Resultats de la cerca
Es mostren 1240 resultats
Hug, abat de Cluny
Hug, abat de Cluny, dirigeix més de 1 450 centres monàstics per tot Europa
Hug III de Xipre
Història
Rei de Xipre (1267-84) i de Jerusalem (1269-84).
Fill d’Enric d’Antioquia, succeí el seu cosí germà Hug II Paralitzat per la insubordinació feudal, tant a Xipre com a Jerusalem, fracassà en els intents de restaurar la dominació franca a Síria
Hug II dels Baus
Història
Magnat occità, fill gran de Ramon I dels Baus.
En morir el seu pare, ell i els seus germans hagueren de ratificar 1150 la submissió al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV Tanmateix, durant una desena d’anys es revoltà repetidament Aconseguit, per part del comte, el suport de l’emperador Frederic Barba-roja, veié refusades les seves pretensions, i la solució final del plet fou deixada a combat judicial Quan anava cap a Torí a resoldre aquesta qüestió, Ramon Berneguer IV morí a Borgo San Dalmazzo Des d’aleshores, però, Hug II dels Baus romangué fidel al casal de Barcelona
Hug III d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1154-1173), fill de Ponç II i de Brunesilda.
El 1154 signà una convinença de respecte, ajuda i fidelitat mútua amb el comte Gausfred III de Rosselló 1154, a qui ajudà a sufocar una revolta encapçalada per l’hereu, Girard, i agreujada per l’hostilitat del vescomte Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers El mal estat de les finances deixat pel seu predecessor probablement fou la causa que Hug empenyorés la vila d’Ullà a la seu de Girona 1167 i unes possessions aragoneses —Alagó— als hospitalers 1172 Atorgà privilegis de pesca al monestir de Rodes, i es casà amb Jussiana d’Entença, senyora de la baronia d’Alcolea de Cinca
Hug I d’Empúries
Història
Comte d’Empúries i de Peralada (991-1040), fill de Gausfred I.
En morir el seu pare, heretà Empúries i Peralada Participà, segons Tomic, en l’expedició de Ramon Borrell a Còrdova 1010 En morir el seu germà Guislabert 1014, que havia heretat el Rosselló, intentà de reunificar els comtats Prengué, així, el Rosselló al seu nebot Gausfred II, que es defensà ajudat pel comte Bernat I de Besalú La mediació de l’abat Oliba de Ripoll facilità l’entesa entre els contendents 1020 Mort Ramon Borrell de Barcelona 1018, aprofità la minoritat de Berenguer Ramon I per envair l’alou d’Ullastret, que ell mateix anys abans havia venut al comte barceloní La comtessa regent…
Hug Berard i Palou
Història
Lloctinent de Mallorca (1583), fill de Joanot Berard i Gual.
Havia estat consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei i oïdor de l’audiència Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs 1583 Com a recompensa Felip II li concedí 1591 privilegi nobiliari Escriví un llarg informe a favor de Ramon Llull 1594
Hug de Sant Víctor
Cristianisme
Teòleg escolàstic.
Inicià la tradició mística, marcadament augustiniana, de la seva escola En teologia natural aportà l’argument de l’existència de Déu per l’experiència Entre la seva producció cal destacar el Didascalion , codificació enciclopèdica del saber del seu temps, De sacramentis , la seva obra cabdal, i De arra de anima , traduïda al català per fra Antoni Canals
Hug IV de Xipre
Història
Rei de Xipre i de Jerusalem (1324-58).
Fill del conestable Guiu de Xipre, succeí el seu oncle Enric II Aconseguí de restablir l’autoritat reial sobre els barons feudals El 1343 impulsà l’aliança amb el papat, Venècia i els cavallers de Rodes, i prengué Esmirna als turcs
Hug I de Pallars
Història
Comte de Pallars Sobirà (1297-1328) per casament amb Sibil·la, filla i hereva del comte Arnau Roger I, i baró de Mataplana.
Era fill de Ramon d’Urtx-Mataplana, baró de Mataplana, i d’Esclarmunda de Conat Regí el comtat al costat de la seva muller Hagué de rebutjar repetides incursions dels Comenge