Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Literatura catalana
Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.
Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació per omplir el…
Emanuele Portal
Literatura catalana
Historiador de la literatura i traductor italià.
De família d’origen provençal, traduí Mistral a l’italià Mireio , 1890 i dedicà alguns estudis a la literatura occitana Havent conegut la literatura catalana a través de Víctor Balaguer, traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer 1916, reeditada el 1928 Dedicà alguns estudis a la literatura catalana I trovatori catalani , 1894 Pierre Michel Carbonell , 1897 i preparà una antologia d’escriptors catalans moderns Publicà La lingua basca 1926, que inclou un petit diccionari basc-italià
Giuseppe Grilli
Literatura catalana
Hispanista i catalanista italià.
Es doctorà a la Universitat de Nàpols 1969 Fou lector d’italià a la Universitat de Barcelona 1969-72, època en què freqüentà els Estudis Universitaris Catalans, i d’ençà del 1983 és catedràtic de la universitat L’Orientale, de Nàpols també ha exercit la docència a les universitats de Barcelona, Catània, Illinois i Sorbonne Nouvelle Ha organitzat diversos congressos dedicats a la cultura catalana “Ramon Llull, il lullismo internazionale, l’Italia” 1989 i “La cultura catalana dall’umanesimo al barocco” 1992 Entre les publicacions de temàtica catalana de la seva extensa bibliografia, cal…
Giuseppe Edoardo Sansone
Literatura catalana
Romanista i catalanista italià.
Estudià a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948 Professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, ha estat catedràtic a les universitats de Bari, Nàpols, Roma-La Sapienza i Roma III Inicià els estudis catalans a Itàlia després de la guerra Entre els seus treballs de catalanística cal esmentar les edicions crítiques del Cercapou , que atribuí aF Eiximenis 1957-58, o de la traducció francesa del Llibre de les bèsties de R Llull 1964, i els reculls d’assaigs Studi di filologia catalana 1963, Saggi iberici 1974 i Scritti catalani di filologia e letteratura 1994…
Mateu Eimeric
Literatura catalana
Filòsof, historiador i humanista.
Vida i obra El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera 1741-47 És considerat l’iniciador de l’escola filosòfica eclèctica cerverina, que pretenia renovar l’escolàstica i el suarisme amb les noves tendències científiques i humanistes La seva filosofia fou qualificada dins l’orde com un sistema antiquonouum , que ensenyava el que calia innovar i el que calia conservar Les seves obres filosòfiques Sistema antiquonouum jesuiticae Philoso-phiae 1747 i Prolusiones philosophicae 1756 influïren decisivament Baltasar de Masdéu, i les seves…
Tomàs Serrano i Peres
Literatura catalana
Poeta, crític literari i cronista.
Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas seculares con…
Àngela Grassi de Cuenca
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i dramaturga en llengua castellana.
Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un episodio de la…
Vicenç Miquel de Moradell
Literatura catalana
Poeta.
Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona Sembla que havia estat monjo novici de la Cartoixa de Montalegre Tiana A dinou anys escriví una Historia de san Ramón de Peñafort Barcelona 1603 És autor d’una Sentencia poética per a un certamen immaculista celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a la ciutat Barcelona 1619 Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants sota el títol A la venida del excelentíssimo señor Duque de Alba al gobierno de este reino Nàpols 1623
Giovanni Maria Bertini
Literatura catalana
Catalanòfil i hispanista italià.
Visqué a Barcelona fins a l’edat de tretze anys Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d’Itàlia El 1946 fundà a Torí l’Associazione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l’America Latina ARCSAL, editora de la revista “Quaderni Iberoamericani”, atenta a qüestions relacionades amb la cultura catalana Publicà estudis de temes lullians i medievals, com La poesia di Raimundo Llull el 1934 a la revista “Vita e Pensiero” i Testimonianze di spiritualità italiana in Catalogna 1942 També estudià i edità autors castellans És autora dels reculls…
Benet Garret
Literatura catalana
Humanista i poeta en italià, conegut amb el nom d’Il Cariteo.
Vida i obra Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana, on fou elogiat en composicions de Sannazaro i Pontano, entre d’altres El 1486 fou nomenat conservador del segell reial i, després 1495, secretari d’Estat de Ferran II de Nàpols En tenir lloc la invasió francesa acompanyà el rei a l’exili Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n’anà a Roma 1501-03 Tornà quan Gonzalo de Córdoba el feu governador de Nola És famós, sobretot, pel seu cançoner amorós i polític Endimione , de caràcter petrarquista, el qual tingué diverses fases de redacció vers 1493-…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina