Resultats de la cerca

Fill de Lluís I, recuperà el ducat als francesos, però es féu impopular pels imposts i per la seva vida irresponsable Forçat a recloure's a Novara pels francovenecians 1513, fou salvat pels suïssos Després de la batalla de Melegnano hagué de cedir el ducat a Francesc I de França

Cinquè fill d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Intervingué en els afers polítics dels darrers anys del regnat del seu germà Carles IX actuant com a capdavanter del grup dit dels descontents o dels polítics , i fou fet presoner Amb l’adveniment del regnat del seu germà Enric III 1574 esdevingué lloctinent general dels exèrcits francesos i combaté contra els hugonots Dos anys després clogué la pau de Monsieur , per la qual obtingué el títol de duc d’Anjou i féu moltes concessions als protestants Intervingué també en les guerres de França al costat dels revoltats contra Felip II i…

Èmul zelós de Miquel Àngel, el 1534 aconseguí que el seu ampullós grup Hèrcules i Cacus fos collocat al costat del David de Miquel Àngel, davant el Palazzo della Signoria de Florència Els baixos relleus de marbre del cor del duomo florentí 1555-57, d’una gran qualitat, són la seva millor obra

Defensa, el 1960 ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona procedent del Balaguer 1958-59 Passà per l’equip amateur 1961-62 i el Comtal 1962-63, i fou cedit a l’Hèrcules d’Alacant  1963-65 La temporada 1965-66 retornà al primer equip blaugrana, on romangué fins a la seva retirada 1976, on jugà en les posicions de mig volant dret, lateral dret, defensa central i defensa lliure Disputà 475 partits i marcà 7 gols Guanyà una Lliga 1974, dues Copes d’Espanya 1968, 1971 i una Copa de Fires 1966 En retirar-se, fou objecte d’un homenatge al Camp Nou, juntament amb Sadurní i Rifé 1976…

Fou cantor 1458-72 de la catedral de Milà i, més tard, de la capella pontifícia, a Roma Dirigí la capella d’Hèrcules I, duc de Ferrara, del 1499 al 1505, llevat d’una breu estada a Castella amb l’arxiduc Felip el Bell El 1509 tornà a França La seva producció comprèn vint-i-dues misses, a quatre i sis veus, set fragments, un centenar de motets i unes seixanta cançons profanes Destaquen les misses Hercules dux Ferrariae, Ave maris stella, De Beata Virgine, Da pacem i Pange lingua Creà un nou tipus de motet que, bé que basat en un tema litúrgic o popular, era ja una forma musical…

Treballà per a Versalles, però les obres més admirades foren per a la ciutat de París la font del carrer Grenelle i l’estàtua eqüestre de Lluís XV, destruïda durant la Revolució Francesa És cèlebre, també, L’Amor tallant el seu arc a la maça d’Hèrcules

Nebot d’Enni, freqüentà el cercle d’Escipió Emilià De la seva obra resten els títols de tretze tragèdies en fragments que, agrupats, constitueixen uns 400 versos Escriví també una fabula praetexta També exercí de pintor i executà els frescs del temple consagrat a Hèrcules, al fòrum Boari de Roma

Influït per Rubens, posà en relleu el color, la llum i les carnacions i determinà en certa manera la línia de l’art francès del s XVIII Decorà la capella de la Mare de Déu a Saint-Sulpice París i el Saló d’Hèrcules de Versalles 1733-36 Fou primer pintor del rei

És un dels més famosos autors de vasos àtics arcaics de figures vermelles Hom en coneix més d’una vintena, quinze dels quals són signats Es dedicà també a fabricar-ne com a terrisser Una de les seves obres més conegudes és la copa amb Hèrcules i Anteu Musée du Louvre, París

Segona filla de Lluís XII de França i d’Anna de Bretanya, es casà amb Hèrcules II d’Este, duc de Ferrara Influïda pels nobles i pensadors acollits a la seva cort, com Calví, abraçà la Reforma Condemnada i detinguda per l’inquisidor francès Ory 1554, aviat restà lliure i, en morir el duc 1559, anà a França, on féu costat als hugonots