Resultats de la cerca

Sota el govern del seu pare, l’imam Aḥmad, fou ministre d'afers estrangers, i el 1962, després que morís de les seqüelles d'un atemptat, el succeí Malgrat la seva anterior activitat liberal, mantingué les institucions autoritàries del país sota el consell de Sa'ūd ibn ‘Abd al-'Azīz d’Aràbia Amb motiu del cop d’estat del coronel Sallal fou destronat el mateix any 1962 i es refugià a les muntanyes, on rebé l’ajut de les tribus beduïnes de l’interior del país i de l’Aràbia Saudita per a sostenir la guerra civil fins el 1970 Posteriorment s’exilià a Londres

Inicià una política d’entesa amb les potències occidentals per tal d’explotar les riqueses minerals del país La pressió dels grups nacionalistes i reformadors, però, feu que Aḥmad cerqués l’aliança amb els països àrabs i amb els socialistes, alhora que estava en conflicte amb l’imperialisme britànic respecte a les colònies de l’Aràbia del Sud 1956 Fruit de l’entesa amb els països àrabs fou la incorporació del Iemen a la RAU 1958, fins a la seva desintegració 1961 Malgrat tot, continuà una política interna de govern absolutista que provocà, el 1961, un atemptat frustrat contra la…

El nom en plural designa també informalment l’organització i prové del seu fundador, Ḥusayn Badr al-Dīn al-Ḥūṯī, el qual la dècada de 1990 impulsà a través de la seva organització la tradició del zaidisme  per tal de fer front al que considerava creixent predomini dels sunnites i a l’amenaça que això suposaria per a la comunitat xiïta del Iemen Després de la unificació del país 1990 i del període relativament permissiu dels anys següents, els xiïtes intentaren guanyar força en el nou estat, però la repressió del president ʿAlī ʿAbd Allāh Ṣāliḥ  afavorí l’hegemonia dels sectors…