Resultats de la cerca
Es mostren 823 resultats
Hessen
Família landgravial i principesca del Sacre Imperi originada amb Enric I de Hessenel Nen (mort el 1308), fill del duc Enric II de Brabant, primer landgravi de Hessen (1264), heretà les senyories i els comtats d’Eschwege (1263), Giessen (1265) i Wanfried (1306) i fou príncep del Sacre Imperi (1292).
El seu rebesnet, el landgravi Lluís I de Hessen mort el 1458, adquirí els comtats de Ziegenhain i Nidda 1450 Els seus fills es repartiren l’herència Enric III de Hessen-Marburg mort el 1483 heretà els comtats de Katzenelnbogen, Dietz i Rheinfels i formà la branca primogènita dels landgravis de Hessen-Kassel després branca electoral de Hessen , formada pel landgravi Lluís II de Hessen-Kassel mort el 1471, i que el 1504 adquirí el comtat d’Hamburg El net del darrer, el landgravi Felip I de Hessen-Kassel , dividí els…
Hessen
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, a la regió del Mittelgebirge, amb el massís esquistós Renà a l’W.
La capital és Wiesbaden Al peu dels massissos volcànics de Rhön 900 m i Vogelsberg 712 m s’estén una regió d’altiplans i turons fracturats, separats per les valls dels afluents del Weser i del Rin Des del punt de vista tectònic la depressió central, constituïda pel Wetterau i les Hessische Senken, és prolongació de la fossa renana i el Taunus forma part del massís esquistós Renà El territori és regat pel Rin i els seus tributaris, Main i Lahan, pel Weser, el Werra i el Fulda A mitjan anys noranta hi havia cinc ciutats amb més de 100 000 h Frankfurt 660 000, Wiesbaden 270 800, Kassel 202 000,…
Felip I de Hessen
Història
Landgravi de Hessen-Kassel (1509-67).
Fill del landgravi Guillem II, assumí el poder el 1518 Hagué de sotmetre la noblesa 1522, reprimí una revolta camperola 1524 i implantà la Reforma en els seus estats A la dieta d’Espira del 1526 assolí de l’emperador Carles V la llibertat religiosa però quan aquest la revocà, a la dieta del 1529, s’hi enemistà i s’adherí a la lliga d’Esmalcalda 1531, de la qual fou cap Vençut per Carles V a Mülhberg 1547, en fou presoner fins el 1552
Jordi de Hessen-Darmstadt
© Fototeca.cat
Història
Mariscal de camp imperial, fill de Lluís VI, landgravi de Hessen-Darmstadt.
Durant la guerra de la lliga d’Augsburg, fou ascendit a major general 1692 lluità a Hongria i al Rin arribà a Barcelona 1695 amb tropes aliades de l’Imperi 2000 homes Al setge de Barcelona posat per les tropes franceses del duc de Vendôme 1697 proposà, amb el suport dels estaments, els consellers i els diputats, de resistir, però el lloctinent comte de Corzana rendí la ciutat 10 d’agost Recuperada Barcelona per la pau de Rijswijk, fou nomenat 1698 lloctinent de Catalunya davant la pressió popular i investit de la grandesa d’Espanya i del Toisó d’Or Fou destituït per Felip V el 1701 per…
landgraviat de Hessen-Kassel
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de l’Alt Rin.
El 1803 esdevingué electorat de Hessen i el 1866 fou incorporat a la corona de Prússia
landgraviat de Hessen-Darmstadt
Història
Territori del Sacre Imperi al cercle de l’Alt Rin.
El 1816 esdevingué, amb canvis de territoris, el gran ducat de Hessen i del Rin , que existí fins el 1918, en ésser proclamada la república
Heinrich von Brentano
Història
Política
Polític alemany.
Fundador de la Christlich-Demokratische Union CDU a Hessen 1945, fou vicepresident del comitè director del Consell d’Europa i vicecanceller del govern federal del 1956 El 1961 passà a la presidència del seu partit
Ludwig Büchner
Filosofia
Científic i pensador alemany.
Exercí la medicina a Darmstadt, on tornà després d’exercir la docència a Tübingen, a causa de l’oposició que suscità la publicació de Kraft und Stoff ‘Força i matèria’, 1855 Aquest llibre, que aviat esdevingué famós, fou considerat l’exponent característic del monisme materialista que l’autor propugnava a través d’aquesta i de la resta de la seva obra, més de divulgació que no pas científica Natur und Geist ‘Natura i esperit’, 1876, Darwinismus und Sozialismus 1894
Gottfried Baist
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany, professor a la Universitat de Friburg de Brisgòvia.
Publicà edicions d’autors antics castellans, un primer esbós de gramàtica històrica del castellà al Grundriss der romanischen Philologie 1888 de Gröber, i articles d’etimologia romànica on aplicà el mètode de Wörter und Sachen
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina