Resultats de la cerca

Estudià a la catedral d’Exeter i, pel que sembla, a partir del 1746 continuà la seva formació musical a Londres amb John Travers, organista de la capella reial Cap al 1748 retornà a Exeter i es guanyà la vida com a professor i organista La seva situació laboral es regularitzà quan el 1777 fou nomenat sotsxantre, vicari, organista i mestre de cor de la catedral, al servei de la qual restà fins a la seva mort El fet de viure en una ciutat petita no suposà per a Jackson cap mena d’aïllament, i mantingué contactes amb músics i literats londinencs Assimilà les aportacions musicals més…

Vida Debutà a cinc anys, i aviat destacà dins els Jackson Five, grup format pels cinc germans Jackson Amb Diana Ross protagonitzà una versió d' El Mag d’Oz , on conegué el músic i productor Quincy Jones, que el convertí en l’artista més important de la música pop dels anys vuitanta L’any 1982 aconseguí una gran popularitat amb el disc Thriller , amb èxits com The Girl is Mine , formant duet amb Paul McCartney, o la cançó que donava nom al disc, i de la qual es feu un espectacular videoclip de gairebé trenta minuts que revolucionà aquest element com a suport musical Posteriorment…

Destacà ben aviat a la coral de la seva parròquia per la qualitat extraordinària de la seva veu A setze anys s’installà a Chicago, on el 1930 entrà en un quartet vocal que viatjava per la regió cantant a les esglésies Malgrat les oportunitats que tingué de cantar gèneres no religiosos, especialment blues , Jackson determinà de no fer-ho Al principi dels anys quaranta estigué cinc anys fent gires amb el compositor i pianista de gòspel Thomas Dorsey El 1946 gravà Move on a Little Higher , el primer gran èxit d’aquest tipus de música, que la donà a conèixer arreu Durant els anys…

De ben petit, Browne s’installà als EUA, on feu tota la seva carrera musical Fou un dels millors autors de cançons folk i sobretot pop , com Take it easy o These days , que popularitzaren altres artistes com Eagles, Allman Brothers, Nico, Tom Rush, Joe Cocker i Linda Rondstat, amb alguns dels quals també tocà Les seves lletres sensibles i intelligents estan emmarcades a la Califòrnia de després dels Beach Boys Els anys vuitanta vehiculà a través de la música la seva ideologia progressista, cosa que l’enfrontà a l’administració Reagan Però els noranta tornà a temes més personals Dels discos…

Començà a tocar a Detroit amb altres adolescents, entre els quals hi havia Paul Chambers i Tommy Flanagan Després de tocar amb Yusef Lateef 1954-56 s’installà a Nova York i començà a treballar com a independent Durant algunes temporades tocà amb Teddy Wilson, Earl Hines, Kenny Burrell, Benny Goodman o Lionel Hampton, entre molts d’altres Els anys setanta i vuitanta del segle XIX liderà trios, quartets i formacions més grans, amb les quals realitzà moltes gires per Europa, gires que sovint es presentaren a Barcelona Instrumentista amb un notable toc personal, el seu estil fou una derivació…

Estudià guitarra i piano abans de dedicar-se al xilòfon i el vibràfon El 1945 Dizzy Gillespie el contractà per al seu sextet i big band Al final dels anys quaranta treballà amb Charlie Parker i Woody Herman El 1952 formà el Modern Jazz Quartet MJQ, grup en què centrà la seva carrera durant les dues dècades següents Amb tot, continuà oferint actuacions com a solista o com a artista convidat -activitats que incrementà després de la dissolució del MJQ el 1974-, i es mantingué plenament actiu fins a la seva mort Fou un dels solistes més destacats del jazz , amb un estil vibrafonístic únic, tot…

Els seus components foren, a l’origen, John Lewis piano i director, Milt Jackson vibràfon, Ray Brown contrabaix i Kenny Clarke bateria Durant la segona meitat dels anys quaranta començaren a tocar junts a la big band de Dizzy Gillespie El 1951, amb el nom de Milt Jackson Quartet, enregistraren un disc, i l’any següent ho feren sota el de Modern Jazz Quartet, havent incorporat el contrabaixista Percy Heath, que substituí Brown El 1954 començaren a actuar amb regularitat i l’any següent Clarke fou reemplaçat per Connie Kay, de manera que quedà establerta la formació…

Inicià estudis de piano de petit i aviat tocà en orquestres de jazz Acompanyà solistes com Bobby Hackett, Jo Jones i Vic Dickenson Els anys cinquanta del segle XX obrí dos clubs, i engegà el segell discogràfic Storyville El 1954 fundà el Newport Jazz Festival Més endavant n’organitzà d’altres, com ara la Grande Parade du Jazz de Nice, i creà una empresa per a dirigir-los Com a pianista es presentà sovint al capdavant del grup Newport Festival All Stars, que inclogué músics com Buck Clayton, Buddy Tate, Warren Vaché, Oliver Jackson i Slam Stewart

Durant la seva infantesa estudià clarinet i, més tard, saxòfon El 1990, després d’haver estudiat sociologia i dret, s’inicià professionalment com a músic L’any següent guanyà el primer premi del Thelonious Monk International Saxophone Competition i ben aviat es convertí en un dels noms més sollicitats de l’escena mundial Ha collaborat amb Elvin Jones Youngblood , 1992, Joe Lovano Tenor Legacy , 1993 i Milt Jackson The Prophet Speaks , 1993, entre d’altres, i alhora ha realitzat llargues gires amb el seu propi quartet, amb el qual ha enregistrat Moodswing 1994, Spirit of the…

Començà la seva carrera amb grups de rhythm-and-blues i rock and roll , amb músics com Amos Milburn i Bo Diddley Més endavant collaborà amb Dexter Gordon i Thelonious Monk 1959-60 El 1960 gravà Free Jazz amb Ornette Coleman A partir de llavors esdevingué un dels bateries de jazz més enregistrats Es destaquen els discos fets amb Sonny Rollins, Lee Morgan, Cedar Walton, Tete Montoliu, Milt Jackson, Pat Metheny i Joshua Redman, entre molts altres Actiu fins al final del anys noranta i sempre amb el seu estil aparentment senzill i restringit, Higgins es compenetrà còmodament amb…