Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
Giovanni De Agostini
Cartografia
Geografia
Geògraf i cartògraf italià.
Fundador, a Roma, l’any 1901, de l’Istituto Geografico De Agostini, traslladat a Novara, que des del 1904 publica el Calendario Atlante De Agostini
Antonio Fanna
Música
Musicòleg italià.
El 1947 fundà, amb Angelo Ephrikian, l’Istituto Italiano Antonio Vivaldi Ha fet una nova catalogació i una nova numeració de les obres de Vivaldi, que hom considera definitiva Catalogo numerico tematico, 1968
Aristide Calderini
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Papiròleg i editor de texts clàssics italià.
Fou professor a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà, on fundà l’Istituto di Papirologia i la revista “Aegyptus” És autor de més d’un centenar de treballs científics, entre els quals un Trattato di Papirologia
Accademia Nazionale di San Luca
Acadèmia artística de Roma fundada definitivament per Federico Zuccari l’any 1593.
A més de les seves activitats d’ordre pedagògic, tingué importants funcions representatives i una intensa vida corporativa Era oberta als artistes estrangers, com Nicolas Poussin i Josep Ribera L’any 1874 fou creat un Reale Istituto delle Belle Arti, que n'assumí les funcions
Giovanni Treccani degli Alfieri
Art
Industrial i mecenes italià.
Fundà 1925 l’institut que porta el seu nom i que publicà l' Enciclopedia Italiana i començà el Dizionario Biografico degli Italiani , el qual fou enllestit més endavant per l’Istituto dell’Enciclopedia Italiana, que havia estat fundat per ell, a Roma, del qual fou president honorari
Daniel Bovet
Farmàcia
Farmacòleg suís, naturalitzat italià.
Treballà a l’Institut Pasteur, i des del 1948 dirigí el departament de farmacologia de l’Istituto Superiore di Sanità di Roma És autor d’estudis bàsics sobre l’acció del curare i la seva utilització com a anestèsic, pels quals li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1957
Sabatino Moscati
Arqueologia
Arqueòleg italià.
Especialitzat en l’estudi del món fenici i púnic, fou professor de la Universitat de Roma i president de l’Istituto per la Civiltà fenicia e punica Desenvolupà diferents treballs d’excavació, particularment a Mozia Sicília i a Monte Sirai Sardenya Entre les seves publicacions destaquen I Fenici e Cartagine 1972, Il mondo dei Fenici 1979, Cartaginesi 1982, L’enigma dei Fenici 1982 i Italia punica 1986
Stanislas Lyonnet
Bíblia
Biblista francès.
Jesuïta 1919, fou professor de Sagrada Escriptura a Lyon-Fourrière 1938 i al Pontificio Istituto Biblico de Roma 1943 Fou un dels especialistes més destacats del Nou Testament i collaborà en la coneguda Bible de Jérusalem Entre moltes altres obres, publicà Les origines de la version arménienne de la Bible et du Diatessaron 1951, Theologia biblica Novi Testamenti 1957, La storia della salvezza nella lettera ai Romai 1967
Manfredo Tafuri
Arquitectura
Arquitecte i tractadista d’arquitectura italià.
Format amb GCArgan i amb ENRogers, director de la revista Casabella , fou professor a Roma, Palerm i Milà Fou director de l’Istituto di Storia di Architettura de la facultat d’arquitectura de Venècia Marxista, la seva obra principal és Teoria e storia dell’ architettura 1968 Destaquen també Socialismo, città ed architettura 1968, La città americana , La sfera ed il labirinto 1980, Renovatio urbis 1984 i Storia dell’architettura italiana 1986
Francesca Pallarès i Salvador
Arqueologia
Arqueòloga.
Formada a la Universitat de Barcelona, estigué vinculada des del 1958 a l’Istituto Internazionale di Studi Liguri de Bordighera i, a partir del 1978, n'obtingué la direcció Ha publicat nombrosos treballs sobre arqueologia romana, especialment ceràmica, i El poblado ibérico de San Antonio de Calaceite 1965, Las excavaciones de la Plaza de San Miguel y la topografía romana de Barcino 1969, La topografia e le origini di Barcellona romana 1970
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina