegada internacional Quan pertanyia a l’Espanyol jugà dues vegades amb la selecció catalana

Fill de Josep Faus i Condomines Exercí a Barcelona des del 1930, Fou degà del Collegi de Notaris 1951-60 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans 1968 Publicà nombrosos treballs sobre el dret matrimonial Los problemas de la mayor edad y del estado civil ante el derecho nuevo, 1941 La separación de hecho en el matrimonio, 1945 Jerarquía de retractos y preferencias de retrayentes, 1945 La vida licenciosa del cónyuge viudo y sus consecuencias jurídicas, 1959 El derecho de familia en la compilación de nuestras instituciones forales,…

Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al conservatori de Barcelona amb V Gavín, A Ros Marbà i J Zamacois, entre d’altres, i on fou professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba 1961-91, instruments en els quals s’especialitzà Fou solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1953 i de l’Orquestra Municipal de Barcelona 1958, i al conservatori de Barcelona 1961-91 És autor de mètodes de trombó i d’altres instruments de vent Escuela moderna de trombón de varas , Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos ,…

Fou secretari de redacció de La Veterinaria Catalana i secretari del Collegi de Veterinaris de Catalunya Entre les seves publicacions cal destacar Producción y consumo de carne en Cataluña 1933 Treballà especialment sobre el bestiar porcí Tingué també una activitat destacada en el camp cultural de Rubí Presidí la secció d’art i cultura de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona

Es formà al seminari conciliar de Barcelona, on estudià humanitats, filosofia, teologia i música, i el 1949 fou ordenat sacerdot Amb una beca, viatjà a Roma per cursar estudis superiors de música i ciències musicals a l’Institut Pontifici de Música Sacra, amb Higini Anglès, i s’hi doctorà el 1968 amb una dissertació sobre el ressorgiment musical a la capella papal amb el pontífex Pau III 1534-49 Formà part de diferents institucions, tant docents com de dedicades a la investigació Cal esmentar-ne l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, de la qual fou membre 1951-55 la Biblioteca…