Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
punts de Lagrange
Astronomia
En el moviment de tres cossos entorn d’un centre comú de gravetat i un dels cossos essent molt més petit que els altres, conjunt de cinc posicions tals, que, si el cos més petit n’ocupa alguna, les òrbites són pràcticament el·líptiques.
El grup Troià és disposat sobre els punts de Lagrange del camp gravitacional Sol + Júpiter Els punts de Lagrange foren suggerits per JLLagrange el 1772
equacions de Lagrange
Física
Equacions diferencials que descriuen el moviment d’un sistema mecànic.
Donat un sistema de coordenades generalitzades, és a dir, un sistema qualsevol de coordenades q 1 , q 2 , , q n que permeti d’especificar les posicions de les partícules del sistema mecànic, les n equacions de Lagrange, una per a cadascuna de les coordenades generalitzades, són on L és el lagrangià i q i la velocitat generalitzada, és a dir, la derivada respecte al temps de la coordenada q i Les equacions de Lagrange, establertes ja per Euler i anomenades també d’Euler-Lagrange , són, en la major part dels problemes interessants, equivalents a les…
teorema de Lagrange
Matemàtiques
Teorema que afirma que l’ordre d’un subgrup divideix l’ordre del grup a què pertany.
mètode dels multiplicadors de Lagrange
Matemàtiques
Mètode per a trobar els màxims o mínims d’una funció u = F(x1, x2,..., xn) de n variables, les quals són sotmeses a k condicions suplementàries φ1(x1, x2,..., xn) = 0, φ2(x1, x2,..., xn) = 0,..., φk(x1, x2,..., xn) = 0.
, x n = 0, φ 2 x 1 , x 2 ,, x n = 0,, φ k &x 1 , x 2 ,, x n = 0 El mètode consisteix a formar la funció + λ 2 φ 2 x 1 ,, x n + λ 2 φ 2 > x 1 ,, x n , + + λ k φ k x 1 ,, x n , on λ 1 ,, λ k són constants indeterminades, anomenades multiplicadors de Lagrange les n derivades parcials de ϕ igualades a 0 juntament amb les k condicions constitueixen un sistema de n + k equacions i n + k incògnites λ 1 ,, λ k , x 1 , , x n Atès que aquest sistema constitueix només una condició necessària que la solució del problema ha de satisfer, cal comprovar, un cop resolt el…
lagrangià
Tecnologia
Funció L = T-V, on T és l’energia cinètica i V és l’energia potencial d’un sistema.
mecànica analítica
Tecnologia
Part de la mecànica racional que comença amb la magistral obra de Joseph-Louis Lagrange Mécanique analytique (1788) i continua amb les obres de W.R.Hamilton (1834) i C.G.Jacobi (1842).
Gràcies al progrés que havia experimentat l’anàlisi infinitesimal, Lagrange reduí al mínim els postulats de la dinàmica i en deduí, per mitjà del càlcul diferencial i del càlcul integral, unes fórmules generals, anomenades equacions de Lagrange, aplicables a tota mena de problemes mecànics concrets, en les quals l’energia cinètica té un paper principal Encara actualment les equacions de Lagrange són aplicades correntment, sobretot als sistemes de sòlids, com ara als d’oscilladors mecànics o elèctrics, i també als de corpuscles microfísics WRHamilton…
principi de D’Alembert
Física
Principi diferencial de la mecànica que permet, mitjançant l’addició de les forces d’inèrcia i les forces aplicades a un sistema, derivar les equacions del moviment d’un sistema no sotmès a forces de fricció i tal que el treball virtual de les forces de lligam s’anul·li.
De l’expressió inicial s’obtenen, en canviar a coordenades generalitzades d’un sistema conservatiu amb lligams holònoms, les equacions de Lagrange
principi de Hamilton
Física
Una de les formes d’enunciar el principi de la mínima acció.
L' acció elemental és definida a partir del lagrangià, dA = L dt , i el principi afirma que el moviment del sistema entre dos instants t 1 i t 2 és tal que l’acció és un extremal, és a dir, un màxim o un mínim Hom en dedueix les equacions de Lagrange
principi variacional
Física
Proposició segons la qual un sistema físic macroscòpic aïllat de l’exterior evoluciona de manera que fa extremal la integral de la funció que el representa dinàmicament, calculada entre l’estat inicial i el final.
Quan el principi variacional és aplicat a la funció de Lagrange de la mecànica hom l’anomena principi de la mínima acció, o de Hamilton , i si és aplicat a la trajectòria d’una ona electromagnètica en resulta el principi de Fermat , mentre que si ho és a un procés de reacció exotèrmic és anomenat principi de Thomsen-Berthelot
principi de Maupertuis
Física
Forma simplificada del principi de Hamilton de la mecànica analítica que permet de trobar la trajectòria d’una partícula sense cap referència al temps, posat que la funció de Hamilton de la partícula no depengui explícitament del temps.
Enunciat primitivament per Maupertuis, de qui pren el nom, fou establert en forma matemàtica per Euler i Lagrange finalment, Jacobi el posà en la forma , on m és la massa de la partícula, E l’energia total, U l’energia potencial, quan la partícula és sotmesa a forces conservadores, i dl un element de longitud de la trajectòria