Resultats de la cerca

De molt jove s’involucrà en política i fou cofundador de la Christlich-Demokratische Union  CDU de Renània-Palatinat 1947, que més tard presidí 1966-1974 Inicià estudis de dret 1950, que canvià pels d’història i ciències polítiques a la Universitat de Heidelberg, on es doctorà l’any 1958 Fou diputat des del 1959 al Parlament del  land  1969-76 de Renània-Palatinat, el govern del qual presidí del 1969 al 1976 President de la CDU 1973-98, el 1976 fou elegit per primer cop diputat al Bundestag Després de la moció de censura que feu caure el govern socialista d’ Helmut Schmidt , el…

Estudià a Colònia i Bonn, on fou deixeble de Lausberg i Weisgerber Ensenyà a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Berlín i Kiel Originàriament romanista, amb nombrosos treballs de dialectologia i lexicologia Die Strukturelle Entwicklung des romanischen Vokalismus , ‘El desenvolupament estructural del vocalisme romànic’, 1956 Geschichte des romanischen Wortschatzes , 'Història del lèxic romànic’, 1968 La description algorithmique de la flexion verbale du catalan , 1976, amplià les seves investigacions al camp de la lingüística general, especialment a les relacions entre llengua i…

El 1938, fugint del règim nazi, anà a Singapur, i més tard fou deportat a Austràlia, país on es naturalitzà i adoptà el cognom de Newton anteriorment Neustädter Fou fotògraf per a diverses revistes de moda Installat a París 1960, on visqué durant vint anys, assolí reconeixement internacional a partir del 1961, quan començà a treballar per a revistes com Vogue  de França, i més tard per a l’edició nord-americana, Playboy , Queen ,  Marie Claire  i  Elle , i fou un estret collaborador del dissenyador Yves Saint-Laurent S’especialitzà en les imatges de dones nues en blanc i negre,…

Estudià a Essen i a París Fou membre de l’Orquestra de la Ciutat d’Oberhausen a partir del 1939 i de l’Orquestra de la Ràdio de Hesse del 1945 al 1951 L’any 1948 començà a fer classes a l’Acadèmia de Música de Detmold Fundà el Collegium Pro Arte, conegut posteriorment com a Institut Instrumental de Detmold Feu nombroses gires com a solista i com a membre de la Cappella Coloniensis o de l’Orquestra de Cambra de Stuttgart El 1960 fundà i dirigí els Deutsche Bachsolisten, formació dedicada fonamentalment a la interpretació de música barroca i amb la qual realitzà molts enregistraments d’obres de…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i a la Hochschule für Musik de Berlín Desenvolupà una intensa tasca com a intèrpret d’oratoris i cantates fins que el 1938 debutà a la Volksoper de Berlín en el paper de Monostatos de La flauta màgica Després d’un període a Düsseldorf, el 1947 tornà a Berlín com a membre de la Städtische Oper, on romangué fins a la seva retirada dels escenaris, a la meitat dels anys vuitanta El 1953 actuà al Festival de Glyndebourne interpretant els papers de Belmonte El rapte del serrall i Idamante Idomeneo i l’any següent cantà a Hamburg la primera versió…

Estudià violí, piano i direcció d’orquestra a Colònia i Essen Posteriorment amplià la seva formació musical a Suïssa, on fou deixeble de M Fiedler, F Lehmann i H Scherchen Debutà com a director coral i s’especialitzà en el Barroc tardà El 1932 es presentà com a director d’orquestra a Berlín Entre el 1938 i el 1945 fou director musical de diversos enregistraments de la companyia discogràfica de C Lindström El 1945 fundà l’Orquestra de Cambra de Berlín, i tres anys més tard, el Cor de la Ràdio de la República Democràtica Alemanya A partir del 1960 actuà assíduament a la Staatsoper del Berlín…

A causa d’una vacuna contra la verola que se li administrà de petit, anà perdent progressivament la vista fins que quedà cec del tot a setze anys D’infant ja mostrà condicions excepcionals per a la música i rebé les primeres lliçons de solfeig de la seva germana El 1922 ingressà al Conservatori de Leipzig i dos anys després oferí el seu primer concert Fou segon organista de la Thomaskirche de Leipzig del 1926 al 1929, any en què obtingué la plaça d’organista a la Friedrenskirche a Frankfurt, ciutat on residí la resta de la vida Del 1938 al 1972 fou professor de la Staatiche Musikhochschule, i…

Influït per LWittgenstein, intentà reduir el llenguatge a si mateix, a fenòmens acústics i imatges tipogràfiques, tot aplicant el mètode del collage , la paròdia, etc De les seves obres cal esmentar Textbücher I-VI ‘Llibres de text I-VI’, 1960-67 i Projekte-1-3 ‘Projectes 1-3’, 1970-80 Escriví també per a la ràdio Exposà el seu punt de vista sobretot a Über Literatur ‘Sobre literatura’, 1966 El 1969 obtingué el premi Georg Büchner Des del 1977 edità l’anuari Offene Literatur ‘Literatura oberta’

Estudià romanística a Bonn i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler i de Heinrich Wölfflin Ensenyà a Königsberg, Frankfurt del Main i Heidelberg El 1935 hagué d’abandonar l’Alemanya nazi i s’exilià als EUA, on fou professor de la Universitat Catòlica de Washington Té una immensa obra de crítica i interpretació de les literatures romàniques, especialment del barroc Don Quijote als Wortkunstwerk 1927, Estudios literarios de mística española 1955, The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruysbroek on the Language of the Spanish Mystics 1946 És fonamental la seva bibliografia de l’estilística…

Fill d’un pastor luterà, realitzà els estudis teològics sota la direcció de Karl Barth i s’adherí a l’Església Confessant Cridat a les armes, fou capturat al front oriental i estigué presoner a Rússia durant cinc anys 1945-50 Fou nomenat professor de teologia a Bonn i, més tard, a Berlín Compaginà la tasca d’estudi i docència amb un seguit d’activitats socials i polítiques S'oposà obertament al règim nazi i, acabada la Segona Guerra Mundial, es convertí en un destacat militant per la pau i el desarmament, sobretot en oposar-se a l’estacionament a Alemanya dels míssils Pershing El…