Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Louis Hubert Gonzalve Lyautey
Història
Militar
Militar francès.
Inicià la seva carrera al nord d’Àfrica, on fou nomenat comandant El 1894 fou enviat a la Indoxina i a Madagascar, on romangué fins el 1902 Nomenat general, el 1903 fou destinat a Algèria i en dirigí la pacificació Després dels fets sagnants de Fes 1912, fou cridat com a resident general al Marroc, on reprimí els aixecaments El 1921 fou nomenat mariscal de França, però el 1925, en ésser confiades les tropes que combatien Abd el-Krim a Pétain, dimití els seus càrrecs i tornà a França
Luang Pibul Songgram
Història
Militar
Polític i militar tailandès.
Oficial de l’exèrcit, participà en el cop d’estat conservador del 1932 El 1938 assumí el poder i implantà una dictadura dretana i fortament nacionalista canvià el nom de Siam per Tailàndia i reivindicà diverses terres de Cambodja i Laos Collaborà amb els japonesos 1941-45 contra Cambodja i Malàisia Destituït 1945, tornà al poder mitjançant un cop de força 1948-57 Donà suport als francesos durant la guerra d’Indoxina, i des del 1955 intentà de liberalitzar el seu règim Enderrocat per un cop d’estat 1957, és retirà al Japó
Georges Thierry d’Argenlieu
Història
Militar
Almirall bretó.
Oficial de marina, durant la Primera Guerra Mundial manà un torpediner Professà com a carmelità i esdevingué provincial de París 1932-39 Després de la invasió de França 1940 tornà a la marina Alt comissari al Pacífic, fou el cap de la flota francesa lliure Entre el 1945 i el 1947 fou alt comissari a la Indoxina amb la missió de restablir la sobirania francesa a la Unió Indoxinesa, cosa que provocà els incidents del 1946 Renuncià altre cop a la vida militar i tornà en un convent carmelità bretó
Carles Palanca i Gutiérrez
Història
Militar
Militar.
Lluità a Catalunya durant la segona guerra Carlina Des de les Filipines 1852-58, anà a la Indoxina amb l’expedició hispanofrancesa, on fou ferit Recompensat amb la Légion d’Honneur, fou nomenat plenipotenciari per al tractat de pau i ascendit a general de brigada 1863 El 1868 participà, a Barcelona, en la Revolució de Setembre i ocupà càrrecs a Cuba i Puerto Rico Fou capità general de les Canàries 1871-73 i de Mallorca 1873-74 Escriví una Reseña histórica de la expedición de Cochinchina 1869 i obres de tema militar
Adrien Hamon
Pintura
Militar
Pintor i militar francès.
Serví a la marina, al Senegal, al Sudan, a la Indoxina i a Madagascar El 1914 fou ferit al Mosa El 1923 s’installà a Perpinyà com a major de la guarnició i estigué uns quaranta anys al Rosselló, on adquirí anomenada a partir de l’any següent com a pintor de la mar i, més especialment, de Cotlliure Rebé la influència de Delacroix i de la pintura extremooriental i s’adscriví a l’impressionisme Pintà sobretot olis, d’una construcció sòlida, però també aquarelles i dibuixos Ha fet nombroses exposicions a París, Tolosa, Marsella, Montpeller i Perpinyà
conferència de Ginebra
Història
Reunió internacional que tingué lloc a Ginebra (26 d’abril — 21 de juliol de 1954) per tractar dels problemes de l’Extrem Orient.
Quant a la unificació de Corea, no fou possible de prendre cap resolució Pel que fa a la Indoxina, davant la desfeta francesa a Dien Bien Phu maig del 1954, els representants del Vietminh, la República del Vietnam, Laos, Cambodja, França, la Xina Popular, l’URSS, els EUA i la Gran Bretanya acordaren la fi de les hostilitats, la divisió provisional del Vietnam en dues zones, separades pel parallel 17, atribuïdes al Vietminh nord i al règim de l’exemperador Bao-Dai sud, i la celebració d’eleccions en ambdues zones en el termini de dos anys, amb l’objecte de reunificar el país…
Viet-minh
Política
Abreviatura de Vietnam Doc Lap Dong Minh (‘Lliga vietnamita per a la independència’), agrupació política revolucionària creada per Ho Chi Minh el 1941 com un front ampli de totes les forces nacionalistes i progressistes indoxineses en lluita contra l’imperialisme francès.
La insurrecció popular del 1945, potenciada per les guerrilles de Nguyen Giap, obligà Bao-Dai a abdicar i Ho Chi Minh pogué proclamar la República Democràtica del Vietnam, de la qual fou designat president Els francesos no la reconegueren i reinstauraren Bao-Dai Començà així la guerra d’Indoxina 1946-54, en la qual el Viet-minh obtingué la victòria definitiva a la batalla de Dien Bien Phu Per la conferència de Ginebra , el Vietnam fou dividit en dues zones El Viet-minh es retirà al N i fou substituït pel Partit dels Treballadors Vietnamites Al S, els nuclis guerrillers del Viet-…
Quarta República Francesa
Història
Període de la història de França que va del 21 d’octubre de 1945 fins al 4 d’octubre de 1958.
Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la…
Raoul Salan
Història
Militar
Militar francès.
Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb les forces del general De Gaulle Fou comandant en cap de les tropes franceses a la Xina i a Tonquín 1945-46 i a la Indoxina 1952-53, cap de la regió militar d’Algèria 1956-58 i governador militar de París 1959-60 Contrari a la retirada francesa d’Algèria, topà amb el president De Gaulle i participà en la fallida rebellió militar del 1961 Algèria Refugiat a Madrid, hi fundà, juntament amb el general Jouhaud, l' Organisation de l'Armée Secrète OAS El 1962 fou capturat a Alger i condemnat a cadena perpètua, però restà lliure arran de l’…
Jean-Bédel Bokassa
Militar
Política
Militar i polític centreafricà.
El 1939 ingressà a l’exèrcit colonial francès, i es distingí en la guerra d’Indoxina, motiu pel qual rebé importants condecoracions Esdevingué cap de les forces armades de la recentment proclamada República Centreafricana 1960, i al desembre del 1965 deposà el president David Dacko i assumí poders dictatorials L’any 1976 convertí la república en Imperi Centreafricà i l’any següent es féu coronar emperador amb el nom de Bokassa I Instaurà un règim de terror notori per la brutalitat i la rapacitat El 1979 fou derrocat i es refugià a la Costa d’Ivori Fou condemnat a mort en absència…