Resultats de la cerca

Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València Escriví el tractat Breve introducción del canto llano 1828

Fill d’Antoni Oller i Biosca, es formà a Montserrat 1854-57 quan el seu pare era mestre de capella de l’escolania Fou director de l’Escola Municipal de Música de Sabadell És autor d’obres religioses

Deixeble de Joan Lamote de Grignon, dirigí el conservatori i l’Escola Coral de Terrassa Fundà a Manresa les sessions musicals Hores d’Art i dirigí l’Orfeó Manresà Realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, entre les quals destaquen El mestre i La dama d’Aragó

Començà els estudis de jurisprudència, però aviat els abandonà per dedicar-se només a la música Es formà amb Gabriel Balart i Joan Baptista Pujol, del qual rebé lliçons de piano També estudià violoncel Algunes fonts recullen que el 1877 —a només vint anys— dirigí al Teatro Real de Madrid, però aquesta informació no s’ha pogut contrastar Segurament residí a Madrid i l’any 1881 fou director al Teatro Real, juntament amb J Goula Compongué sarsueles Posteriorment, exercí la direcció a Londres, Viena, Amsterdam, Brusselles i altres ciutats d’Europa De retorn a Barcelona, dirigí algunes òperes d’A…

Casimiro fou un dels millors compositors lisboetes del segle XIX Estudià amb José Gomes Pinceti i José Marques -mestre de la capella reial- a la catedral de Lisboa Adoptà el nom de Casimiro Júnior per diferenciar-se del seu pare, copista de música El 1826 guanyà la plaça d’organista a la capella reial de Bemposta, però perdé la feina amb el canvi de monarquia del 1833 El 1860 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lisboa Les seves primeres composicions daten del 1829, unes matines de santa Llúcia i una missa i un tedèum dedicats a Miquel I de Portugal Quan aquest fou deposat,…

Estudià a València amb L Magenti, a París amb V Perlemuter i a Viena amb A Brendel Ha estat premiat en el Concurs GB Viotti de Vercelli, el Concurs Internacional de Piano de Jaén, el Concurs Internacional de Piano Alfred Casella a Nàpols i el Concurs Pianístic Internacional Ettore Pozzoli a Seregno Ha actuat amb l’Orquestra Nacional d’Espanya, l’Orquestra Simfònica de la RTVE, l’Orquestra Nacional de França, la Simfònica de Londres i l’English Chamber Orchestra, entre d’altres Amb aquesta darrera enregistrà un CD dedicat a J Turina i M de Falla Darrerament ha tocat amb l’Orquestra…

Fill de Joaquim Nin i Tudó Es formà a Barcelona, i fou deixeble de Carles GVidiella A vint anys interpretava obres de Morera, JGay i FAlió Intervingué en la cinquena Festa Modernista de Sitges 1898 amb un concert de piano El 1902 anà a París, on estudià composició amb Vd’Indy a la Schola Cantorum, d’on fou professor 1905-08 El 1909 fou nomenat professor honorari de la Universitat Nova de Brusselles La seva carrera de pianista el dugué a residir a Brusselles 1908-1910 i a Berlín El 1911 passà a l’Havana, on fundà un conservatori i una societat de concerts, de vida efímera Residí…

Estudià violoncel a Barcelona, i fou autodidacte en composició Amplià els coneixements musicals amb RobertGerhard  1931-36 Estrenà obres als festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània, a París 1937, Varsòvia 1939, Estocolm 1956 i en altres de França, Anglaterra i Amèrica El festival de Barcelona li dedicà un concert monogràfic 1974 La seva producció comprèn unes 200 obres Les més significatives són el Quartet de corda núm 1 1938, Sonata per a violí 1941 Variacions sobre un tema popular 1943 la Sonata per a piano 1945, Via Crucis , per a veu,…

Estudià medicina a Barcelona amb Josep de Letamendi, que també influí en la seva formació musical Malalt de tisi, anà a Suïssa a fer una cura, i s’hi familiaritzà amb la música de Wagner Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment, i assistí al primer festival de Bayreuth 1876 fou membre del Patronatverein del festival Des d’aleshores es dedicà a propagar la música wagneriana a Catalunya El 1878 publicà Ricardo Wagner Ensayo biográfico-crítico amb un pròleg de Jde Letamendi, primera obra sobre Wagner als Països Catalans el 1881 hom en publicà, a Milà, una traducció a l’italià Polemitzà amb el…

Deixeble de Joan BPujol a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1886 i amplià els seus estudis al conservatori de música de París Guanyà el primer premi de piano del conservatori i el premi Diémer l’any 1903 Actuà a tot Europa, amb un èxit extraordinari, el 1905 i emprengué una tournée pels EUA Estrenà una gran part d' Iberia d’Albéniz Escriví Impresiones de España, suite per a gran orquestra, un trio per a piano, violí i violoncel, i diferents obres per a piano masurques, danses, serenates, Babillage i Vals Caprice