Resultats de la cerca

Començà a estudiar el clarinet a sis anys, i quan en tenia onze s’inicià en el piano Els anys cinquanta, encara a Detroit, tocà amb Milt Jackson, Thad Jones i Elvin Jones, entre d’altres A partir del 1956, ja a Nova York, acompanyà molts músics, com per exemple JJ Johnson, Coleman Hawkins, Miles Davis i John Coltrane És conegut, sobretot, per haver estat molts anys 1956, 1963-65, 1968-78 pianista i director musical d’Ella Fitzgerald Durant els anys vuitanta i noranta actuà sobretot en trios Fou un dels mestres de l’estil be-bop , gran intèrpret de la música de D Ellington i B…

Estudià composició amb W Riegger i S Wolpe Les seves composicions de joventut revelen sobretot la influència d’A Skr’abin fins que, els anys cinquanta, conegué J Cage i alguns dels pintors de l’expressionisme abstracte, com Mark Rothko, Franz Kline o Jackson Pollock, que capgiraren la seva visió del fet creatiu Aquests artistes l’encoratjaren a cercar un llenguatge i un món sonor personals tot seguint la pròpia intuïció El resultat fou un canvi radical en la seva música i l’experimentació amb nous mètodes de notació A partir dels anys setanta, però, insatisfet amb aquestes proves…

En 1960-70 formà part de The Beatles , grup del qual, juntament amb John Lennon, fou el líder i compositor de la majoria de cançons Dissolt el grup, en 1971-81 formà amb la seva dona Linda el grup Wings amb el qual s’allunyà de l’estil dels Beatles Mary Had a Little Lamb , 1972 Venus and Mars , 1975 Posteriorment enregistrà en solitari Pipers of Peace , 1983 Once upon a Long Ago , 1987, i amb altres músics com Stevie Wonder o Michael Jackson Ha alternat el conreu del pop-rock Off the ground , 1993 Flaming pie , 1997 Run Devil Run , 1999, amb obres simfonicoorquestrals…

Filla d’actors, ja de petita intervingué en obres de teatre i en comèdies de televisió Debutà al cinema a Heavenly Creatures 1994, de Peter Jackson, i l’any següent la seva interpretació a Sense and Sensibility , d’Ang Lee, causà sensació, com també, més tard, la del Titanic 1998, de J Cameron Altres films en què ha actuat són Jude 1996, Michael Winterbottom, Holy Smoke 1999, J Campion, Enigma 2001, M Apted, Quills 2000, P Kaufman, The Life of David Gale 2003, A Parker, Eternal Sunshine of the Spotless Mind 2004, M Gondry, Finding Neverland 2004, M Forster, Romance &…

Arrelat en el món del jazz , treballà de molt jove amb Jay McShann, Lionel Hampton, Count Basie, Dizzy Gillespie i d’altres El 1957 s’establí a París i esdevingué director musical de l’empresa de discs Barclay El 1958 de retorn a Nova York, constituí una gran orquestra amb la qual emprengué un recorregut de gran relleu per tot el món fins l’any 1961 que dissolgué l’orquestra i, cercant nous camins, es dedicà preferentment a compondre i a fer arranjaments i enregistraments d’estudi El 1995 edità el disc Q's jook joint , amb collaboracions de Stevie Wonder, Bono, Ray Charles i Gloria Estefan,…

El seu primer disc, Suzanne Vega 1985, la donà a conèixer gràcies a la peça Marlene on the Wall , i el segon, Solitude Standing 1987, la popularitzà arreu del món mitjançant l’èxit Luka i Tom's Diner , cançó a cappella que fou objecte d’una remescla a càrrec del grup electrònic britànic DNA Després de Days of Open Hand 1990, la seva obra s’apartà de les llistes de vendes, però els àlbums 999 ºF 1992 i Nine Objects of Desire 1996, produïts pel qui fou el seu marit, Mitchell Froom, aportaren perfils experimentals i foren ben rebuts per la crítica El 1997 collaborà en el disc Heaven & hell…

Començà a treballar en el món del cinema a l’empresa d’efectes especials Industrial Light and Magic, des d’on féu el salt a la realització d’anuncis publicitaris i vídeos musicals de cantants i grups com Madonna, Sting, The Rolling Stones, Michael Jackson, Iggy Pop, Aerosmith, George Michael o Billy Idol Debutà en la realització de cinema amb Alien 3 1992, i el gran èxit de Seven 1995, premi Sant Jordi del públic féu d’ell un dels principals especialistes contemporanis en cinema fantàstic i de suspens Posteriorment ha dirigit The Game 1997, Fight Club 1999, Panic Room 2002,…

Presenta tres dimensions l’esgotament emocional expressat com la sensació de no disposar de més força per fer front a les adversitats de la feina la deshumanització o despersonalització envers els usuaris manifestada per actituds de menyspreu, indiferència, absència d’empatia i cinisme i la percepció d’eficàcia reduïda, de no ser prou adequat per a la feina, amb sentiments d’incompetència i baixa autoestima Aquests tres aspectes s’acompanyen de diversos símptomes psicosomàtics que motiven la baixa laboral Els principals àmbits professionals on apareix són els relacionats amb la docència, l’…

Començà a tocar el piano a set anys, i el 1942 ingressà a la universitat, on estudià antropologia El 1945 entrà com a pianista a la big-band de Dizzy Gillespie, per a la qual també compongué i feu arranjaments, mentre estudiava a la Manhattan School of Music L’any 1952 formà, amb M Jackson, el Modern Jazz Quartet Durant les dues dècades següents, aquest grup centrà l’activitat de Lewis i fou el vehicle principal, però no l’únic, de les seves composicions i arranjaments Del 1962 al 1965 impulsà una big-band cooperativa per a tocar composicions en l’estil third stream En desfer-se…

La seva fórmula per a triomfar als EUA foren el folk-pop i el country contemporanis, amb peces ben triades, produccions molt acurades i una veu de gran qualitat Començà en el grup de folk Stone Poneys el 1966, i dos anys després inicià una reeixida carrera en solitari, acompanyada per una banda que després esdevingué The Eagles El 1972 enregistrà el seu disc més característic, Linda Ronstadt , en el qual versionà temes de Neil Young i Jackson Brown Però no fou fins el 1974, amb el disc Heart Like a Wheel , que obtingué un gran reconeixement arreu del país Al final dels anys…