Resultats de la cerca

Pastor evangèlic, influït per Hegel i Puškin, pertangué a l’escola poètica de Stúr Escriví Marína 1846 i Detvan 1853, poema èpic, ambientat a l’època de Maties Corví, que reflecteix la vida popular eslovaca del territori del Detva El 1939 fou publicat el recull dels seus poemes Sobrané básne

La idea, segons l’idealisme absolut, el Jo, segons Fichte, o l’Esperit, segons Hegel, constitueixen un Absolut en el qual subjecte i objecte, fenomen i cosa en si, i en general tots els moments parcials de la realitat, resten reabsorbits Per al pensament científic i empirista, no hi ha res que sigui independent i incondicionat

Despertà l’interès per la filosofia hegeliana en amplis cercles Des del 1922 existeix la Bolland Genootschap voor Zuivere Rede ‘Societat Bolland de la Raó Pura’, que té per òrgan la revista De Idee Fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans el 1916 Publicà Gnosis en Evangelie 1906, Hegel’s Phaenomenologie des Geistes 1907

Professor de diverses universitats, és autor de Kierkegaard und Nietzsche 1933, Von Hegel zu Nietzsche 1941 iem> Weltgeschichte und Heilsgeschehen ‘Història mundial i esdeveniment salvífic’, 1953 Fa una interpretació de la història i la seva significació a partir d’una perspectiva antropològica occidental, que considera l’home com un ésser natural, al marge de cap dimensió transcendent

Portat pel nacionalisme del moment, procurà d’elevar el nivell de la filosofia del seu país i actualitzar-la, cosa que per a ell significava l’assimilació del pensament de Hegel Poc original, és un fet que d’ell i d’Augusto Vera —ambdós professors a la Universitat de Nàpols— arrenca la important tradició hegeliana de la Itàlia del s XX Gentile, Croce

Si Leibniz ordenà les mònades en una gradació que anava de l’inconscient a la màxima consciència, o Déu, que en determinava l’orientació, i Hegel veié l’Esperit imposant-se dialècticament a les resistències de l’inconscient, Eduard von Hartmann féu de l’inconscient un absolut, base de la realitat total, entès com una finalitat cega que es desenvolupava fins a la consciència

Influït successivament per Hegel, Herbart i Marx, fou catedràtic de filosofia de la moral a la Universitat de Roma 1874, i el 1876 s’uní als socialistes, dels quals esdevingué un dels capitosts Fou la primera figura del materialisme històric a Itàlia Escriví, entre altres obres, Morale e religione 1873, Dell’insegnamento della Storia 1876, Del materialismo storico 1896 i Scritti varii di filosofia e di politica 1906, editada per BCroce

És l’extrem de l’actitud racionalista, i per això no pot ésser identificat simplement amb el racionalisme, que només estableix la primacia de la raó Bé que hom sol tipificar-lo en la filosofia hegeliana, a partir de l’afirmació de Hegel que només el real és racional i només el racional és real, això no deixa d’ésser discutible pel fet que la raó hegeliana mai no és la raó abstracta, sinó la de l’universal concret

Deixeble de Hegel i professor a Tübingen, Berna, Marburg, Heidelberg i Berlín, la seva aportació fonamental fou l’obra, en tres volums 1844, 1846 i 1852, sobre la filosofia grega Die Philosophie der Griechen , reeditada en sis volums per WNestle el 1962 i reelaborada en italià per RMondolfo a partir del 1932 i encara inacabada Preocupat sobretot pel problema de la teoria del coneixement, renovà l’interès per la filosofia kantiana a la darreria del s XIX

Estudià a Cambridge, d’on posteriorment fou professor Juntament amb FH Bradley, fou el principal representant de l’idealisme anglès En el seu sistema, de caràcter místic, rebutja el monisme i utilitza la dialèctica hegeliana per a construir un univers format per una pluralitat de substàncies, i en el qual el temps és inexistent Exposà la seva doctrina en A Commentary on Hegel’s Logic 1910, Human Immortality and Preexistence 1915 i The Nature of Existence 1921-27