Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Tobol
Riu
Riu d’Àsia, que neix al Kazakhstan i travessa els oblasti de Kurgan i T’umen’, de Rússia (1 591 km).
Neix a l’altiplà de Turgaj i transcorre dins la plana de la Sibèria Occidental Té com a afluents principals l’Iset’, el Tura, el Tavda i l’Ubagan i desemboca a l’Irtiš És navegable des de la frontera amb el Kazakhstan, i resta glaçat de novembre a abril
Orenburg
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada vora l’Ural.
Construccions mecàniques i indústria alimentària i lleugera Té diversos centres d’ensenyament superior, teatres i museus Fou capital de la República Socialista Soviètica Autònoma del Kazakhstan 1920-25, i entre el 1938 i el 1957 rebé el nom de Čkalov, en honor del pilot Valeri Čkalov
Makhačkala
Ciutat
Capital de la república autònoma del Daguestan, Rússia.
És un port a la mar Càspia Fundada el 1844 com a fortalesa militar, actualment és un important nucli industrial construcció de maquinària, extracció de petroli i indústria del metall, química, tèxtil i alimentària És el port que enllaça el Caucas septentrional, Transcaucàsia i el sud d’Ucraïna amb les regions occidentals del Kazakhstan i que efectua el transbord de mercaderies, principalment productes petrolífers, de Baku, Krasnovodsk, Astrakhan i Aladža Posseeix una filial de l’Acadèmia de Ciències de Rússia, i té universitat fundada el 1957
República dels Alemanys del Volga
Història
Antiga república autònoma de l’URSS, dins la RSFS de Rússia, corresponent al territori creat en temps de Caterina II de Rússia a ambdues bandes del baix Volga per a acollir les colònies d’alemanys immigrats, procedents, en bona part, de Suàbia.
El 1924 fou creada la república socialista autònoma, que fou suprimida com també els 17 districtes nacionals alemanys a la RSFS de Rússia, a Ucraïna, Geòrgia i l’Azerbaidjan el 1941, i els seus habitants uns 800 000, en bona part deportats El 1970 els alemanys a l’URSS eren 1 800 000 Bé que gradualment obtingueren el reconeixement d’alguns drets nacionals, no disposaren d’un territori propi i restaren esparsos per diverses repúbliques soviètiques Kazakhstan, Rússia, Kirguizistan i el Tadjikistan, etc, situació que no varià amb la dissolució de l’URSS i el sorgiment dels nous…
Kirguizstan
Estat
Estat de l’Àsia central fronterer amb el Kazakhstan al N, la Xina al SE, el Tadjikistan a l’W i el S, i l’Uzbekistan a l’W; la capital és Bishkek.
La geografia física País muntanyós, tot el territori es troba per damunt dels 500 metres sobre el nivell del mar, més de la meitat a altures de 1000 a 3000 m, i aproximadament 1/3 a altures entre 3000 i 4000 m A l’extrem E, a la frontera amb la Xina, el pic Pobedy és l’altura màxima 7439 m Aquesta regió es troba al cor del sistema muntanyós de Tian-Shan, d’on, des de la Xina, surten diverses serralades que en direcció W penetren a gran part del territori del Kirguizstan A la frontera S hi ha les serralades de Kokshal-Tau, Alay i Zaalay, aquesta pertanyent al Pamir L’àrea de les neus perpètues…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de…
Oral Ürtisti
Altiplà
Altiplà que s’estén entre el Kazakhstan i Rússia, a l’E dels Urals.
Zaural’skoe Plato
Altiplà
Altiplà que s’estén entre el Kazakhstan i Rússia, a l’E dels Urals.
Catḳaly Kamyclovskij
Regió
Regió que s’estén entre Rússia i el Kazakhstan, a l’W de la ciutat d’Omsk.