Resultats de la cerca

Per tal de poder augmentar el nombre de flocs, hom prolongà el bauprès amb el botaló

D’Umbria anà a Roma, on es relacionà amb Dècim Juni Brutus, a qui dedicà algunes obres teatrals És autor de moltes tragèdies, inspirades en originals grecs, de les quals són coneguts els títols de 45 i molts fragments Excellí també en la confecció de fabulae pretextae , obres de caràcter exclusivament romà

Es llicencià en arquitectura, on assolí èxits professionals Poliglot, s’especialitzà en l’alguerès i en els dialectes sards Publicà proses i poemes en català i fou president del Centre d’Estudis Algueresos

Del 1945 al 1948 estudià al conservatori de Zuric amb Heinrich Funk orgue i Willy Burkhard composició i, posteriorment a París, on s’establí el 1949, i on dugué a terme una tasca docent a la Universitat de Vincennes 1970-92 Des del 1955 fou un habitual dels cursos d’estiu de Darmstadt, on entrà en contacte amb els principals representants de l’avantguarda John Cage, Karlheinz Stockhausen, Mauricio Kagel, György Ligeti, etc Des del 1974 formà part del Groupe Art et Informatique de la universitat Autor eminentment experimental, destacà amb obres com Quator ‘S’ 1978-79 o Sept heures d’activités…

Jesuïta des del 1747 Ensenyà humanitats a Cervera en 1753-54, i l’any següent passà a Córdoba de Tucumán Missioner dels guaranís al Paraguai 1760-63, implantà l’humanisme cerverí a Córdoba 1763-67 Escriví la crònica de l’exili a Itàlia Annus patiens , 1875-76 Residí sempre a Faenza, on publicà el poema en hexàmetres De invento novo orbe 1777, De vita et moribus sex sacerdotum paraguaycorum 1791 i De vita XIII sacerdotum paraguaycorum 1793, pòstum, amb una biografia de l’autor pel seu germà Ignasi, i un curiós Comentarius de administratione guaranitica ad republicam Platonis ,…

Autor de novelles Gelosia 1894, Vortice 1899, Olocausto 1902, La disfatta 1896, i d’obres polítiques, entre les quals es destaquen La lotta politica d’Italia 1892, història d’Itàlia des de les invasions bàrbares fins a la darreria del s XIX, i La rivolta ideale 1908, on afirma la necessitat d’una regeneració d’Itàlia, que acompleixi finalment l’obra ideal del Risorgimento Pel seu encès nacionalisme italianista i la seva inspiració imperialista ha estat considerat un dels precedents del feixisme

Professor de llengua i literatures italianes a Cluj Romania i de lingüística romànica a Càller Sardenya i Nàpols Féu notables aportacions al camp de l’onomàstica romana i de la dialectologia, particularment sarda Un profund coneixement dels documents d’arxiu li permeté de reconstruir molts aspectes de la vida cultural i social de la Itàlia medieval Cal remarcar, entre les seves obres, Contributo toponomastico alla teoria della continuità nel Medioevo delle comunità rurali romane e preromane dell’Italia superiore 1931, Lineamenti di una storia linguistica dell’Italia medievale…

Director del diari “L’Avanguardia” i un dels fundadors del partit comunista italià 1921 Empresonat en 1923-24, el 1926 fugí a l’URSS, on esdevingué membre del Komintern des del 1933 Durant la Guerra Civil Espanyola fou un dels principals organitzadors de les Brigades Internacionals, sota el nom de Luigi Gallo Empresonat a França 1939-41 i a Itàlia 1942-43, fou alliberat pel cop d’estat de Badoglio i esdevingué un organitzador de partisans Diputat des del 1946, succeí Togliatti com a secretari general del partit comunista italià 1964-72 L’any 1972 fou elegit president del PCI…

Després d’estudis inacabats de medicina i de dret, a mitjan anys setanta inicià la seva trajectòria política en el moviment autonomista del nord d’Itàlia El 1982 fou cofundador del partit federalista Lliga Autonòmica Llombarda, que el 1989 canvià el nom pel de  Lega Nord  LN, partit que fonamentava el seu programa en la protesta per la corrupció política al sud d’Itàlia, el drenatge fiscal del nord i la burocràcia de Roma Diputat al Parlament italià 1987-2004, el 1989 fou elegit secretari general de la LN, i en les eleccions locals a la Llombardia del 1990 situà el…

Fou membre del partit socialista i director de L’Avanti Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de l’entrada d’Itàlia a la guerra Es declarà contrari a l’annexió a Itàlia del Tirol del Sud i de la Dalmàcia